Llegir, llegir i més llegir

Els qui ostenten el poder sovint han volgut esborrar algunes veritats. Ara, justament, en tenim un cas flagrant i vergonyant a més no poder: la “fugida” del rei emèrit. Potser es pensa que, posant terra pel mig, aconseguirà diluir-ne els efectes. La literatura, emperò, aconsegueix dir allò que la història nega.

Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, afirma una veritat com un temple: que “la primera pàtria són els llibres”. De cara a la tardor i l’hivern, cal pensar en anar pastar reserves. Totes elles extretes de les pàgines d’un bon llibre: en un banc del carrer, a la butaca del menjador de casa, dessota el para-sol o a l’ombra d’un arbre. En tenim per a triar i remenar… De fet, d’ençà que es dictà el confinament, ja és prou trist que molta gent no hagi tingut encara l’empenta d’esfullar un sol d’aquests tresors.

També transcric una frase antològica d’en Cristóbal López Romero, cardenal de Rabat. Com que la traducció catalana no s’ajusta, la dic en castellà: “si el que mira es un mirón, el que lee es un león”. Aquest animal (el “rei de la selva”) fonamenta el seu poder en unes urpes salvatges. Si metafòricament volem assolir aquest estatus social, cal que fem nostre el neguit per devorar cultura de manera compulsiva.

Podem encetar aquesta tasca mitjançant l’ajut telemàtic que ens ofereixen les noves tecnologies. Amb clàssics antics (llatins, grecs o el propi Quixot). Passant pel Renaixement o la poesia catalana (Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol, Joan Salvat Papasseit, Josep Carner, Joana Raspall, Maria-Mercè Marçal, Joan Maragall, Cinto Verdaguer, Josep-Agustí Goytisolo, etcètera)… Sense oblidar la bona collita d’escriptors sud-americans (Pablo Neruda, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, José-Luis Borges, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Juan-Carlos Onetti, Miguel-Ángel Asturias, Isabel Allende, Gabriela Mistral, Octavio Paz, etcètera).

Llegir incrementa el nostre nivell cultural de coneixements. Acreix la creativitat i l’esperit crític. Millora -de retruc i de quina manera!- la nostra capacitat comunicativa. Enforteix l’estat anímic, l’autoestima personal i la seguretat personal. Alhora, podem dir exactament el mateix pel que fa a potenciar la memòria i els nivells de concentració.

Enguany, amb el problema afegit de la COVID19, afegiria que llegir ens mena a espais llunyans i desconeguts. Ens ajuda a viure altres mons, contribuint a copsar la diversitat cultural dels humans. És un passatemps que no discrimina ningú: ni per edat, gènere o raça. Com proclamava el gran Jorge-Luis Borges, “només es pot llegir per pur plaer”… Si més no, de cara a atorgar-nos felicitat, adquirir llibertat de pensar i cura en la presa de decisions, per molt complicades que es puguin presentar.

“Aprendre a llegir és encendre un foc. Cada síl·laba que es lletreja és una espurna”. Aquesta afirmació tan contundent d’en Víctor Hugo, des de la sornegueria, en Groucho Marx en deixà anar una de molt bona: “trobo que la televisió és molt educativa. Cada cop que algú encén l’aparell de TV, surto de la cambra i me’n vaig a un altre indret, a llegir un llibre”.

Llegir és terapèutic. És un niu de troballes. Com més històries, menys avorriment… Molt més gran el nostre argument i el nostre recorregut. Què ho fa, doncs, que encara hi hagi tanta gent que no es deixa convèncer per aquesta tesi?

Clouré la meva reflexió amb una altra sàvia frase d’en Borges: “sempre vaig imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca”.