Els nostres pictogrames

Han crescut com el bolets

Ha crescut la quantitat –en alguns punts alarmant– de deixalles diverses –les conegudes com andròmines i voluminosos– que van apareixent al costat dels contenidors, i que en alguns casos fins i tot acaben tapant-los. Ho constatàvem ara fa un any aproximadament, però aquesta època de confinament deu haver servit entre altres coses per fer neteja, fer dissabte intens o llençar i canviar mobles i altres “tresors” acumulats al llarg d’anys. Potser l’absència de fogueres de Sant Joan ha fet que encara en veiem més, ja que altres anys segur que molts d’aquest mobles ara llençats esdevenien combustible per a l’atàvic ritual dels focs del solstici.  Algú ens comenta que potser també pot ser degut que hagin augmentat els desnonaments i algunes famílies hagin hagut de deixar part de  les seves pertinences més voluminoses per no tenir lloc on posar-les. Vull creure que aquests casos –si hi són- són els mínims. La realitat és que poca gent segueix la consigna de deixar els voluminosos al costat del contenidor el dia que toca i que està clarament especificat, sense cap possibilitat de dubte. Tot plegat fa que en alguns punts els contenidors esdevinguin un mostrari més propi(s) dels Encants que d’una ciutat més o menys compromesa amb el civisme. I aquí tot sen tenim part de culpa, uns per excés i lassitud a l’hora de deixar allò que ja no necessitem -els resultats del xafarranxo general que hem fet– i per defecte –bàsicament l’autoritat competent-, en no incrementar la recollida i, si més no, reprimir, si cal, els excessos i abusos i l’incompliment de les normes de civisme i urbanitat.

Però també han crescut com bolets, les darreres setmanes els senyals informatius de tota mena, tipus i amb diversos continguts informatius.

La pandèmia de la covid-19 comporta que els moviments per la ciutat, si hem de fer cas al govern –i crec que sí, sense dubtes – i anem amb la mascareta ben posada, no com un complement, no com una peça ornamental  més del vestuari, ens rentem les mans i mantenim distàncies, (doncs) és obvi que en l’espai públic calen algunes mesures que ajudin sobretot en el tema de la  distància.

Així ha crescut exponencialment la senyalització vertical penjada en els fanals i a ras de terra, suportada per algun con de senyalització, en alguns carrers tot recordant que circulem per la vorera de la dreta i mantinguem dos metres de separació. Ja hi ha voluntat de complir, ja, però en alguns moments del dia el sol cau a plom per la dreta i llavors ens tornem desobedients i descaradament d’esquerres, distància sí i evitar el cop de calor.

D’ençà de fa uns dies ens acompanyen, també, en alguns altres carrers de Vilanova diversos pictogrames pintats a la calçada que deuen voler contribuir a la pacificació del trànsit. Pictogrames que representen una bicicleta i després el clàssic de la silueta d’un  personatge  que sembla un play mòbil per la seva gestualitat robòtica.

Mesura que deu voler contribuir a indicar als conductors de vehicles que vagin més alerta i redueixin velocitat,perquè en part d’aquests carrers poblats d’aquest elements es practica allò que els tècnics en diuen “prioritat invertida” (els del TERMCat, Centre de Terminologia, que són savis treballadors respectuosos amb el llenguatge, no recomanen aquest terme: carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic. I en canvi fan força propostes, entre les quals ens ha agradat aquella de: Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor).

Suposo que és d’agrair que es busquin maneres de fer més segur(a) i tranquil (el) passejar o anar per la ciutat.

Ara, la veritat és que (a) la majoria dels carrers on s’ha “pacificat” no eren carrers massa “bel·licosos”, ja. Cert és que han tret cotxes aparcats i ara semblen més amples; les voreres són iguals, però  la circulació habitual tampoc és que fos exagerada. Parlo dels carrers de les zones més antigues de la ciutat, que normalment els cotxes eviten si no és que s’hi ha d’anar per alguna necessitat, però que no són gran eixos de comunicació ni de pas. Caminar-hi era ja doncs més tranquil que en les zones cèntriques, abans de la invasió dels pictogrames pacificadors. En una amable carta, el regidor de mobilitat anomena aquests carrers dreceres per anar al centre. No,Sr. Regidor, les dreceres són més aviat rectes i directes i els carrers pictogramats creiem que  són més aviat, una teranyina,  un laberint, i per tant la circulació és reduïda ja per la seva idiosincràsia.

