Any en blanc (no perdut), almenys presencialment

Quan arribàvem a aquestes dates, ens sembla que des de que l’Eix Diari ens informa, preparàvem un article per glosar la feina i la importància de l’Escola D’Estiu del Penedès.

I com que ja fa més de quaranta anys que funciona religiosament, ara que enguany no es farà presencialment, val la pena fer-ne la mateixa glosa i el seu reconeixement com instrument que ha ajudat a mantenir viu l’esperit transformador de l’escola i posar en valor l’enorme paper que la formació té en els professionals de l’educació.

L’educació sempre anirà canviant, la necessitat d’encaixar en el marc social i territorial fa que hagi d’estar constantment en debat i en revisió dels seus mètodes i els seus programes.

Enguany doncs i volem creure que excepcionalment les escoles d’estiu no seran presencials, s’han reorganitzat i la major part seguiran oferint una formació virtual, readaptada a les circumstàncies i amb una part del programa compartit. Diuen que ‘És un mal menor, però persisteix la voluntat de seguir treballant en al formació del professorat. Per això els Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya oferiran conjuntament l’Escola d’Estiu 2020 sota l’encapçalament del “Sentit de l’Educació”’ de manera telemàtica i oberta a tothom.

Enguany però les circumstàncies, repetim, han portat a haver de canviar de manera radical els plans. L’Escola d’Estiu del Penedès del 2020 no és farà de manera presencial, el MRP de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf han decidit de manera raonable traspassar el programa de l’escola d’aquest any al juliol de l’any 21.

El tema d’aquets anys era, és i serà d’actualitat permanent: Qüestió de gènere de l’escola mixta a l’escola coeducativa .

Llàstima perquè el tema dona molt de sí i cada cop que es genera aquest debat s’avança una mica més en la igualtat.

Bé, doncs haurem d’esperar un any per poder debatre el pas de l’escola mixta a la coeducativa, pas que ha anat molt més enllà que la simple denominació..

L’Escola d’Estiu del Penedès ja ha complert més de quaranta anys, un llarg recorregut, amb alts i baixos, amb moments d‘eufòria i en altres de crisi i resistència, però la tossuderia i la constància dels seus organitzadors han permès que l’escola del Penedès s’hagi constituït i emplaçat com un referent en la formació del professorat al nostre territori..

I precisament la seva suspensió presencial, fruit de la situació generada per la pandèmia de la Covid-19, cal fer-la en un moment en que el debat sobre el paper de l’educació s’ha convertit en un element del debat post confinament  de primera línia.

Ningú podia preveure que una emergència sanitària posaria l’escola en la situació en que l’ha posat. Tancament amb clau i forrellat i una reobertura, parcial, tímida, criticada i, a la fi, poc seguida per part de les famílies que ha generat més dubtes que certeses.

Primer s’anuncien mesures realment complicades d’aplicar per la seva dificultat, separacions, necessitat de més espais...... ara el relaxament d’alguna d’aquestes mesures és evident. La mateixa consellera de salut explicava que amb el que ara sabem potser no haguessin tancat les escoles i ara s’anuncien  obertures presencials, sense mascaretes i amb mesures de distància mínimes però vaja la sensació i la percepció de que les mesures han millorat molt. Serà bo? Serà dolent?. Vet a saber. La pràctica ens ho dirà.

Si s’hagués pogut fer presencialment l’escola d’estiu el debat hagués estat ben viu. Mesures de la Conselleria i rebot -no rebrot- dels sindicats i de bona part dels ensenyants perquè creuen que s’arriba ja tard i algunes mesures creuen que son inaplicables o les lamentacions d’aquells que ja havien preparat el curs vinent amb les màximes mesures possibles i ara sembla que la feina feta potser no servirà de gaire. Paciència i bona cara al mal temps.

Debat encès, debat viu que ben segur necessita espais o poder fer-lo amb totes els garanties. Les Escoles d’Estiu i la del Penedès aquí podien oferir aquest espai perquè ja històricament ja han servit d’espai de trobada, reflexió. Ho deia gràficament la responsable de l‘Escola d’Estiu Rosa Sensat: “Les escoles d’estiu sempre han tingut aquest esperit de trobada amb mestres d’altres llocs; als claustres ja saps què dirà cadascú abans que obri la boca, mentre que trobar-te, parlar i compartir amb gent nova t’obre la ment i t’ajuda a carregar piles”. No ha pogut ser i per tant veurem com s’afronta el debat sobre l’escola que amb aquesta crisi ha posat damunt la taula les precarietats de l’actual sistema i també l’evidència que ara paguem les conseqüències d’anys de retallades en educació.

Ens trobem doncs en un moment cabdal, amb canvis possiblement estructurals i amb qüestionament des de diversos àmbits del paper que l’escola ha tingut durant molts anys i en aquest moments es fa difícil el debat presencial, és inapropiat pel moment aplegar a molta gent per debatre. Això que és un handicap evident cal convertir-lo en una oportunitat d’assentar els nous fonaments de l’escola que sens dubte i malgrat ara costi veure-ho enfortida d’aquesta estranya situació. Ho tenen clar les MRP que han fet públic un extens manifest (1) i en ell manifesten que

Tenim l’oportunitat de refer el què entenem per escola, per educació, els fonaments antics i obsolets algunes vegades s’han trastocat i tenim al davant el repte de refer-ho amb sentit, generant grans comunitats que eduquen dotant d’oportunitats educatives per a tothom des de la corresponsabilitat, transformant l’educació al que la societat realment necessita. Fent-la més transversal, coordinada i posant el focus imprescindiblement en infants i joves, les seves necessitats i la seva educació.

El propòsit es ben clar ara cal posar fil a l’agulla i recosir tot allò que la pandèmia hagi esquinçat.

Enguany no hi haurà al Penedès Escola d’Estiu presencial, per això més que  cap altre any cal recordar que l’escola d’estiu del nostre territori va constituir una llavor un “avant lettre” del que després seria la reclamació territorial de la vegueria. Els Moviments de Renovació Pedagògica van entendre el territori, el marc com un element referencial. També cal valorar i molt que al Penedès quan l’administració era gasiva en els temes de formació llencessin una oferta,  que a més de formació, oferia espais de reflexió, contrast i debat que ajudava a  consolidar projectes i a reconvertir i modernitzar realitats ja massa ancorades en el passat. I perquè no hi hagi dos sense tres l’Escola d’Estiu del Penedès també al llarg dels quaranta anys ha servit per cohesionar a una part de la comunitat educativa a l’entorn del projecte de treballar des de cada lloc particular amb una mirada global, les escoles no estan soles i quan fan xarxa milloren els seus processos i metodologies però també generen valor afegit en el seu aspecte social.

Esperarem doncs l’any vinet per parlar de “gènere” i escola.

Mentre ànims al professorat els espera al setembre un repte important.

(1)  DECLA­RA­CIÓ MUCE SOBRE EL CURS 20/21

Marc Uni­tari de la Comu­ni­tat Edu­ca­tiva (MUCE) Bar­ce­lona, 2 de juliol de 2020
CAL GARAN­TIR EL DRET EFEC­TIU A L'EDU­CA­CIÓ SENSE EXCLU­SI­ONS EL CURS 2020-21