40 paisatges i un bodegó

40 Paisatges i un bodegó és una exposició que la pintora Luisa García-Muro (Madrid, 1943) havia d’inaugurar a la Fundació Hervás Amezcua, de Gavà, el passat 18 d’abril. No va poder ser: la Covid-19 ho va impedir. Aleshores es va pensar en el setembre com a data probable, i el 19 de setembre s’inaugurarà amb totes les mesures de seguretat i amb l’aforament limitat a 15 persones, de manera que d’acord amb l’artista, la FHA farà un altre acte de celebració el dia 26 de setembre.

Aquest esdeveniment doblat en dues jornades té el seu motiu en la mostra dels 40 paisatges i el bodegó que Luisa García-Muro vol mostrar al públic enllaçant amb aquell any 1988 en què va iniciar la seva sostinguda trajectòria artística a la galeria El Taller de Picasso, que és on jo la vaig conèixer. Des d’aleshores he anat seguint les traces d’una obra pictòrica que té el seu distintiu en uns bodegons de caràcter ben personal. Des de fa un temps, però, l’autora ha ampliat el seu quefer artístic en la pintura d’uns paisatges que si bé s’inspiren en paisatges reals, «el pinzell els simplifica i idealitza fins a portar-me al meu propi paisatge», afirma l’autora.

Aquest pinzell no és altra cosa que l’eina eficaç amb què la pintora García-Muro resol la imatge visual tant dels seus bodegons com dels seus paisatges. A través del seu pinzell i una tècnica en la qual incorpora un vel subtil a la tela, la pintora transforma els objectes del bodegó i els elements del paisatge en una imatge gairebé etèria que comunica amb un llenguatge líric. La comissària de l’exposició, Tini Hervás, descriu aquest trajecte, aquesta metamorfosi entre l’objecte real i l’objecte o paisatge pintat amb aquestes paraules que tradueixo del catàleg de la mostra: «Aquella escena exterior viatja fins al més profund de la seva ànima i es transforma en poesia visual».

Som, doncs, davant d’una poètica del bodegó i del paisatge. Una poètica pròpia, la de Luisa García-Muro, que destil·la un món interior serè, reposat, una pintura que tot representant un paisatge o un bodegó transmet un estat d’ànim, un capteniment que busca l’harmonia en un món tan trasbalsat com el que vivim, i més en aquests darrers temps tan prenyats d’angoixa, de por, d’incertesa.

Els 40 paisatges i un bodegó, de Luisa García-Muro, inclouen un bodegó en el qual hi ha la visió d’un paisatge. Aquestes finestres que són les 41 peces exposades, contenen una bellesa que entronca amb el món clàssic, ponderat, tant com comuniquen el goig que produeix la visió de les coses senzilles, properes. Si bé aquestes pintures a l’oli i collage sobre tela de García-Muro reflecteixen la naturalesa dels objectes i l’efecte de la llum sobre els paisatges, van més enllà quan a través del seu pinzell l’autora dona raó de l’ànima dels objectes, de l’ànima del paisatge.

A la pregunta que artistes i espectadors ens hem fet tantes vegades: quina és la missió de l’art?, potser podríem respondre que és donar forma plàstica a la perpètua transformació del món davant dels nostres ulls. Luisa García-Muro dona la seva resposta a través dels seus bodegons i paisatges que de tan vibràtils semblen quiets. I és aquesta quietud com la mar en calma, l’elegància d’un petit grup de pins, o la placidesa d’un núvol en el cel blau, la que invita a la contemplació del quotidià en la seva riquesa oculta.