Segurament hi deu haver uns gran informes tècnics, llargs i amb llenguatge propi que avalin la pacificació, no ho dubto, i deuen ser també estudis fonamentats, però el cert és que convertir en zona pacífica, per exemple, el carrer del Recreo, ens sembla d’una certa temeritat, sobretot pel constant pas de cotxes, motos, i altres elements mòbils. Realment fa una mica de basarda perquè el respecte a la pacificació és més aviat  escàs. Segur que és segur?

En el carrers pictogramats s’han expulsat els cotxes que habitualment hi feien nit, és a dir, hi aparcaven, a vegades dies i dies sencers. Vaja, un aparcament de llarga estada. Què en farem doncs d’aquest cotxes? Doncs una altra decisió més aviat discutible: eliminem un carril de la Ronda i convertim-la en l’aparcament en què ha esdevingut així, en l’aparcament a l’aire lliure més car de la història. Quan es va fer la ronda (que va pagar la Generalitat, per cert, a compte de la sentència de l’adjudicació més aviat poc clara de l’autopista), va tenir uns costos que venien a garantir un pas, més o menys ràpid, entre els punts oposats de la ciutat. Sempre la ronda va tenir inconvenients, semàfors, rotondes... però funcionava raonablement bé. Ara, però, constatem directament –almenys  en tres ocasions, en hores i dies diferents que hi he passat–que des de l’hospital i la comissaria dels mossos és l’embús personificat, malgrat el que ens digui el regidor que tot va com una seda. Ep!, i encara el volum de circulació està en la franja mitjana.  Vídeos d’aquests que corren a les xarxes socials del transport sanitari i altres ho il·lustren. En fi hi ha arguments per tot, però és molt  revelador l’article de l’arquitecte Oscar Valverde a la revista “La Fura”: Ajuntament de Vilanova, prioritat invertida? On entre altres coses diu: Així doncs, les vilanovines i geltrunenques ens hem trobat d’un dia per l’altre amb la ronda Ibèrica (l’únic vial que travessa Vilanova d’est a oest d’una manera fluida) convertida en un carrer de caràcter intern, per on circulen autobusos interurbans, camions que accedeixen a polígons industrials, ambulàncies que van a l’Hospital Sant Antoni Abat, vehicles que travessen la ciutat, altres que accedeixen als barris i vehicles que hi aparquen. Tot això juxtaposat amb vianants que travessen la ronda Ibèrica nord-sud per anar al centre de la ciutat, als seus respectius barris, a l’hospital, als Jutjats, etc. Sembla difícil pensar que aquesta via pugui ser fluida, ja que dels dos carrils per sentit s’ha passat a un carril més aparcament..

Clar oi?

En matèria  de circulació (apart del sinònim de caos circulatori on hi ha coincidència generalitzada) les opinions són diverses, com les prioritats de cadascú a l’hora d’”usar” la ciutat també ho són, i segons quin sigui aquest ús ens agradaran més o menys en funció si beneficien els interessos nostrats, les decisions que pren l’administració, que vetlla per nosaltres, per la nostra seguretat i pel sursum corda...també són discutibles i no sempre encertades.

I naturalment, tots i totes tenim una ànima de tècnic que ens fa dir, proposar i opinar sobre les mesures que es prenen. Contrastem prou opinions diferents? Valorem impactes reals i no sobre el paper? Això ja no tant, crec.

Hi ha dies mundials per a tot. Ara fa poc va ser el dels ximpanzés. Ja fa uns mesos va ser el dia sense cotxes i llavors es va fer l’experiment de tallar el carrer F. Macià en alguns trams per millorar la circulació de vianants i fer la ciutat més agradable. No en sabem la valoració oficial, però la ciutat no es va ensorrar. I ara perquè no el tallen?Per què no pacifiquen trams dels carrers amples que són els més transitats de la ciutat? Fent-ho així es podria ajudar de veritat al manteniment de distància i a caminar per la dreta amb més comoditat, i segur que espacificaria molts més que tal i com s’ha fet ara. Que això requereix més esforç, més estudis, més canvis de mentalitat i més treballar amb els serveis d’emergències per garantir el seu pas? Segur. I cal també  Imaginació.

Potser falta una mica de valentia a l‘hora de prendre mesures que ara són d’agrair, però que tanmateix semblen una mica de cara a la galeria.

I us imagineu per acabar amb un toc surrealista que els pictogrames a les nits tinguessin vida i es canviessin de carrer?

Caos... això sí, circulatori. Seguim.