És millor prevenir que curar

La pandèmia del SARS-CoV-2 ens ha portat en primer lloc una gravíssima crisi sanitària, que ens ha mostrat de la manera més crua les fortaleses i les febleses del nostre sistema sanitari. Febleses que cal rectificar des d'ara mateix per tal de no recaure en un altre contagi poblacional massiu. Rectificacions que passen -entre d'altres- per dotar de recursos materials i humans els àmbits d'Atenció Primària i de Salut Pública, i que ens portaran a poder aplicar de manera efectiva la dita de «És millor prevenir que curar». Dita vàlida ahir, avui, demà i sempre però que en algun moment es va capgirar -atenent a càlculs electorals- primant la inauguració d'hospitals per sobre del desenvolupament de polítiques de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, de foment d'hàbits i estils de vida saludables, amb cura del medi ambient i respecte a tots els integrants del planeta. Portats per la necessitat, ara és el moment de reorientar el nostre sistema sanitari.

Aquesta crisi sanitària està obrint camí a una -també-gravíssima crisi econòmica i social, que comportarà un agreujament de les desigualtats socials i de les desigualtats en salut ja existents abans de l'aparició de la pandèmia.

Caldrà ser valents i defensar unes polítiques de salut pública amb visió multifactorial –sanitat, economia, medi ambient, habitatge, etc-. Polítiques que facin que  la salut de la població depengui menys del sistema sanitari i més de la resta de sectors de la societat.

Aquesta mirada global i integrada d'actuació es la de la Salut Pública, que l'OMS defineix com «l'esforç organitzat per la societat per prevenir la malaltia, protegir, promoure i restaurar la salut, i prolongar la vida» i té la missió de treballar per millorar la salut de la població.

Tot i que aquestes polítiques poden i han de ser implementades per totes les administracions públiques, des de la més llunyana a la més propera, els ajuntaments aquí esdevenen agents clau de la salut pública. Per factors competencials, però també perquè és justament en aquest context on les accions són més efectives, per la  proximitat i pel coneixement de la realitat de la seva ciutadania.

Aquesta realitat es mesura i s'objectiva mitjançant els Indicadors en salut. Indicadors que tenen trets globals però també i sobretot trets locals diferenciats quant als hàbits i estils de vida d'aquesta ciutadania. I és precisament aquí on el govern local pot incidir, corregint els indicadors desfavorables i potenciant els favorables.

Ara més que mai cal que els ajuntaments incorporin la perspectiva de salut en la gestió de la seva vila, de manera estratègica, amb perspectiva multidisciplinar -educació, serveis socials, transport, comerç, indústria, medi ambient, habitatge, urbanisme i agricultura, entre d'altres- i amb perspectiva multisectorial -sector públic, sector privat, teixit associatiu i ciutadania- i sistematitzant els recursos i les accions.

Per desenvolupar aquesta tasca, els ajuntaments disposen de l'eina adequada: el Pla local de Salut. Pla local de Salut que, mitjançant l'Estratègia de Salut en Totes les Polítiques busca la millora de les condicions de vida, lluita contra les desigualtats socials i pot així mesurar i corregir les desigualtats en salut de la seva ciutadania.

És una eina imprescindible, de la qual molts ajuntaments ja disposen, alguns des de fa anys.

A la nostra vila encara no el tenim, i des de Vilafranca en Comú creiem que és hora, ara més que mai, de començar a treballar-hi per tal de poder-ne disposar el més aviat possible.

Montse Romagosa
Vilafranca en Comú