Història

El secret de les Piràmides i la llegenda d’Absal i Salaman IV (i últim)

Piràmide. Eix

Piràmide. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Després, Absal tornarà amb tu. Hi ha, però -adverteix el mag- tres condicions que caldrà complir: primera, no m’ocultaràs res de l’estat; segona, durant aquest temps no m’ocultaràs res de l’estat en què trobes; segona, durant tot aquest temps hauràs de vestir una túnica completament igual la d’Absal, i tot el que faci, tu ho faràs igualment, a excepció que jo dejunaré quaranta dies seguits, en canvi, u suspendràs el dejuni cada setmana; i tercera i principal condició, no estimaràs mai més cap altra dona que Absal». «Accepto amb immensa alegria tot el que em proposes, oh, Alqliqulàs el savi».  Llavors penetraren els dos a la grupa del Serapeu i el mag es lliurà a una profunda meditació amb invocacions i conjurs a Afrodita. I cada dia de part de vespre se li apareixia a Salaman la figura d’Absal que seia vora seu i li dirigia tendreses d’enamorat. Després, el príncep contava a Alqliqulàs tot allò que s’havia esdevingut durant el jorn i li expressava agraïment per haver-li proporcionat la visió d’Absal . Haus aquí, però, que pocs dies abans de la conclusió de les cerimònies, en comptes de la visió d’Absal, aparegué una presència meravellosa, una figura sorprenent, l’extradordinària bellesa de la qual sobrepassava totes les provisions humanes, era la pròpia Afrodita. I Salaman s’enamorà amb una passió tan intensa i abassegadora que oblidà per complet l’antic amor per Absal. «Oh, savi, o diví Alqliqulàs, ja no vull que torni Absal −S’exclamà el jove davant del mag− He trobat en aquesta nova figura una significació que em fa no desitjar-ne d’altra». «Mira que ens apropem als límit dels quaranta dies, si ara no la podem fer tornar, tot allò que hem obrat haurà estat en va». «Oh, Savi, ajuda’m, ja no vull altra dona que aquesta figura». Suplicà el príncep.

Finalment, encegat per la portentosa presència d’Afrodita, i malgrat les ponderades, però fal·laces observacions del savi recriminant-li l’erreflexiu canvi de parer, Salaman no acceptà altra raó que la que proposava. Llavors, l’astut màgic, el qual havia ordit tota aquella trama per aconseguir el seu propòsit, feu veure que s’hi avenia amb gran recança. D’aquesta manera Salaman oblidà Absal i els fugissers plaers de la vida mortal per accedir al somni ideal de la prodigiosa, però inabastable bellesa incorpòria d’Afrodita.

Va ser aleshores quan el mag presenta al pare el fill, finalment guarit de tota malaltia terrenal. I Salaman esdevingué un gran rei pel poble, un eminent mag posseïdor d’alts coneixements secrets de la vida i de la mort, però a canvi hagué d’abandonar els plaers de la vida mortal.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local