La fi del món

D’uns mesos ençà, ben bé sembla que estiguem vivint una mena d´apocalipsi. Amb l’afegitó que, a bona part dels polítics, els sedueix més garlar davant d’un micròfon que no pas gestionar problemes. En conjuntures adverses, sempre he pensat que cal triar un molt bon portantveu. Per contra, qui té les regnes ha d’esmerçar hores de feina -al despatx i trepitjant l´era- més que no pas autocontemplar-se.

Ací, casualment, resulta que el govern central sembla tenir una merla. Un funcionari contractat pel govern anterior (que era del P.P.) que respon al nom de Fernando Simón i que fa de comunicador. Metge epidemiòleg i director -des de 2012- del Centre de Coordinació d’alertes i emergències sanitàries del Ministeri de Sanitat.

Fent certa conya, com a vi, semblaria dolentot, per allò de la marca “Don Simón”. Ha demostrat, però, nivell. La informació del desastre s’allunya de la histèria i parafernàlia que embolcalla sovint els seus superiors. Sense oblidar -això sí- les tensions habituals dels contertulians d’altres partits (P.P., VOX, C´S, PSC ”and so on”).

És repel·lent topar amb gent que palesa tics de superioritat moral i científica. Havent d’aguantar estoicament parrafades d’aquells que semblen perdonar-te la vida. Més encara quan molts d’ells han xuclat d'aquesta mamella tota la vida. Per què no aplicar la tesi d’un màxim de dues legislatures per tal d’evitar l’apoltronament? Som davant de personatges de discurs fàcil, amb un grau d’experiència laboral proper al nul. Raó per la qual ofereixen una taxa de credibilitat baixa. Les partitures dels seus faristols no tenen harmonia ni consistència.

A la vida, hi ha tres coses que mai no es poden ocultar: el sol, la lluna i la veritat. Tard o d’hora, s’estimbaran i la història els ressituarà al lloc que pertoca. Per contra, en Fernando Simón aporta informació veraç i contrastada, malgrat que l’equip que dirigeix hagi comès errors… Un d’ells, menystenir la gravetat del virus. També és cert que ha tingut contradiccions. Quantes vegades ha anunciat l'arribada al punt més alt de la corba de contagis?

Per contra, el seu currículum professional impressiona. Començant pels dos anys que treballà a Burundi, com a voluntari de “Medicus Mundi”. Passava consulta a unes 120 persones diàries. Sense prou mitjans de diagnòstic ni mascaretes, sense material de protecció. Assistia parts i duia a terme operacions quirúrgiques que ací qualificaríem d'impossibles per manca de tecnologia. Ell, havent viscut l'infern, sap que el purgatori és el paradís. Per això, només un científic que ha recorregut el camí invers pot transmetre la serenitat adient. Esdevé calma al bell mig de la tempesta. Molt bé!

Contrastant el càrrec que ocupa amb la de dirigents de conselleries de sanitat de diferents autonomies, la seva preparació acadèmica dóna mils de voltes a la de personatges nefastos que ocupen poltrones que els hi venen més que amples. Únicament els han col·locat allí en base a la seva fidelitat política en les files d’un partit.

Llegint premsa, costa poc citar gent com Illa, Feijoo, Ayuso, Vergés, Ruiz Escudero o Jesús Aguirre -entre d’altres- per a carregar en contra seu. Molta xerrameca inútil i insulsa, aportant més confusió que no criteri al seny de la ciutadania. Sense oblidar rodes de premsa eternes dels presidents Sánchez i Torra on no treies un bri de veritat.

L’actor Martin Sheen -a la pel·lícula “Apocalypse Now”- referia que “no hi ha res que detesti més que la pudor de la mentida”. A la primeria, sembla ésser que se’ns van amagar cartes de la baralla. Ens van confinar tard i malament. Després, en adonar-se’n, han pretès convertir tota “la pel·lícula” en un circ aparatós. ”Per a fer tard, no cal córrer”…i “a un mal treballador, cap eina no li va bé”. De ben segur que tot plegat dóna ales i explica ben bé l’oposició radical de força jutges en front de certes mesures adoptades totalment a la babalà pel poder polític. Si es confirma que no en saben més, que pleguin! Saba nova!