Urbanisme tàctic: una oportunitat d’avançar cap a l’urbanisme popular

Recentment s'ha generat un intens debat al voltant de l'urbanisme tàctic, que ha guanyat  impuls en diverses ciutats catalanes a causa de la crisi del Covid-19. La necessitat de guanyar espai per facilitar que els vianants mantinguin la distància de seguretat, ha propiciat tot un seguit de mesures urbanístiques d'urgència: talls del trànsit en alguns carrers, zones de pas per a vianants pintades sobre l'asfalt, tanques que delimiten l'espai que poden ocupar les terrasses, no sobre la vorera, sinó on abans hi havia places d'aparcament, jocs infantils pintats a terra. 

Com sempre que es planteja alguna cosa que pot suposar un canvi de model les crítiques han estat diverses, algunes molt raonables (si es limita la circulació amb vehicle privat, cal  garantir un transport públic digne) i altres que sonen més a excusa o a por al canvi (els carrers s’han pintat amb colors estridents i trenquen l’estètica del barri/ciutat). 

També és una oportunitat per combatre l'especulació i racionalitzar les inversions  públiques. Les proves temporals que ens permet fer l'urbanisme tàctic amb un cost  econòmic molt reduït, possibiliten veure quines mesures són més adequades: si aquell  carrer es pot convertir en zona per a vianants, o si aquell espai és adequat per a fer-hi  una zona de jocs o una zona de socialització i descans, fent l'obra definitiva només en els  casos que es verifiqui una necessitat real. 

Al Vendrell, els camins escolars, dels que se’n parla des de fa anys sense que s’hagin acabat de concretar, podrien ser una realitat en un període curt de temps, incorporant  senyalització i elements de protecció temporals. De la mateixa manera, podríem convertir  en zona per a vianants els carrers de les Quatre Fonts i Cristina Baixa, a l’espera de les  obres definitives. En general, una aposta per l’urbanisme tàctic permetria explorar  maneres innovadores d’incrementar l’espai per a vianants, transport públic i altres mitjans  de transport sostenible. 

Cal avançar cap a una reforma de l’espai públic amb mirada popular, on la vida i les  necessitats dels veïns se situïn al centre de la planificació. Cal fer-ho trencant els murs que encara existeixen entre el disseny de l’espai públic i la participació ciutadana, i cal fer ho especialment a les ciutats petites i mitjanes com la nostra, que seran les protagonistes  del creixement de la població urbana durant les pròximes dècades. 

Josep Mañé Chaparro, regidor de Som Poble-ERC, membre de l’Assemblea Permanent  de Som Poble I militant de la CUP del Vendrell.