No, amb tu no va començar tot

No. Decididament no, el món no va començar a Vilanova el juny de l’any 2019 amb la formació del govern municipal que es va autoanomenar govern republicà (d’una república encara virtual).

Ara, quan es compleix el primer any d’aquest govern, els propis membres han fet balanç de la seva gestió. És un exercici necessari, lloable i fins i tot crec que obligat, perquè passar comptes hauria de ser inherent a qualsevol acció de govern. I si això s’instrumentalitza i de la informació és passa a la propaganda i publicitat tampoc no ens ha de sorprendre. Qualsevol govern ho ha fet, ho fa i ho farà. Cal treure pit del que s‘ha fet, cal donar-hi un biaix sempre positiu per convèncer que el govern que hi ha és el millor. Repeteixo això ho han fet tots els governs i ho seguiran fent els que vinguin. Perquè quan acabi aquest govern, d’aquí uns anys, la història seguirà i el món no torna a començar cada cop que hi ha un govern nou. Quin enrenou hi hauria, oi?

També l’oposició té l’obligació i el dret d’explicar la seva versió del que no ha fet el govern i manifestar les discrepàncies amb el que ha fet i, lògicament, la majoria de les vegades són crítiques a les mancances, a les contradiccions que es donen (circula per les xarxes un vídeo antològic sobre el posicionament en el tema de l’enllumenat), ara dic això, ara dic allò, molt habitual darrerament en els governs. I tampoc cal demonitzar determinats canvis de posició a vegades justificats raonablement. En fi, entre el que diuen els uns i els altres moltes vegades hi ha el punt mig que és possiblement el que cal. Entre el que diuen i el que constatem directament ens podem formar la pròpia opinió i la valoració que fem de l’acció del govern i també la de l’oposició.

Ara bé, quan l’actual alcaldessa afirma en roda de premsa, i és recollit en els titulars de l’actual govern que: “hem posat les bases del que creiem que ha de ser Vilanova i la Geltrú, una ciutat amable on el centre de les polítiques es dirigeixi a la ciutadania, amb una major justícia social, un entorn més agradable i sostenible, i un dinamisme actiu que ompli d'activitat la ciutat al llarg de l'any, i que posi en valor l'espai públic i promogui la dinamització econòmica diversa i responsable", doncs sembla que comenci el món a la ciutat.

De veritat (hom) creu que no hi havia ja bases de tot el que diu?

La primera pregunta és: i doncs, què va fer durant el temps que van governar, al mandat passat? Passaven el dies mirant-se el melic? O feien disquisicions sobre per què serveix un regidor/regidora?

Abans de la seva arribada al govern actual era tot un buit, el no res, l’èter?

No existia una organització, que ens agradés més o menys, amb encerts i errors com tothom (i també amb el seus d’ara) que anava fent coses per la ciutadania, per les persones?

És que els anteriors governs municipals en què el seu partit participava només vetllaven per les pedres (per algunes val la pena fer-ho), pels gossos i els gats, pomposament batejats al Ple com a Veïns no Humans de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú, i potser encara per algun senglar que despistat baixava fins als jutjats? I les persones? Ah!, connais pas!

Au vinga! Podem fins i tot tenir una certa simpatia pels terraplanistes que defensen allò indefensable, podem creure’ns una mica la pseudociència del pagès Pàmies i cada matí després de l’esmorzar fer un didalet de lleixiu o injectar-nos com diu Trump una mica d’Hidroxicloroquina, però no ens creiem que ara, justament ara, amb aquest govern, s’han posat les bases de tot el que a continuació afirma l’alcaldessa.

El cert és que la història no és una línia trencada. Els fets se succeeixen amb lligams encadenats. L’evolució no és res més que l’acumulació d’experiències i la seva aplicació per anar millorant la nostra societat. 

I per tant, creiem que, no ara sinó fa quaranta anys, es van posar les bases per posar en l’eix de la política municipal les persones.

