De sorpresa en sorpresa fins la perplexitat final

1.- De fase en fase fins la victòria final

En aquesta fase la capacitat de sorprendre’ns és realment inesgotable. Quan sembla que ja hauríem d’estar immunitzats (oh! tant de bo ho estiguéssim per altres coses) de sorprendre’ns per fets que succeeixen, per comentaris que escoltem, perquè veiem coses poc vistes que ens criden l’atenció, perquè ens adaptem amb una certa rapidesa o resignació allò que en cada moment ens correspon fer.

Per tant hauríem d’estar a acostumats a veure i entendre moltes coses que encara ens creen un cert estupor o si es vol una certa estupefacció, matisada, augmentada o devaluada a la carta segurament pels moments que vivim.

Ens segueix sorprenent encara l’enrenou no sé si del tot necessari o clarament interessat quan cada cop que es passa de fase hi ha una tendència per part d’alguns periodistes i mitjans de comunicació de llançar la idea de que les normes són molts confuses i que costen molt i molt  d’entendre.

Potser si.

La realitat és que moltes vegades (sempre) el llenguatge administratiu, l’estil i argot del BOE o del DOGC no és precisament un model a seguir per fer comprensible el que està escrit. Retòric, ampul·lós a vegades, barroc, desfasat i certament força incomprensible. Ara bé és una realitat que la majoria àmplia fins i tot absoluta de la ciutadania no es llegeix cap dels diaris oficials i és a través dels mateixos periodistes o mitjans de comunicació que aquets llenguatge es transformi (s’hauria de transformar) en entenedor quan ens aporten la informació sobre el que i com es pot actuar en les diverses fases del desescalament.

Cada cop que avancem de fase surt una normativa que correspon a aquella  fase en concret, normativa que és llarga, extensa, diversa i que abasta molts sectors i activitats si es llegeix amb relativa atenció, no el BOE, eh sinó les transcripcions que en fan la premsa o Protecció Civil mateix d’allò que ens interessa o que ens ateny  a nosaltres -que no som cap llumenera, per descomptat- la veritat no ens sembla tant complicat i que no costa tant d’entendre i de complir-se amb el màxim rigor que ens és possible malgrat ens molestin o hi tinguem algunes recances.

Que hi ha zones grises en la rastellera de recomanacions i obligacions sí, i tant!

Que hi pot haver algunes contradicció ben segur!

Però davant el dubte si hi posem una mica de sentit comú segur que trobes la resposta clara i segura i a més que l’encertes! Però quan alguns  periodistes donen veu a preguntes t’adones que la majoria són preguntes que si et llegeixes la normativa en un 90 % pots respondre tu mateix. Per exemple es pregunta qui controla l’aforament d’un local? Ara i abans la responsabilitat és de qui gestiona l’espai. O es pregunta si es pot beure alcohol al carrer? En fi dubtes que res tenen a veure amb les fases de desescalada i així podríem seguir havent-hi lògicament excepcions interessants.

La mobilitat és una altra cosa i ara les nostres comarques perden fase (sembla que podríem entrar a la fase 3) per permetre al mobilitat a la capital Subsidiaris com sempre.

Però segurament es tracta de fer rebombori periodístic, tot es fa malament, les autoritat són un desastre en fi viure del “momio” en diuen....

2.- Estem acostumat a viure entre notícies falses, rumors interessats les fake.news, tot un plegat un garbuix de mentides. Mitges veritats, convivim des de fa temps amb llegendes urbanes diverses i vivim temps en que les xarxes socials generen sinó un estat d’opinió algun que altre mal de cap. Masses vegades recorden aquell antic joc dels disbarats (aquí pregunto, allà em responen) però amb pàtina de modernitat i domini de les noves tecnologies. Quan no existien aquets canals de comunicació ràpid  però no contrastats potser no era tant fàcil expandir la maledicència o l’infundi. Ara tot va més de pressa i el joc dels disbarats ha quedat en un no res al costat de la notícia improcedent i per desmentir-la ja suposa un esforç important i a vegades inútil però la primera versió, malgrat pugui ser falsa, ja ha fet pòsit.

De la mateixa manera que la noticia o el comentari arbitrari i sense fonament corre ràpidament per les xarxes social desmuntar-ho és fa complex i difícil, s’ha sembrat el dubte i allò de qui pega primer pega més fort és una realitat constatable.

Ens ha sorprès doncs rebre a traves del grup de WhatsApp d’una entitat, per tant li donarem credibilitat, una nota d’una afamada i reconeguda cafeteria del centre de la ciutat que ha hagut de desmentir via xarxes socials, també, que un dels seus cambrers s’hagi infectat de la covid-19 (que no és cap estigma, eh!) amb el consegüent enrenou que això podia haver significat per tots aquells i aquelles que àvids d’estar a les terrasses hi havien acudit i podien haver tingut contacte amb el presumpte infectat .

Mala llet o inconsciència? Si en qualsevol moment llançar missatge d’aquest tipus sense confirmar ni contrastar  ja és una irresponsabilitat pel mal que es pot arribar a fer, fer-ho i escampar-ho sense ni certificar la veritat, en temps com aquest que estem que saltem a la mínima, és d’un incivisme latent. Potser l’ús de les xarxes socials que diuen que són democratitzadores hauria de tenir algun filtre si és per veure la capacitat d’alguns usuaris que es poden carregar la feina i el “modus vivendi” que fan els altres

3.- La tercera (i darrera per ara) sorpresa ha estat l’enrenou que s’ha generat al voltant d’una adjudicació de la Conselleria de Salut per fer el seguiment del casos simptomàtics que sorgeixen a partir d’ara en el final del confinament per poder controlar-los. És tracta de fer el seguiment de les persones que, o bé tenen el virus sense masses complicacions, o poden haver estat en contacte amb al que hagi donat positiu. Això que es deia que es faria des de l’atenció primària amb aportacions de recursos com una manera de muscular el sistema resulta que es va adjudicar a una empresa privada, concretament  Ferrovial (recorden? Palau de la Música. Finançament irregular) per una quantitat de més de 17 milions d’euros, paral·lelament a la primària s’hi feia una aportació de “només” 4 milions i escaig.

Sorpresa, molta, sobretot quan es parlava de potenciar i treballar per enfortir la sanitat pública i resulta que el primer contracte potent el contracten a una empresa privada. La consellera ho justificava dient que "Quan es va pensar, fa un mes i mig, que tindríem rebrots i que es faria un seguiment llarg en el temps dels casos, vam veure la necessitat de contractar una empresa que pogués atendre un call-center amb 200 o 300 persones per fer les trucades de vigilància als contactes de contagis. Ara, el sector no ho veu bé i ho hem de tenir en compte."

I tant si ho hauran de tenir compte sobretot perquè hi ha  sensació de presa de pèl i rebot generalitzat del personal de la sanitat que creuen que per coherència amb el que s’ha dit i per garantir un millor seguiment hauria de ser la sanitat pública i en concret atenció primària qui se’n fes càrrec.

En fi ara han dit que tiraran enrere el contracte però de moment ningú ha dit quan costarà el rescat.

I sorprèn encara que una decisió d’aquets tipus es prengués sense consultar a la gent que ha estat a primera línia i sorprèn encara més la facilitat amb que es canvia d’opinió i perquè el fet ajuda a enverinar més les relacions entre els membres del govern amb creuament de retrets i donar i rebre lliçons del altres.

En fi sort que aquí ho hem fet tot bé.

De sorpresa en sorpresa fins la perplexitat i el desconfinament total... ja falta menys.