Les dones grans pateixen Violència Masclista, però tendeixen a normalitzar-la

Cada 25 de novembre es celebra el Dia Internacional de l’eliminació de la Violència contra la Dona. Les formes de la violència  poden manifestar-se de diferents formes, física, psíquica, econòmica, emocional ,sexual, canvis de la conducta derivats de demències, alcoholisme, etc.

Un col.lectiu del que poc es parla però en el que portem d’any ens porta a una xifra de 829 víctimes ateses  en violència domèstica, son les majors de 65 anys. Dones que es tornen invisibles i creen un escut per protegir el seu propi silenci.

Les dones grans poques vegades denuncien al seu agressor, que acostuma a ser el seu cònjuge per por, per dependència econòmica i emocional, aïllament i soledat, falta de suport, no trencar el nucli familiar, desconeixement circuits socials, per la persistència dels papers  tradicionals de gènere. I per desgràcia i la més comuna per normalitzar la violència i resignació davant la vida que assumeixen com el seu propi rol.

Dones que aquest Covid ha castigat doblement, per un confinament obligat i per una convivència 24 hores amb el seu propi agressor.

Necessitem revisar protocols actuals, crear mecanismes d’atenció específica aquest col.lectiu , buscar alternatives econòmiques i promoure la capacitació de les dones que pateixen el maltractament perquè reconeguin la seva situació.

L’OMS assenyala que la violència contra les dones, constitueix un problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones. Així doncs ,no oblidem que el nostre silenci ens converteix en còmplice i en cas d’abús o sospita hem d’alertar, aturem les violències masclistes i que les dones puguin assolir la plena ciutadania, autonomia i llibertat.