El feminisme en l'àmbit públic i les polítiques locals

Tenim la sort que l'àmbit local ha estat pioner en el desenvolupament d'iniciatives i eines d'intervenció contra les violències masclistes, donada la seva proximitat a la ciutadania i amb els moviments i associacions locals de dones. Fins al dia d'avui tenim un marc legislatiu de referència a Catalunya que ens acompanya i s'han desenvolupat estructures administratives i polítiques específiques, avançant en situar la qüestió de la igualtat a l'agenda política i social.

Però, no ha estat de franc ni tot és perfecte. La conjunció dels esforços dels moviments i col·lectius de dones, de les dones polítiques i tècniques, de les seves aliades i de la influència de les directrius, programes i situacions conjunturals no sempre tenen una repercussió en la lluita quotidiana per una vida sense violències.

Situem-nos.

Les Violències Masclistes tenen un caràcter estructural dins d'una societat patriarcal, i les administracions públiques tenen l'obligació de garantir els drets de la ciutadania, en igualtat de condicions i en els espais públics i privats.

Una de les eines que les administracions públiques locals posseeixen per a regular uns certs comportaments o accions en els espais públics de la seva competència són les ordenances municipals, normatives de caràcter vinculant a través de les quals és possible sancionar i per tant, modificar en un període acotat, comportaments que s'havien naturalitzat com a "normals".

Es necessita treballar des d'una perspectiva interseccional, aquesta famosa eina feminista d'anàlisi i intervenció que, partint d'una estructura primària on interaccionen la racialització, el gènere i la classe social, afegeix altres categories socials com, per exemple, la presència o absència de capacitats diverses, l'opció sexual, l'origen, l'edat, el nivell acadèmic, etc., que generen desigualtats en l'escala social i col·loquen a les persones més a prop o més lluny de situacions d'opressió o privilegi.

En tots dos casos, els discursos i missatges utilitzats per a transmetre aquesta cultura de la igualtat han de construir-se des d'una perspectiva de gènere en clau feminista interseccional. Aquest aspecte és vital a l'hora d'abordar, d'informar, de superar les violències masclistes, ja que l'objectiu que es persegueix és trencar amb els discursos que justifiquin i naturalitzin aquest tipus de situacions i visibilitzar que l'arrel de la problemàtica és el sistema patriarcal i els valors que el sustenten.

En els darrers anys s'ha aconseguit força massa crítica pel que fan les polítiques d'igualtat, mentre que els principals reptes actuals són combatre la pèrdua de rellevància de la igualtat quan es dóna la percepció que la qüestió de la igualtat és un luxe (un privilegi) i no un principi a respectar SEMPRE. Ja hem vist com el fort impacte de la crisi COVID 19 a l'àmbit local ha portat en molts casos a estroncar processos de treball existents, i a deixar de consolidar estructures, fins i tot, retrocedir en polítiques socials d'igualtat que ja tenien una dinàmica pròpia. La voluntat de fer, ha de vindre acompanyada de recursos, sinó són despeses inútils de confiances perdudes. 

S’han de mantenir mínimament els avanços assolits i per tant no retrocedir o desmantellar el que ja hem aconseguit. És clau continuar consolidant el compromís polític amb els drets de les nenes i dones, continuant construint i explicitant una voluntat política clara, comuna, estable i no dependent de persones concretes, de noms propis, sinó que abasti al conjunt de l'ajuntament, en especial amb aquelles Regidories que per si mateixes són transversals (com en aquest cas, Infància i Joventut, Educació, VNG Inclusió, Dependència i Ocupació, i Acció social, Convivència i Equitat).

Aquestes polítiques locals necessiten el que sembla que ja s'està aplicant, en un moment en què la gravetat de la crisi de la COVID 19 ha deixat n'evidencia la fragilitat dels avenços i la necessitat incontestable de la incorporació de la mirada interseccional, que entén que la nostra socialització com a dones i nenes no s'articula de la mateixa manera en totes nosaltres i menys encara, comparada amb la dels nens i els homes i que, les diferents variables, són determinants en la nostra experiència dins de la desigualtat, que haurien d'estar reflectides en tots els àmbits d'actuació pública local.

És imperatiu un abordatge comú de les violències masclistes quotidianes i simbòliques, menys visibles que les agressions físiques, però intrínseques al sistema de relacions socials i personals, moltes de les quals es produeixen sota l'empara de l'espai públic i reproduïts sense límits als espais privats.

De quina manera hem de redissenyar la nostra ciutat, els nostres espais, les nostres rutines i educació perquè l'erradicació de les violències masclistes sigui efectiva i no un nervi ferit?

Aconseguir que el conjunt de les polítiques locals incorporin la perspectiva de gènere en tots els àmbits, aprofitant les competències, les aliances amb els col·lectius feministes, la bona i necessària relació amb les entitats educatives i del lleure, l'oportunitat de gestionar i oferir cultura amb igualtat d'oportunitats i amb seguretat per a totes les persones, fa que les responsables tinguin necessàriament la conscienciació, la voluntat i la formació suficient per a fer-ho de manera pertinent.

Continueu guanyant autoritat i capacitat d'incloure en les polítiques d'igualtat a tot l'ajuntament. No defalliu fins que no s'inclogui la perspectiva feminista en tots els processos administratius locals: els sistemes d'informació, les clàusules socials en la contractació i la concessió d'ajuts econòmics, la normativa, la formació, els recursos humans, la gestió dels espais de protecció cap a les dones i nenes vulnerables, etcètera. Continueu desenvolupant eines pràctiques aplicades a l'àmbit local i a les polítiques sectorials locals i difongueu exemples i bones pràctiques.

Consolideu la feina interinstitucional i l'articulació de recursos per promoure sinergies. Articuleu-vos per fer front a la feminització de la pobresa, a la desigualtat múltiple. Tingueu a les dones i nenes com a protagonistes. És en allò local on radica la felicitat.

Anem de camí. Busquem la igualtat. Eliminem les violències. Abolim el Patriarcat