Diòptries

El senyor Lluís Bassets, a El País.cat, ens parla de les deficiències del procés independentista, sota el seu punt de vista. Ara que el disc de Pau Riba “Dioptria” ha superat ja els cinquanta anys, deu ser un bon moment per a revisar les diòptries. Si, senyor Basset?

Es lamenta i retreu que “l’estat major” de l’independentisme  “no doni a conèixer la seva composició, característiques, com treballa, la relació que té amb els partits o amb el Govern català”. I tot això ho considera una anomalia democràtica perquè oculta als ciutadans una informació essencial i més en “un entorn de llibertats públiques difícilment millorables”. Creu que l’independentisme tenia “un govern legalment constituït, policia pròpia, amb una ràdio i una televisió directament governamentals i uns mitjans privats generosament subvencionats”. Segueix explicant que “conduir un procés polític democràtic des de la clandestinitat, en un país occidental perfectament reconegut i integrat en les institucions internacionals, només pot ser un disbarat”. I acaba dient que l’independentisme “mai no va ser democràtic perquè no es van respectar els drets de la minoria parlamentària, la que per més vergonya representava la majoria social. I no va ser ni és democràtic perquè la presa de decisions polítiques es va realitzar fora de les vies representatives i estatutàries, amb total opacitat, per part d'un grup de persones sense identificar que ni tan sols s'havien presentat a les eleccions”.

Tot això ( i més) ho escriu el senyor Basset en un mitjà privat generosament subvencionat, depenent del Gobierno. El diari sap que no pot tornar els milions que ha rebut però que pot oferir favors a qui els paga. I ho fa.

L’”estat major de l’independentisme” no dóna les explicacions que vostè voldria perquè qui realment les vol és el Gobierno per poder collar més en la seva repressió. I certament és una anomalia democràtica que un govern legalment triat i constituït hagi d’ocultar el seu funcionament i exercir-lo des d’Europa, on ha marxat per cercar justícia, o des de la presó. Malgrat els marchenas, llarenas, lamelas, i altres glòries de la judicatura, senyor Bassets, encara recorda el significat de justícia o cal que Europa li ho vagi recordant de tant en tant?

El Govern se’l va carregar l’aplicació no constitucional de l’article 155; miri l’apartat 2. El Govern, la presidència del Parlament, líders socials... tot s’hi val per a perpetrar una venjança... La policia era pròpia però estava sota la obediència del poder judicial com a policia judicial que és. En quant als mitjans de comunicació “governamentals”, en cas de ser-ho, estarien absolutament per sota dels que estaven sota el poder del Gobierno: mirem quins i quants diaris, emissores de ràdio i canals de televisió podien fer costat al govern i quins i quants al gobierno? No té color, o sí: “rojigualda”.

Veritablement és un disbarat HAVER de conduir un procés polític democràtic des de la clandestinitat. Però sap perquè passa? Perquè parlem d’España, no d’un país occidental perfectament reconegut i integrat en les institucions internacionals. Hi ha prou sentències com per sustentar aquesta afirmació, una altra cosa és que España se les passi per l’engonal com a “democracia plenamente consolidada” que diu que és.

Per a rematar la jugada (enviant la pilota fora de porteria), afirma que l’independentisme no era democràtic perquè no es van respectar els drets de la minoria parlamentària. Era la primera vegada que s’utilitzava la lectura única a España? Van tenir o no la possibilitat de rebutjar les proposicions de llei que calia votar? Van preferir absentar-se o inhibir-se, recorda? I obstaculitzar la presa de decisions practicant el que es coneix com a “filibusterisme parlamentari”, recorda també? Que un estat que aspira a esclafar les minories tregui aquest argument, realment és un cas greu de diòptries. I així, senyor Bassets, aquella minoria parlamentària representava la majoria social? Els demòcrates de tota la vida, la “democracia consolidada”, mai han volgut arriscar-se a comprovar-ho. Se’n diu referèndum... I molta gent va acabar adolorida, lesionada, ensangonada, ferida per voler comprovar si l’independentisme era o no minoritari. No, senyor Basset, no van tenir cap accident, va ser un intercanvi d’opinions, un diàleg ara se’n diu, amb les “porres democràtiques”...

Vostè, vostès, voldrien que el que anomena “estat major de l’independentisme” es reunís davant del Tribunal Suprem, o millor encara, per estalviar feina, que tingués la seva seu a Soto del Real. Per què perdre temps i diners fent una bufonada de judici.