Va d’ensenyament

El Coronavirus ens ho ha posat tot potes enlaire. Ací, lamento dir que bona part de la classe política no sembla tenir gens clar que el sector educatiu constitueix l'eix cabdal als volts del qual s'han de prendre bona part de les decisions a hores d'ara. Arran l'esclat pandèmic, em temo que som lluny d'objectius desitjables.

No essent cap entès en tema sanitari, vull recordar que, de bon principi, se'ns va “vendre” la idea que el col·lectiu de risc venia a ésser el que ultrapassava els 65 anys. Darrerament, sembla ésser que aquesta corba s'ha reduït força. D'acord amb aquesta teoria, quin sentit tenen les prohibicions dràstiques al món educatiu ? Per contra, el llistat d'activitats que s'han posat en funcionament evidencien que la imprudència no és imputable solament a la ciutadania.

Aquest proper curs, ealment tothom podrà accedir a tenir internet o ordinadors si ens hem de tornar a confinar? Al darrer trimestre del curs acabat, les notes no han comptat. Per contra, però, a partir de setembre sí que hauran de fer-ho. Com ens assegurarem que tothom absolutament pugui accedir al seu aprenentatge?

Concretament, quan es parla d´educació diferenciada, parlem d'un tema prou controvertit. A la meva infantesa  --sense entendre bé el motiu--   ens separaven per sexes. D'aleshores ençà, tot ha evolucionat molt però encara podem establir matisos. Començaria plantejant criteris de personalització, amb la qual cosa s´ofeririria un plus de qualitat i valor a la inclusió i l’equitat.

Desenterro un informe de la UNESCO on es diu que l'educació té un tresor amagat a dins. Raó de més per a transformar el món aportant estudi, investigació i innovació. Un trinomi on hem d´empoderar un altre: famílies, mestres i escoles.

En aquesta fita, la personalització hauria d´aspirar a l'excel·lència, orientant-se a educar per a pensar. Dit altrament, afavorir el pensament crític i creatiu com a eina bàsica per a ésser capaços de donar un sentit a la pròpia vida. Un punt on el món de les noves tecnologies ens ofereix unes possibilitats ilimitades.

Teòricament manquen menys de dos mesos per a reprendre l'activitat escolar. Mentrestant, el més calent és a l'aigüera. Van sorgint notícies -o “fakes”?- que aventuren un sistema de classes híbrides. Si us plau, que algú del govern es mulli i parli amb rigor. Ja n'hi ha prou d´aguantar declaracions buides i de cara a la galeria. Les transferències d'aquesta vessant les tenen totes. No s'escau per tant el “dribling” d'imputar regularment a Madrid la culpa de tots els mals.

Fent un pas més enllà, caldria parlar concretament de mètodes pedagògics. És en aquest camp que goso recordar un parell d'estils:

- el mètode Waldorf del filòsof austríac Rudolf Steiner. Es fonamenta en el  desenvolupament i la naturalesa de l'infant. Incorpora el concepte de l´antroposofia. L'eix on s´arrela no difereix gens ni mica del trinomi que esmentava anteriorment. El nen va desplegant progressivament les seves capacitats i l'entorn educatiu, respecta els seus ritmes i vetlla per l´avenç real del seu aprenentatge. A més, tot plegat s'embolcalla d‘un sentit artístic que aporta equilibri al treball estrictament intel·lectual.

- el “sistema preventiu” predicat pel fundador de l'ordre salesià (Sant Joan Bosco). Com indica el seu propi nom, fa per prevenir l'educant dels possibles factors externs que poden desorientar-lo en la recerca d'un futur ben format i en plenitud.

Després d'aquesta exposició, penso que dissertar sobre el terme d'una educació diferenciada no ve pas a ésser el nucli essencial que hem de valorar. En tot cas,  cal incidir -amb força cura- en la necessitat d'aprofitar, en justa mesura, l´ajut de la tecnologia digital per a crear grans oportunitats de creixença cognitiva i conductual. La pròpia vivència viscuda en l'època del confinament pandèmic no deixa d'ésser un toc d'alerta per a no perdre passada i mantenir-se a l´aguait.

No m'atreviria a afirmar que separant les classes per sexes -és a dir, no fent aules mixtes- millorarem realment l'educació dels alumnes. No serà pas que aquest concepte esdevé més aviat una ideologia que no una pedagogia? Deixo la pregunta a l´aire per tal que cada lector es formi el seu propi criteri.

Per acabar, ficaria al mateix pot l'educació inclusiva: un model que s´encamina a les necessitats d'aprenentatge dels educants, amb un èmfasi especial envers els qui poden ésser més vulnerables per marginalitat, origen geogràfic, exclusió social o discapacitat física o psíquica.