Art total, modernisme simbolista i Alexandre de Riquer

Maria Àngela Cerdà i Surroca, doctora en filologia anglesa i llicenciada en filologia catalana, és figura capdavantera al nostre país en l’estudi de la forta i decisiva incidència que el moviment prerafaelita anglès va tenir en el modernisme català en els aspectes culturals, literaris i mitològics. Fruit de la seva tesi doctoral, que en el seu dia va obtenir el premi extraordinari, ha publicat en una edició acurada Els prerafaelites a Catalunya. L’art total: modernisme simbolista (Ònix Editor, 2017).

Aquesta bíblia d’amplis coneixements sobre el prerafaelitisme i el modernisme en el nostre medi cultural, té antecedent en la publicació d’un compendi de la seva tesi, l’any 1981, amb el títol Els prerafaelites a Catalunya (Curial), així com la publicació de nombrosos assaigs entre els que destaquen aquell primer que va obtenir el Premi Recull l’any 1974: Influències prerafaelites a la literatura postrenaixentista catalana, així com Mites del Modernisme a Catalunya (Pagès editors), un treball guardonat amb el Premi Sant Miquel d’Engolasters d’Assaig Literari l’any 1992.

Aquest colossal estudi de la doctora Cerdà precedit per un pròleg de Doireann Macdermott, Els prerafaelites a Catalunya es troba dividit en tres parts, una cloenda i un apèndix. La primera part consta de cinc capítols: Significacions de moviment prerafaelita anglès; John Ruskin, campió del prerafaelitisme; Dante Gabriel Rossetti: polaritzacions essencials; William Morris, el cavaller realitzador del somni; i El poema del anhel celestial al desfici infernal. La segona part consta de tres capítols: El ressorgiment català; Viabilitat i actualització a Catalunya del moviment prerafaelita anglès; i L’idealisme literari i crític: traductors i divulgadors. La tercera part consta de tres capítols: L’artista total; Dos artistes-poetes. El simbolisme a escena; i Prerafaelitisme i postprerafaelitisme. Triomf líric.

A la tercera part, i en el capítol L’artista total hi trobem dues figures sobresortints: Apel·les Mestres i Alexandre de Riquer, artista total del qual aquest any es commemora el centenari de la seva mort. Mestres i Riquer, companys a l’escola de Llotja, eren amics i prerafaelites nats tots dos, com remarca Maria Àngela Cerdà en el seu text escrit amb el seu llenguatge viu. Però serà Alexandre de Riquer qui després d’una estada a Londres l’any 1894, que resultarà transcendental en la seva carrera artística i literària, qui introduirà el prerafaelitisme a Catalunya i qui encarnarà amb brillantor l’ideal prerafaelita d’artista total, com escriu Cerdà: «La fórmula suggerida pel prerafaelitisme en conjunt de la Bellesa és l’Amor troba una expressió quasi perfecta en l’obra, no pas dissociada de la vida, del poeta-pintor-artesà Alexandre de Riquer i Ynglada, que dins un context universalment simbolista presenta una fusió estètico-eròtica sobretot en la creació literària, certament la menys estudiada».

És en aquests mesos que Alexandre de Riquer va sojornar a Londres que va conèixer a fons l’art prerafaelita i les tesis del seu impulsor, John Ruskin, va viure d’a prop i es va amarar del moviment Arts and Crafts capitanejat per William Morris, i va descobrir la fulgurant poesia de Dante Gabriel Rossetti, que tan influirà en la seva obra literària, sobretot en els poemaris Crisantemes, Enyorances i Un poema d’amor. Val la pena llegir l’aprofundit estudi que d’aquests llibres de poemes d’Alexandre de Riquer n’ha fet Maria Àngela Cerdà en el capítol dedicat a qui la posteritat ha qualificat de prerafaelita arquetípic i artista total del modernisme simbolista a Catalunya.