Coeducació: els orígens de la igualtat a les aules

No és un terme anacrònic. Molt per contra, mentre hi ha persones que qüestionen la necessitat de tractar aquest i altres temes com a part del currículum perquè creuen que és només la família la que ha de transmetre aquest tipus de valors, actualment encara no s'ha aconseguit arribar a una escola coeducadora Quina ha estat la seva evolució, però? Nosaltres, el reconeixem com a un terme associat a l'escola mixta i a un concepte d'igualtat basat en un sistema binari, que ha evolucionat cap a la feminització del coneixement i la revisió de la masculinitat, entre altres coses.

En la cultura anglosaxona occidental, els primers centres educatius mixtos que acceptaven alumnes i alumnes, daten de principis del segle XIX. A Espanya, tot el que va poder avançar-se a la fi del segle XIX i principis del segle XX, especialment en la II República desapareix després de la Guerra Civil i no apareix fins la mort de Franco.

Amb la constitució de 1812 es van aconseguir gairebé els mateixos drets educatius per a nenes i per a nens, encara que va ser una situació efímera.

Només fins a 1857 es creen les Escoles Normals de mestres, que tenen un currículum diferenciat i menys exigent respecte a les escoles de mestres. A principis del segle XX existeixen diverses experiències coeducadores, encara que no van rebre aquest nom, de mans de l'Escola Moderna, l'Escola Nova, i la Institució Lliure d'Ensenyament. Al començament del segle XX, en 1909, l'educació era obligatòria per a nenes i per a nens, encara que hi havia un alt grau d'absentisme escolar, perquè compaginaven els estudis amb el treball. La segona República al 1931 promulga l'escola mixta i la fa obligatòria al 1937. S'intenta fer front a un alt nivell d'analfabetisme i es reconeix a nenes i nens com a subjectes educatius actius, que han d'educar-se en igualtat. No obstant això, totes aquestes iniciatives de l'escola mixta, es van truncar amb la guerra civil i el franquisme, que suposa una regressió a escola segregada, on les dones reben una educació estereotipada, creant els "col·legis per a senyoretes" i la formació per a la llar, dirigida per la Secció Femenina.

Hauríem d'esperar fins al curs 1984/1985 per una educació en igualtat formal en incloure a les noies a les classes amb els nois, però no una igualtat real, perquè el currículum és masculí i deixa enrere el currículum femení. És per això, que la definició de "coeducació" primerament es fixa en la coeducació de dones i homes.

No obstant això, amb el pas del temps, es va veure que l'escola mixta, o l'educació conjunta, no era suficient des d'un punt de vista emancipador i feminista. A partir d'aquest moment es va incidir en l'educació igualitària, paritària o equitativa, alhora que es respectaven, valoraven i visibilitzaven les diferències de cada persona. I així la paraula coeducació va passar a significar educació per a la igualtat, on "coeducar" és sinònim d'"educar per a la igualtat" i que no s'ha de confondre amb "escola mixta", sistema que va possibilitar que els models anessin androcèntrics i va excloure la cultura de les dones del currículum i dels procediments. En aquest sentit, la coeducació amb la igualtat és producte de la lluita feminista.

L'any 1990 amb la LOGSE es va passar d'una igualtat formal aconseguida per l'educació mixta, a una major aproximació a la igualtat real, ja que el currículum inclou entre les seves línies transversals, la coeducació com a contingut curricular perquè "permet avançar en la lluita contra la discriminació i la desigualtat, siguin aquestes per raons de naixement, raça, sexe, religió o opinió, tinguin un origen familiar o social o s'arrosseguin tradicionalment (...) pot i ha de convertir-se en un element decisiu per a la superació dels estereotips socials assimilats a la diferenciació per sexes, començant per la mateixa construcció i ús del llenguatge" (LOGSE, 1990).

Des de llavors s'han donat pocs avanços a favor de la coeducació, encara així, la Llei orgànica d'Educació de 2006 expressa que els fins de l'educació persegueixen:«el pleno desarrollo de la personalidad y de las capacidades afectivas del alumnado, la formación en el respeto de los derechos y libertades fundamentales y de la igualdad efectiva de oportunidades entre hombres y mujeres, el reconocimiento de la diversidad afectivo-sexual, así como la valoración crítica de las desigualdades, que permita superar los comportamientos sexistas» (LOE, 2006).

Avui, entenem "coeducació" com una educació no masclista, no androcèntrica i no sexista, que supera estereotips i rols de gènere, i tracta d'acabar amb les desigualtats i discriminacions inherents al sistema patriarcal o a la ideologia de gènere. És l'exercici d'educar al marge de la imposició social del gènere i potenciant el desenvolupament individual.

Perquè aspirem a una societat millor, equitativa en les relacions entre homes i dones, on existeixi la igualtat d'oportunitats i desenvolupament personal independentment del sexe, hem de treballar des de l'educació amb pràctiques transformadores que abordin la construcció d'identitats i el ple exercici de la ciutadania i des de l'equitat de gènere.

És en aquest punt on la Coeducació cobra sentit i ens la fem nostra.