Geometria de l’actitud personal front a la pandèmia

Abans de la pandèmia actual, sembla que hi havia un acord, bastant unànime, en que el mon i la humanitat que l’habita estaven en un estat deplorable.

Després, amb la pluja de virus coronats que ens ha caigut a sobre sembla que aquesta percepció s’ha incrementat. La situació ha passat de deplorable a penosa.

Aquest servidor de vostés, metge jubilat, està acostumat a publicar segons criteris científics i a prescindir de les opinions personals. Però resulta que ara... no és tan fàcil. Ens llencem les opinions pel cap com si fòssin pedres. Calma.

Sento (tot i que no sempre escolto) moltes opinions diferents. En temps de pandèmia i de la tempesta de notícies, falses o vertaderes, honestes o interesades, oficials o antisistema, cadascú fa la seva pròpia composició de lloc. De la informació de que disposi, de la seva lucidesa i del sentit comú de cada persona, sortirà la seva posició. Una opinió o una altra. Fonamentada o visceral. És clar que aixó és el que passa sempre a totes les situacions de la vida.    

Confinat a casa per la normativa pública contra la COVID-19, i sentint, encara que no les volgués escoltar, les avaluacions dels conciutadans i dels periodistes, em fixo en les actituds de qui m’envolta. Cadascú opina el que li sembla sobre la pandèmia, sobre els consells dels experts i sobre les directrius i normes que marquen els qui governen. Intento analitzar-ho però la variabilitat és tan gran que és molt difícil sistematitzar totes les posicions.     

No m’aclaro.

De manera que no escriuré sobre l’assistència als pacients, ni de medicina, virologia o d’epidemiologia. Tampoc de la brama de la tan esperada vacuna generalitzada, que és encara més lluny que la de la SIDA, que fa 37 anys que coneixem el virus i, si vosaltres no l’heu vista, jo tampoc. Ni tan sols escriuré de política sanitària.

Només penso i escric sobre les actituds que prenem les persones front al problema.

Casualment, una empresa (Metroscopia) va publicar (Març-Abril 2020) una enquesta que es podria resumir així: Atrevits 16% de la població. Confiats 29%. Prudents 24%. Temorosos 22%. Sembla que un 9% son els qui no saben o no contesten.

Preguntes:

- Els atrevits tenen dret a fer el que els temorosos temen fer?
- Els temorosos tenen dret a prohibir als atrevits a fer el que creguin oportú?
- Els confiats poden obligar als prudents a fer el que, espontàniament no farien?
- Els prudents poden prohibir als confiats que facin la vida com la voldrien fer? 

I com aquestes hi ha dotzenes més de preguntes. I raonaments i respostes, tantes com en vulgueu. La convivència no és simple.

Una de les preguntes més penetrants que he llegit sobre la pandèmia actual la va escriure John Carlin.

¿Evitar la mort es més important que viure la vida?

La resposta és més complexa del que sembla. La lògica dels adults és la de la seguretat, però els més joves s’interessen més pels riscos. Segurament, una persona gran, amb la vida avançada i conscient de que ja ha fet totes les seves campanyes i que el viure de cada dia li costa un esforç, tindrà una resposta diferent a un adolescent que encara no ha tingut temps per tastar la vida i la llibertat. És, doncs, just i té sentit confinar, tractar i limitar a tots de la mateixa manera? Més si tenim en compte que el risc no és el mateix per uns i altres...

Probablement és millor avaluar cada situació amb els ulls àmpliament oberts i no mig tancats per la por, els interesos o la ximpleria de cadascú. Racionalitzem-ho.

Si hi ha Atrevits, Confiats, Prudents i Temorosos, qui, perqué i com son cada una d’aquestes persones? Perqué son Atrevits o Confiats? Perqué son Temorosos o Prudents? D’on surt aquesta classificació sobre les diferents actituds?

Em sembla que ho he trobat!

Faré cas al gran Carlo Cipolla i al seu “Le leggi fondamentali della stupidità umana. Allegro ma non troppo” (En castellà el podeu trobar a www.lampre-editorial.com. Imprescindible).

Per fer aixó dividirè a tot el personal en dos eixos perpendiculars.

Primer un eix X horitzontal (Abscises) on classificaré a totes les persones del mon segons la seva capacitat per pensar i qüestionar-se, o no pensar ni qüestionar-se, tot el que sent o li expliquen. En un extrem posaré a les persones més crèdules del mon, les que no tenen capacitat, o no volen, questionar-se res. A l’altre extrem posaré les persones més escéptiques de totes, les que no es creuen res sense haver-ho passat pel sedàs del sentit comú, de la raó o d’aquell escepticisme incrèdul o malfiat que no permet creure en res ni ningú. D’una punta a l’altra, hi ha tothom. Al mig hi haurà la major part de les persones; les que es questionen uns temes, però altres no tant. El més crèdul de tots segurament és un idiota. El més escèptic de tots probablement sigui un malànima sense capacitat empàtica. Aquesta característica humana de tenir més o menys credulitat o escepticisme es una actitud que cadascú té en major o menor mesura. L’anomenaré l’eix Credulitat/Escepticisme però també es podria anomenar Clasificació segons Capacitat Crítica.

