Recuperar espais

El sobtat  canvi que s’ha produït a pobles i ciutats ha portat també que es ressaltin alguns aspectes de l’àmbit natural que possiblement sense aquesta poca ocupació obligada dels espai urbans no ens en haguéssim adonat.

Per raons òbvies fa dies que els serveis de jardineria no han pogut actuar –ara ja ho fan amb discreció- i realment la fesomia dels parcs, avingudes, parterres i escocells dels arbres i fins i tot entre algunes passeres de fusta ha canviat, han crescut les herbes de manera natural, sense que ningú les pugui contenir, han esclatat amb alegria sense que ningú els hagi posat aturador. Ja hi ha col·lectius que reivindiquen que no cal que es tallin, que per un cop, uns dies, unes setmanes o mesos el cicle natural faci la seva feina. Potser sí, però en segons quin llocs les branques ja són un perill si s’hi passa amb la naturalitat de sempre, te les pot trobar a la cara en un tres i no res. Però veure la ciutat així, amb aquesta modulació diferent, també té el seu encant, acostumats a un tallat molt constant –que no vol dir molta cura, eh-  de la flora urbana que creix sense control ni sense cap mena de criteri humà. Recupera espais.

Hem vist imatges que ens han sorprès i fins i tot ens han generat una certa angúnia. Segur que la majoria hem vist els porcs senglars per dins de les ciutats –això no és nou- però ara amb més intensitat i freqüència però també impressiona –almenys a mi- aquelles imatges de la carretera de l’Arrabassada en que una manada de senglars senyorejava per l’indret ocupant d’ample a ample la carretera. Per la seva tipologia semblava ben bé una horda familiar a la recerca d’un nou habitat. Ja són habituals en el boscos mediterranis i han tingut una reproducció més que de progressió geomètrica sobretot quan per raons naturals –i algun foc forestal- van a anar pujant des dels serres del sud del país. Ara fins i tot es parla de que els pagesos patiran. Ja ho han advertit des de la conselleria ja que la població de senglars ha augment de manera gran i hauran de trobar alimentació per tots. No hi ha hagut cacera i per tant la seva reproducció (prop de quatre mesos de gestació) fa que perillin les collites i els ceps de les vinyes. La obligada absència de gent pels camins i per alguns indrets de cohabitació ben segur que els ha envalentonats i campen a la seva sense cap mena de les precaucions que fins ara tenien.

Imatges més idíl·liques si es vol, conegudes, però aquets dies més preuades per la sensació de llibertat que produeixen és veure els dofins com salten i s’apropen encara més a la costa exercitant una dansa de plena llibertat i sense cap perill col·lateral dels que tenen habitualment que fan enveja.

Si parlem d’altres espècies també hem vist com han anat avançant davallant de les zones de l’alta i mitja muntanya, per exemple els cabirols que si ja es veien en algun contrafort de les serres penedesenques, ara ja estan a prop nostre. Canvis, recuperar espais, guanyar (potser recuperar) terreny...I les cabres que saltaven per les muntanyes de Montserrat com si fos xauxa, en fi la fauna pletòrica.

Ja fa dies que és així i ara encara més, les gavines han avançant cap alguns terrats suposem que la recerca d’alguna menja, els coloms recuperen també espais als balcons ja no s’espanten si els fas algun moviment brusc, ja et planten cara i naturalment es caguen a on calgui.

Més notícies sobre animals propers a les zones urbanes que aquest dies han sobresortit i sorprès o és  senzillament que no hi hem posat prou atenció quan han aparegut. I penso que ja sortien moltes vegades i no ens hi hem fixat com ara, com caldria i ara en canvi ens hi interessem més, els petits detalls que són moltes vegades importants per entendre el mateix món. Vegis tres exemples de les notícies llegides a l’Eix Diari per posar un exemple :

Membres de l’associació Biodiversitat Sitges han començat avui divendres a repartir díptics informatius als veïns de les zones de Sitges que acullen les quatre colònies d’orenetes. El repartiment dels díptics forma part del projecte de seguiment i protecció.

La secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha informat a l’Ajuntament de Cubelles de la necessitat de tancar la platja de Les Gavines i la de Les Salines de Cubelles, d’acord amb la normativa de protecció de la fauna (veure documentació adjunta), per protegir al corriol camanegre. La presència d’aquesta au autòctona de la zona ha proliferat enguany gràcies a la poca presència humana com a producte del confinament decretat per l’estat d’alarma preventiu de la COVID19.

Durant el mes d'abril es van iniciar les observacions i el seguiment continuat d'aquesta espècie protegida per part del servei de Medi Ambient de l'ajuntament, coincidint amb l'inici de l'època reproductiva, i un cop finalitzats els treballs de millora i les plantacions en aquest nou espai renaturalitzat.

El 13 d'abril es va confirmar l'existència d'una posta d'ous del corriol camanegre a la desembocadura del torrent de Sant Joan, gràcies a l'avís de l'expert Vittorio Pedrochi.

Els pollets estan ara mateix en un moment vulnerable, ja que són caminants i necessiten créixer i desenvolupar-se durant les pròximes setmanes fins al moment en el qual aprenen a volar.

La manca d’intensitat de brogit d’enrenou de les ciutats ajuda a retornar les coses al seu lloc. A recuperar espai, que la ciutat al llarg del temps ha ocupat. La situació excepcional, amb l’aturada general fa que es creï de nou un ambient propici perquè les espècies recuperin espais que han perdut des de ja molts anys.

I també nosaltres intentarem recuperar aquesta simbiosi amb la natura o el gaudi que representa caminar per les afores de les ciutats, pels boscos, els camps que rodegen al pobles i viles. Ens hem perdut enguany la florida de les roselles, l’esclat de les ginesteres, el veure créixer el cereals, enguany que ha plogut generosament també el camp es mostra amb tot el seu esplendor. Havíem deixat les vinyes just quan es veien algun petit brot (verd) i, potser si tot va bé i ens deixen, les trobarem ja en la floració i potser ja les flors fecundades i començaran el gotims en la mínima expressió a fer-se presents als ceps.

Ens ho hem perdut però la natura aliena -o no- a la que vivim situació ha seguit el seu ritme però sense l’estrès de la presencia humana, almenys amb menys intensitat.

Recuperarem, més aviat o més tard, la capacitat de poder tornar a moure’ns per la natura per gaudir-la, per oxigenar-nos, per passar-ho bé i gaudir de totes les seves possibilitats, però potser hem també de pensar en que ens caldrà respectar-la molt més del que hem fet. Potser els que ens ha passat també obeeix a com hem viscut la relació amb la natura.

Ara les espècies sigui flora o fauna guanyen de nou els seus espais.

Sabrem trobar el necessari nou equilibri?     

P.S. També la nota negativa s’han fixat la quantitat d’endimaris estranys, andròmines diverses, deixalles singulars, mobles diversos, armaris, llits, matalassos, neveres, waters... que hi ha a prop dels contenidors tot i haver avisat que no hi hauria recollida. Confiament: neteja a casa i emmerdar l’espai comú. No anem bé.