La gent gran i els infants primer

La crisi del Covid-19 ens ha fet veure moltes coses que ja existien abans, però que se’ns havien invisibilitzat en el dia a dia, en el tràfec diari. Dues d’aquestes coses son el tracte i la cura de la gent gran i dels infants. La tendència és “aparcar-los” a les escoles o a les residències. Avui els parlaré de la primera qüestió.

La crisi de les residències amb el gran nombre de morts i infectats ens ha posat davant dels ulls que no estem gestionant be la vida de la gent gran. Portem anys lluitant per allargar la vida i cada pas que fem en aquesta direcció deixem més abandonada a la gent gran, sobretot a aquella que és mes depenent. L’opció social majoritària es tancar la gent gran a les residències: diguem-ho clar: treure’ns-la de sobre. És cru, però és així! Després s’hi afegeixen les retallades en els sistemes assistencials practicades des del 2010 pels governs de la Generalitat que en té plenes competències.

Oblidem que la gent gran d’avui son els que han fet possible que, en general, visquem millor que ahir. Oblidem que nosaltres, els adults i els joves d’avui, som la gent gran del demà i del demà passat. Oblidem que la gent gran mereix tot el nostre respecte i tot el nostre suport per gaudir de la vida amb la màxima autonomia, llibertat i cura.

Des de Vilafranca en Comú fa anys que venim plantejant la necessitat d’un nou sistema d’atenció a la gent gran i fent propostes per fer-lo possible. La gent gran ha de poder seguir vivint a casa seva i fent vida familiar i social el màxim de temps possible i amb la màxima cura possible. La gent gran ha de disposar d’espais d’interrelació social amb el conjunt de la societat com centres de dia als barris, plenament integrats en la vida veïnal i intergeneracional: l’antic Hospital, per exemple, podria esdevenir un centre de serveis a la gent gran. La gent gran ha de tenir dret a anar a una residència, quan vulgui, on el tractin amb cura, l’escoltin i respectin la seva veu. Però les residències han de canviar per tractar millor i de forma integral a la gent gran, posant-les al centre del sistema de cures. No serveixen les residències casernàries i massificades que tenim ara.

Perquè això sigui possible cal que ens replantegem socialment algunes idees i costums vers la gent gran. Tots necessitem i oferim cures en algun moment de la nostra vida. I, especialment ho fan les persones que atenen directament a la gent gran, majoritàriament dones. Persones que s’han deixat la pell en aquesta pandèmia cuidant a la gent. Curiosament, les treballadores de la llar i les treballadores de les residències son les menys reconegudes professionalment i econòmicament. Cal un canvi que dignifiqui les tasques de cura i reconegui la importància social que tenen.

L’Ajuntament de Vilafranca ha d’assumir un rol actiu en aquesta qüestió perquè és corresponsable de la Residència Ricard Fortuny. Vilafranca en Comú va presentar al Ple una moció demanant la unificació dels convenis col·lectius de les treballadores del centre que, malgrat que va ser aprovat per unanimitat, encara no s’ha executat. És un primer pas pel que venim lluitant: no pot ser que hi hagi treballadores (a l’àmbit social) que treballin mes hores i cobrin menys que d’altres (socio-sanitari) fen la mateixa feina. Cal igualar per dalt i la Residència Ricard Fortuny ho pot fer i cal que ho faci. Des de Vilafranca en Comú ho venim reclamant a cada Junta de govern, i ho seguirem fent, perquè estem convençuts que cal millorar la situació laboral de les treballadores de les residències, que cal replantejar el model de residències i que cal replantejar els models d’atenció a la gent gran.

Ramon Arnabat, portaveu del grup municipal de Vilafranca en Comú