Després s’han anat corregint algunes actuacions, modificant polítiques i accions, rehabilitant projectes, substituint uns programes concrets per uns altres, matisant propostes, afinant els objectius... però no he vist que ningú, cap govern, hagi fet una esmena a la totalitat a coses que han fet els anteriors. Ningú no ha anat al zero polític i ha començat de bell nou, no hem escoltat ara cap esmena a la totalitat i fins i tot la mateixa alcaldessa ha afirmat que no es podia tombar un acord de Ple perquè s’havia aprovat per majoria, obviant que les noves majories poden desfer el que han fet les anteriors. En fi... Per això no és acceptable l’adamisme propi del populisme que tot està per fer i tot és possible en matèria de política municipal. Perquè és un brindis al sol, és decididament una trola. Hi ha coses fetes, i moltes, i no tot serà possible fer-ho.

Evidentment que podeu que vosaltres sou el millors, que tot ho feu bé, però voler negar que abans que els uns hi havia uns altres que segurament podrien dir el mateix, és ignorar que hi ha hagut molta gent treballant per les persones, fent la ciutat una mica més amable i buscant la posició de la ciutat, i segur que alguns en circumstàncies socials i econòmiques dures, potser no tant com les  que hi ha avui, que ho són i molt.

Sorprès, també,per veure que al costat de la Sra. Alcaldessa hi figura la representant de Junts per Vilanova, que si no m’erro fa gairebé 10 anys que forma part dels diversos governs. S’ha sentit inútil? Ha pensat que al llarg de la seva vida política no ha fet res o ben poca cosa per les persones, per l‘amabilitat de la ciutat? Quan governaven ella i el seu grup, què feien?.... En fi, no ho sé, que s’ho faci mirar.

I llegir que l’altra tinent d‘alcaldia, la Sra. Jofra, que segurament té els temes més conflictius i complexes, parla de responsabilitat de la ciutadania, veient el panorama al carrer… no ho afirmaria amb tanta contundència. Quan es parla d’internalitzar serveis com a objectiu encara no assolit, posen bases potser? D’entrada, crec que és positiu, però internalitzar no és sinònim de bon treball ni que el servei sigui millor o més eficient que si està externalitzat. La gestió de les residències públiques durant la pandèmia no ha estat en gaires casos un model a seguir, oi? Aquí també? Caldrà veure-ho quan de veritat s’actuï més enllà d’informes i paraules.

Voler sobresortir ignorant el que han fet els antecessors et situa en una posició poc creïble. Si ara s’han “posat les bases“, s’intenta voler fer creure que no hi havia res abans, i això és més fals que un duru sevillano. Hi ha experiència acumulada de quaranta anys, amb encerts i errors, amb canvis de polítiques i modificacions de rumb, però amb un substrat de la creació del municipalisme democràtic -que serveix a les persones, ara i ahir i segur que ho farà demà-  que no es pot negar.

Voler ser el millor, la millor, és sa i positiu, però s’ha de fer per mèrits propis i no intentant atribuir demèrits als altres.

De moment, encara podem mirar enrere i veure que ja hi havia bases que vénen de lluny, algunes més sòlides que altres, perquè la ciutat que ha de ser Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat: “...amable on el centre de les polítiques es dirigeixi a la ciutadania, amb una major justícia social, un entorn més agradable i sostenible, i un dinamisme actiu que ompli d'activitat la ciutat al llarg de l'any, i que posi en valor l'espai públic i promogui la dinamització econòmica diversa i responsable".

Un dels ídols del país, el futbolista Piqué, ja ho va dir: Contigo empezó todo..., adreçant-se a un cantant que va amenitzar una festa dels jugadors del Madrid i que es va considerar el principi de la decadència del club blanc fa uns anys.

Vet aquí, que ara el Madrid ha guanyat la lliga.

En fi, aquí no tot va començar el juliol del 2019. Ni de conya!