Un any de govern tripartit vilanoví, un any perdut per a la ciutat

"Vilanova i la Geltrú ha perdut un any". Aquest és el balanç que presenta la ciutat dies abans de complir el primer any del mandat des de la constitució "in extremis" del govern municipal d'Esquerra Republicana amb Junts Per Catalunya i la CUP. Un govern de tres partits que tenien com a únic objectiu arraconar el PSC com a primera força política de la ciutat.

Un govern hermètic de majoria absoluta on l'absència de lideratge polític i la poca voluntat d'establir un diàleg constructiu capaç de teixir i reconstruir una societat, a hores d'ara, malmesa per la situació global de pandèmia en què es troba immersa, formen els elements més exponencials del que avui és el govern d'una ciutat sense cap mena de projecte comú, amb tres partits que tenen projectes ben diferenciats entre ells.

Prioritzar els interessos de partit i obviar el consens amb la resta de forces polítiques, principals agents socials i econòmics locals, o, fins i tot, entre els mateixos socis de govern, sembla que s'ha convertit en el principal mecanisme d'actuació d'aquest govern municipal que fa posar en dubte la transparència, la unanimitat i la comunicació interna a l'hora de prendre decisions transcendentals en diferents àmbits de la ciutat. 

Malauradament tot això té un efecte clar en la fotografia de ciutat abandonada i sense projecte que ofereix el nostre municipi i que rau en la falta de resposta a situacions  bàsiques com són el manteniment de carrers, l'enllumenat, la neteja viària, la degradació d’espais, l’abandonament definitiu de projectes per recuperar el nucli antic, d’increment desproporcionat de les taxes o la presa de decisions errònies en matèria de mobilitat com ha estat el cas de la intervenció realitzada a la Ronda Ibèrica.

Durant tot aquest primer any, des del PSC ens hem ofert a obrir un procés de diàleg i en positiu amb l'única finalitat de tenir una ciutat més igualitària, més justa, més participativa, més cohesionada territorialment i amb un clar accent d’aprofitar la capitalitat. Un any de propostes tangibles i viables del que creiem que es mereix Vilanova i la Geltrú.

Així, doncs, fa un mes i escaig, el PSC de Vilanova i la Geltrú ens veiem en l'obligació d'elaborar i presentar al govern municipal un projecte de "Pacte de Ciutat" que estigués pensat exclusivament per fer front a les noves prioritats que ha imposat aquesta pandèmia.

Un gran acord amb què preteníem pal·liar i fer front a les principals adversitats econòmiques i socials que està causant l'emergència actual a la nostra ciutat i que tenia com a finalitat que cap ciutadà ni ciutadana es quedés enrere. Un document cohesionador del qual encara avui no hem rebut cap resposta i que feia implícit el posicionament i les demandes dels diferents agents dels sectors socials i econòmics, així com de les diverses forces polítiques i agents socioeconòmics.

Per contra, fa tot just uns dies,  el govern presentava un model de Pla de Xoc que hauria de donar suport a l'economia local i a qualsevol persona o família en situació de vulnerabilitat. Un projecte que a l'hora de la veritat manca concreció i que, a més, hauria d'haver estat consensuat amb la resta de partits que formem l'oposició, tot i que com ja va passar amb les ordenances fiscals o amb el pressupost municipal per aquest 2020, per tant és el pla de xoc del govern, no de l’Ajuntament.

En definitiva, ja ha passat un any des que el desgovern s'ha imposat a la nostra localitat. Un any on Vilanova i la Geltrú sembla ser una ciutat destinada a l'estancament. Un any on lamentablement s'ha produït un divorci entre el govern i la ciutadania.