Cal que cuidem la nostra casa comuna

A criteri de l'OMS, una pandèmia d'aquest tipus es veia a venir. Urbanització desmesurada, canvis demogràfics, ocupació del planeta que comporta disminució de la biodiversitat, explotació animal intensiva amb condicions insalubres, emergència climàtica resultant de tot plegat.... Aquests factors i  més han afavorit el pas de patògens dels animals a l'home.

L'OMS ha anat emetent alertes i reformant el Reglament Sanitari Internacional arran de les successives pandèmies: SARS 2003, GRIP A HV N1 2009, MERS 2012. Ara ha arribat el SARS-COV-2, d'abast mundial. I n'arribaran més, potser pitjors, si continuem maltractant la nostra casa comuna que és el planeta terra.

Les amenaces potencials no s'han valorat alhora de fer previsions en temes socials i de salut. Les polítiques de la majoria de països europeus -no tots-, influenciades per les entitats financeres internacionals, han desenvolupat uns sistemes sanitaris públics  i de salut  pública  extremadament febles, infradotats en recursos econòmics, materials i humans. I el sector social, pitjor encara.

En aquest context ha arribat la pitjor pandèmia dels darrers 100 anys, i els països amb una bona xarxa d'Atenció Primària i de Salut Pública, amb suficients recursos en control i vigilància epidemiològica,  han estat capaços de contenir-ne l'expansió  de manera efectiva, mitjançant la detecció dels casos, la identificació i seguiment dels contactes i l'aïllament corresponent. Aquesta gran capacitat de contenció ha permès que els hospitals hagin pogut atendre els casos greus sense massa tensions.

Al nostre país, amb greus mancances en recursos,  l'Atenció Primària i els serveis de  Salut Pública es van veure ràpidament sobrepassats i en pocs dies els nostres hospitals es van saturar. Uns hospitals que, tot i una infradotació en recursos materials i humans que ve de lluny, han afrontat  l'impacte amb una qualitat i una professionalitat insuperables.

Un mes i mig després, la resposta assistencial i les mesures de contenció social han baixat les xifres de nous contagis a un punt que ens permetrà, de manera esglaonada,  reprendre l'activitat «normal».

Ara serà cabdal el control i la vigilància epidemiològica, la detecció de nous casos i la identificació dels contactes, i l'aïllament per continuar la contenció i aturar la pandèmia. Processos que pertanyen a l'àmbit de la Salut Pública en estreta col.laboració amb Atenció Primària. I que per ser eficaços s'hauran de dotar  de recursos suficients.

És necessari, i ara tenim l'oportunitat, de canviar els pesos específics dins el nostre sistema sanitari públic, prioritzant l'atenció primària i l'educació en salut, el control i vigilància epidemiologica, la seguretat alimentària, el control mediambiental,  la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. I fent de la restauració de la salut i l'assistència hospitalària la darrera -en tant que necessària- baula del sistema.

Montse Romagosa
Vilafranca en Comú