Els 'calerons' dels ajuntaments

Intentant aclarir que passa amb els romanents municipals, m’ha vingut al cap la pel·lícula La vida de Brian, en la qual, un dels protagonistes exclama: “estan bojos aquests romans!”. Per una banda el PSOE s’enfronta a bona part dels ajuntaments (fins i tots a alguns dels seus) i posa en perill el govern de progrés defensant una llei del PP. I per l’altra, el PP es mobilitza contra el govern perquè respecte una llei que ells van fer. Semblaria una comèdia d’embolics, sinó fos perquè estem tractant d’una qüestió molt important pels Ajuntaments i per a la vida de les persones.

Més enllà del debat actual, la qüestió de la gestió dels romanents dels Ajuntaments té dos problemes estructurals que cal afrontar per solucionar-ho definitivament. El primer és que la distribució dels recursos públics entre els tres nivells de l’Administració és clarament desfavorable als Ajuntaments que tan sols gestionen entre l’11% i el 13% del total (el mateix percentatge des de fa cinquanta anys, a finals del Franquisme!), quan haurien de gestionar el 25% en funció de la tasca que desenvolupen. I el segon és deriva de la reforma de l’article 135 de la Constitució i de la conseqüent Llei 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat, aprovada al Congrés dels Diputats amb els vots del PP, CiU-PDCAT-JxC- i UPyD; de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL); i del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, sobre mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i per fomentar la competitivitat...

Precisament, per a fer front a aquesta situació, el punt 9.8 de l’Acord de govern de la coalició progressista entre el PSOE i Unidas Podemos diu: “Ampliarem les competències i capacitats dels governs locals, garantitzant el respecte de l’autonomia local i enfortint el paper dels municipis com a unitat territorial bàsica. En aquesta mateixa línia, derogarem la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local del PP.” Més clar, l’aigua!

Si el Ministeri d’Hisenda ha posat sobre la taula 5.000 milions d’euros per als Ajuntaments que els reparteixi entre aquells ajuntaments més afectats i que presentin projectes transformadors de les seves ciutats, independentment de si han tingut o no romanents. Aquests diners han d’anar, si o si, als ajuntaments, sen se posar com a condició que hagin tingut romanents i de que els vulguin cedir al govern o no.

Des de Vilafranca en Comú considerem que aquestes son les dues mesures que cal adoptar perquè forma part de l’acord de govern i perquè anirà al fons del problema reforçant l’autonomia municipal i el seu finançament just. La proposta del Ministeri d’Hisenda millora la Llei del PP, malgrat les queixes del PP, però és del tot insuficient perquè vulnera l’autonomia municipal i posa traves als governs locals per gestionar els seus recursos i destinar-los a la reconstrucció social i econòmica post-Covid.

Per tot plegat, Vilafranca en Comú dona suport a les propostes que van en la direcció de que els Ajuntaments puguin utilitzar aquests romanents, independentment de la seva situació financera, i dedicar-los a la reconstrucció social i econòmica dels nostres municipis i a millorar la vida de la gent. I en aquest sentit, la millor mesura és la supressió de la LARSAL i el replantejament del finançament i l’autonomia local, tal i com ha proposat el grup d’En Comú Podem al Congrés.

Ramon Arnabat, Grup municipal de Vilafranca en Comú