Es perd una niuada sencera de corriol camanegre a Vilanova a conseqüència de la inacció de les administracions

El passat 16 de juny, l’ajuntament detecta la presència d’un niu de corriol camanegre (Charadrius Alexandrinus) a prop de la Passífae, lluny dels tancats provisionals grans ubicats més al nord, prop de la desembocadura. Personal del consistori, amb participació i suport d’agents rurals, instal·la un nou tancat provisional d’uns 20 m de diàmetre al voltant del niu, amb vares metàl·liques i cinta plàstica.

Fotografia del tancat provisional del 16 de juny

Com ja explicàvem en un article anterior, el corriol camanegre és un petit ocell limícola d’uns 15 cm de llarg, que nidifica al nostre litoral des de fa temps, concretament a Vilanova des del 2014. Una espècie protegida que en certes àrees ha perdut fins al 70% del seu hàbitat, segons SEO Birdlife.

El niu es troba en una zona complexa, ubicada molt a prop d’un xiringuito i al costat mateix d’una xarxa de volei platja.

Ja des del primer moment, la Xarxa de voluntariat mediambiental de protecció del corriol camanegre advertim a la regidoria de medi ambient del risc de perdre la niuada si no es prenen mesures de protecció, senyalització i vigilància de manera urgent, més enllà del fràgil tancat provisional.

Primer s'avisa de manera informal, després per escrit, i finalment de forma verbal en una reunió mantinguda el passat 29 de juny amb la regidora, Marta Jofra, i personal tècnic del departament.

No hi ha resposta concreta i no es pren cap mesura addicional. La nostra preocupació per la situació augmenta. Fem torns diaris de voluntariat per informar la gent que s’hi apropa. Ens trobem amb persones que fan cas omís de les nostres indicacions i deixen anar gossos deslligats per la zona, sobretot als vespres. Fins i tot una voluntària veu com cau una pilota dins del tancat i fa fugir la femella.

Gràcies al nostre esforç, el niu tira endavant i el dia 4 de juliol, el mateix dia en que un desaprensiu captura almenys quatre pollets a la desembocadura del torrent i almenys un d’ells mor, hi neixen tres pollets.

Els ous han prosperat, però ara son els fràgils pollets protegits els que corren un seriós perill. I així novament li fem saber a l’ajuntament. També parlem amb el GEPEC (Grup d'estudi i protecció dels ecosistemes catalans), grup amb molta experiència en gestió i seguiment de l’espècie, i amb agents rurals, per valorar si caldria fer servir la tècnica del "pastoreig". Consisteix en empènyer els pollets i progenitors amb prou distància com perquè els adults no aixequin el vol, però prou a prop com per a fer-los caminar en direcció al refugi físic o bé a la zona a on s’alimenten i hidraten, en el nostre cas la desembocadura del torrent.

Seguim amb els nostres torns, verificant diàriament la presència dels pollets, i el dia 8 de juliol només aconseguim veure’n un. Sembla que dos s’han perdut.

Fotografia del 8 de juliol de la femella i del darrer pollet vist amb vida de la niuada

Truquem als agents rurals per informar-los i l’endemà mateix de detectar la pèrdua inspeccionen la zona.

Ens comuniquen que suposen que la hipòtesi més plausible és que en temporada de bany, ja sigui per naturalesa o perquè no poden accedir a primera línia de mar, fan tot el desplaçament des de la Passífae fins al torrent de Sant Joan, un o dos cops al dia, travessant els xiringuitos i espais molt massificats. També ens comuniquen que informaran al Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal que les especialistes es pronunciïn sobre quines mesures s’haurien de prendre per protegir-los.

Imatge il·lustrativa de les ubicacions de la zona de nidificació i la d’alimentació

Per tot plegat, creuen que no és recomanable fer cap acció immediata de “pastoreig” fins al torrent, ja que suposen que el trajecte aquell dia ja l'han realitzat i només els provocaríem més molèsties. Ens confirmen l'evidència de tots els entrebancs que tenen per poder anar des de la seva zona de nidificació fins a la seva zona d'alimentació, passant per tres xiringuitos, la ubicació dels quals potser caldria replantejar de cara a futures temporades.

També ens comuniquen que no han aconseguit veure cap pollet i la preocupació perquè el darrer de la niuada s’hagi perdut creix. Tres dies després no l’hem tornat a veure. L'Ajuntament, la Generalitat i la resta d’administracions, amb la seva inoperància, estan incomplint amb les seves obligacions, marcades per la legislació vigent, en matèria  de protecció i conservació d’espècies protegides.

Encara tenim 10 pollets a la platja, que esperem tirin endavant. Nosaltres seguirem amb la nostra feina voluntària perquè així sigui. Esperem que les professionals d’Edulis contractades per la regidoria també ho facin, així com el personal de la regidoria de medi ambient i especialment la seva màxima responsable política. I també el Departament de Territori i Sostenibilitat. Si ens creiem els discursos que fem dient que hem de fer una transició ecològica que ens permeti poder seguir habitant el nostre planeta, faríem bé de posar recursos a disposició de la preservació dels ecosistemes i la biodiversitat que ens envolten. La seva destrucció comportarà la nostra, no ens equivoquem. No ho diem nosaltres, ho diu des de ja fa massa temps tota la comunitat científica.

Pels pollets de la Passífae ja no podem fer res, però esperem que de cara a la temporada vinent hi hagi canvis importants en la gestió de la biodiversitat de les nostres platges, tal i com hem demanat per escrit en carta adreçada a l’alcaldessa i a la regidora de medi ambient, per la qual seguim recollint suports.

Si vols afegir-hi el teu la pots signar aquí: https://forms.gle/braASaAdPdi1Vop57

Nosaltres seguirem treballant pels 10 pollets que queden a la platja, amb l’esperança de poder-los veure a tots volar abans de que acabi el mes, un cop assolits els 25 dies de vida que necessiten per poder fer-ho.