Una nova vida, una nova política i un llistat de respostes

1. Serenitat i acció
2. Sentit constructiu
3. Sensibilitat pel món

L’època postmoderna en la que ens ha tocat viure ha acumulat un bagatge ingent de coneixement. La raó ha desbordat tots els camps de la vida.  Hem deixat enrere el mite, la llegenda, la màgia i la fe cega religiosa davant de l’inexplicable substituint-ho per altres absoluts: les idees i la seva materialització en el progrés.

La batalla política i de les ideologies – una d’elles imperant-  ha bombardejat els racons de la intimitat personal  i social.

Vivíem i seguim vivint, xutats d’adrenalina reactiva a la necessitat de tenir opinió, d’esmerçar les nostres paraules amb pocs caràcters per segon i de rematar les sentències amb un reguitzell d’emoticones, que ara són, el tòtem universal i global del nou llenguatge i de la nova comunicació.

En aquest ritme incasable i esgotador que semblava no tenia aturador apareix la pandèmia trastocant les nostres vides, les nostres seguretats immediates.  Un recés d’uns mesos per a assaborir un mos d’incertesa vital, per a reconèixer la vulnerabilitat humana i a adonar-nos que tampoc aquests absoluts ho resolen tot.  I descobrim que la vida, individual i col·lectiva depèn únicament de canviar la mirada: ‘tot està per fer i tot és possible.  Ens ha canviat la vida.

I com es podria traduir aquesta descoberta en l’esfera política?

La política ha de ser una peça del motor, com a filtre i distribuïdora de solucions per a tothom.  Ni els mercats, ni la ciència, ni la tecnologia,... per si soles podran garantir-nos-ho. Ha de ser un pal de paller que faciliti i orienti nous horitzons davant aquest atzarós tràngol. I per això, ha de canviar, tal i com ens ha canviat la vida. El combat ideològic segurament continuarà, és una part consubstancial i indestriable de la seva motivació i de la seva funció.  Li hauríem de demanar un ‘reset’ motivador per a  construir les respostes:  desfer-se de la inèrcia acumulada de la rivalitat continua, de l’aparença i vehemència de seguretat en tot i aturar la maquinària de la impulsivitat reactiva. 

Una nova política, per una nova vida, centrada i guiada en tres premisses:

Serenitat i acció: cercar la calma per a la recerca creativa que ens ha de moure a l’actuació.
Sentit constructiu : entendre que tothom estem al mateix vaixell, aquí i arreu, i que   tenim la responsabilitat de respondre ara i pel futur.
Sensibilitat pel món: deixar anar el llast feixuc d’allò preconcebut i centrar-se enèrgicament en els problemes essencials i vitals per a la humanitat i per al món.

Hem descobert la fragilitat, hem descobert que no hi ha receptes miraculoses, ... l’únic cert és que encara estem al món, incert, mogut i en canvi: posem-nos en acció.