Segon. Després posaré un altre eix vertical (Ordinades) per classificar a les mateixes persones però aquesta vegada ordenades segons la seva actitud front al risc. En un extrem les persones més valentes, les que desconeixen, ignoren o menyspreen el risc i actúen sense por ni manies abans de pensar gaire. A l’altre extrem les persones més temoroses, les que no s’atreveixen a sortir de la seva zona de comfort ni per les necessitats més bàsiques com el menjar de cada dia. El més valent de tots deu ser un insensat. El més temorós, un malalt. Aquesta característica humana de tenir més o menys impuls llençat o capteniment temorós es una actitud que cadascú té en major o menor mesura. L’anomenaré l’eix Atreviment/Temor però també es podria anomenar Classificació segons Equilibri de Racionalització/Emoció. La major part dels humans, òbviament també es localitzarà a les zones intermitges perqué s’atreveixen amb uns obstacles però n’esquiven uns altres.

L’esquema resultant és com la gràfica que posarem a continuació.

Tota la població es distribueix, seguint els dos eixos, dins del quadrat/rombe que es dibuixa. Ningú s’escapa, ni el rei ni el papa. Tots estem en un punt o altre de l’esquema. Cada una de les persones del mon mundial es localitza en un o altre punt segons les seves propies característiques. ¿Són crèduls o escéptics? ¿Crítics o acrítics? ¿Son atrevits o temorosos? ¿Mediten les situacions fins que els hi passa l’oportunitat o actúen abans de pensar?

Definim cada grup.

Quadrant Atreviment + Credulitat. Les persones poc crítiques, generalment,  no és que  s’ho creguin tot; és que només creuen en allò que entra dins de l’esquema mental previ que els va marcar de joves i consideren que no els hi cal qüestionar-se res més. La caricatura és: poques idees, però molt profundes i inamovibles. Es mouen per lleialtat, sòn fàcilment manipulables, només fan cas de les normes i creuen el que diuen els seus i blasmen tot el que proposen els contraris. Si a més a més sòn atrevits poden ser militants del que sigui. No pateixen gaire per la pandèmia, prefereixen reactivar l’economia, especialment la seva. Porten malament els confinaments i les normes antipandèmia, potser perquè les seves tasques son presencials, depenen dels contactes personals o perquè no confien en els gestors. Hi podríem incloure molts manifestants dels barris benestants en aquest grup. Son els que podem anomenar Els Atrevits.

Quadrant Atreviment + Escepticisme. Com a gent atrevida és un personal amb poca por d’infectar-se, preocupats per l’economia però que confia en que la crítica i el sentit comú, porti als governants, sigui quina sigui la seva ideologia, a prendre les decisions adequades. De fet, molts d’ells sòn els qui aporten les seves crítiques i estudis. Com a gent crítica rebutgen les actituds autoritàries, creuen que tot s’ha de parlar i consensuar abans de prendre decisions i difícilment fan cas a les normes que consideren absurdes. No acostumen a tolerar bé les limitacions a la llibertat, sobretot quan consideren que sobrepassen els límits de la lluita antipandèmia. Podriem incloure a bona part dels científics en aquest grup. Els podem anomenar Els Confiats.

Quadrant Temor + Credulitat. Com a persones que creuen gairebé tot el que senten o els hi expliquen tenen i compleixen les normes dictades. És un grup format pels qui tenen a càrrec persones de risc, o ho son ells mateixos, per treballadors en atur o en risc d’exclusió. Bàsicament sòn els més vulnerables. No acostumen, o no gosen, criticar l’autoritat i voldrien més control i més normes que els protegeixin. Tendeixen a trobar a faltar més autoritat que els hi dongui la seguretat que ells no tenen. No es queixen de les limitacions a la llibertat que han portat les normes antipandèmia. Els podem anomenar Els Temorosos.

Quadrant Temor + Escepticisme. Com que formen part dels qui no les tenen totes d’entrada, prefereixen la cautela a l’acceleració. Prefereixen pensar bé totes les passes abans de desescalar confinaments i altres limitacions. Per si un cas, diran, que més val prevenir que haver de curar. Creuen més important reduir els contagis que mantenir el moviment econòmic. Tenen criteri, però també possibilitats econòmiques de manera que no arrisquen gaire, ni mostren gaire les opinions. Toleren les limitacions a la llibertat que han portat les normes antipandèmia. Son els que podem anomenar Els Prudents.

Aquest sòn els resultats de l’esquema fet per sistematitzar les dades de la meva petita enquesta local.

On es situaria cadascú de nosaltres? I els qui coneixem? I els altres que també ens coneixen, ens posarien al mateix punt, o no?

I, sobretot. Tenen uns i altres el dret a fer que els demés sentipensin o pensisentin igual que ell mateix? Aquest serà el debat.

​Antoni Ricart de Mesones

Col·legiat 8936​. Jubilat.​ Cap Clínic Servei de Medicina Intensiva. Hospital Universitari de Bellvitge, Unitat d'Hipobària. Universitat de Barcelona. Institut d'Estudis de Medicina de Muntanya. Medicina d'Expedicions

www.maldemuntanya.cat