I tu, vacunat o no?

La pregunta ja no és: estudies o treballes?

Ni, dolç o salat?

Ni, calent o fred ?

Ni, manxego o brie (homenatge a Manel)

Ara potser serà vacunat/da o no vacunat/da

Així anem.

Pertanyem a una generació que això de els vacunes ho tenim per la mà, és a dir que qui més qui menys porta alguns senyal, al braç o a la cuixa, fruit de la inoculació d’alguna de les moltes vacunes que ens van posar durant la infantesa, després ja es van posar sense deixar cap mena de senyal o cicatriu. Es van sofisticar els procediment per no deixar aquelles marques en forma de xapa o de petit tall.

Els que no vam objectar sinó que vam optar per fer la mili (coincidint amb algun d’aquests oficials decrèpits que escriuen cartes al rei) encara recordem no sense una mica de frisança les cues de nois en semi-pilotes amb una agulla  clavada a cada  braç que anàvem desfilant fins arribar on es posàvem les xeringues a l’hora i au! De dos en dos i vacunats de mil coses.... Ara com que ja no hi ha mili ho deuen fer d’alguna manera més personal i llençat cada cop l’agulla i la xeringa llavors no, cada deu o dotze repetien amb les mateixes agulles passades per algun element presumptament esterilitzador...

Encara ja en plena joventut vam fer cua a l’hospital de Sant Antoni (principis dels setanta) per posar-nos la vacuna contra el còlera, ja que hi havia hagut algun brot i la vacuna era obligatòria si et volien desplaçar fora d’Espanya. En ple setantes un brot de còlera a la conca del riu Jalón que va intentar minimitzar-se i que passà desapercebut a la premsa per por de la censura. Tot  així hi va haver vacunacions massives a l’Aragó i en territoris veïns. I encara  a finals dels setanta encara un nova plaga colèrica va portar a vacunacions en territoris determinats.

Després fent de pares portàvem el carnet de vacunacions dels fills i filles més o menys a l‘hora, sempre hi havia oblits i quan des de l’escola te’l demanaven per poder apuntar a les criatures t’adonaves que no anaves a l‘hora, unes punxades i amunt. També òbviament els responsables escolars es trobaven amb situacions un pèl contradictòries quan es trobava amb pares i mares que legítimament no volen vacunar els seus fills. I aquí es generava un debat llarg i recurrent sobre l’obligatorietat o no de les mateixes. Ara es tornarà a suscitar segur i contra la llibertat de no vacunar-se hi deu haver la llibertat de que es demani per segons quines activitats o actuacions el carnet de vacunacions, O no?

Llavors quan ja t’has fet grandet arriba la grip aviària, i com que et diuen que freqüentes un lloc tancat amb moqueta i molta gent als costats, que millor que te la posis... i d’aquí cada any a posar-la de la grip i altre cop et recorda la teva passada per la milícia, a un braç la de la grip i a l’altra la de la pneumònia però posada amb més carinyo que quan eren tropa, això sí. I encara t’endossen un recordatori de la antitetànica per si de cas i així fins avui.

I avui molts i moltes veiem les vacunes com la llum al final del túnel que diríem de manera típica i tòpica de la situació actual.

No vindrà d’una més, encara que aquesta sigui qualitativament més important per la seguretat de la col·lectivitat

Amb l’esperança de que passi aquest mal son ens hem aferrat al clau roent de les informacions de les vacunes. Ens sabem -fins ara, almenys nosaltres érem indocumentats en el tema-  el nom d’empreses farmacèutiques que mai havien  sentit anomenar i anem seguint (no tothom, clar) les Informacion sobre el nivell d’efectivitat de la vacuna, que sospitosament van acompanyats de grans beneficis a la borsa de les empreses que anuncien el percentatge d’efectivitat. Algun director d’aquestes empreses s’ha folrat venent-se algunes accions.

Curiós, la necessitat fa virtut ja ho sabem, però veure les pujades espectaculars de les companyies de les vacunes fa pensar que a més de voler trobar una solució a la pandèmia hi ha també evidentment un gran negoci al darrera. I això fa, ben segur, que generi una certa desconfiança en l’actuació de les farmacèutiques i generi  el temor de que tot plegat sigui una gran ocasió per fer diners els principals accionistes de les empreses tecnològiques i més en aquest cas en que molts països han fet inversió i cobrir despeses si al final alguna vacuna no funciona. Socialitzar el risc, privatitzar el benefici. Val.

Potser els països que han aportat diners haurien d’imposar una clàusula perquè les futures vacunes tinguin una extensió universal sigui quin sigui el cost.

Els estudis demoscòpics assenyalen que més d’un 40 % de la ciutadania té recança a posar-se aquesta vacuna. No cal anar a teories com que ens posaran un xip amb la vacuna i cap teoria conspirativa per controlar-nos a tots i totes per doblegar les nostres voluntats o allò tant nostrat de que se la posin primer els polítics i que la provin -com va fer Putin que va posar  la vacuna russa seva filla-. Si ho fessin però segur que hi hauria qui els criticaria per usar el seu estatus per immunitzar-se primer o per manca de solidaritat-. El dubte és i raonable davant un factor nou i amb la rapidesa amb que s’ha fabricat l’antídot contra el virus.

Els experts i els científics ens volen tranquil·litzar garantint la seguretat de les vacunes que surtin al mercat i que seran estudiades com totes abans de ser autoritzades. Fe en la ciència doncs, sabent a més que els assajos han estat positius. Ara bé cal passar de les declaracions interessades de les farmacèutiques en clara competició per ser els primers i per tenir una major eficàcia en els seus productes a tenir les evidències de que els organismes reguladors autoritzin la vacunació. Si l’OMS ho avala més enllà dels convençuts de sempre de no vacunar-se poques excuses hi ha per no fer-ho. El Regne Unit ja comencem a vacunar The Guardian és taxatiu: "Els hospitals a Anglaterra podrien rebre les primeres dosis de la vacuna produïda per Pfizer i BioNTech a partir del 7 de desembre" Recullen informació directa dels metges dels hospitals: “Ens han dit que esperem rebre la vacuna el 7 de desembre i planegem començar la vacunació al nostre personal al llarg d'aquesta setmana. No obstant això, la vacuna que rebrem és la de Pfizer, per la qual cosa no es pot tornar a moure una vegada que la rebem i hem d'usar-la durant 5 dies, ja que aquesta és tota la seva vida útil"

Amb una excepció de la normativa que amb cas d’emergència es poden aplicar vacunes a les que ja s’han seguit durant els fases prèvies. A Hongria també però aquí es fa amb la vacuna russa l’Sputnik V, no autoritzada a Europa ja que no passa pel seus ens regulador però que sembla que té bons efectes almenys així es desprèn  dels països –majoritàriament asiàtics– en que s’ha provat.

Hi ha desconfiança amb els russos i també amb els xinesos que també han llençat la seva vacuna i clar allà posen en renglera a tot l’exèrcit i van punxant, no valen ni raons ideològiques o de creences, directe al braç i a callar.

Aquí les coses sembla que van diferent.

Tal com van els anuncis pels Sants Innocents s’autoritzarà -sembla- la primera vacuna i per reis ja n’hi haurà unes quantes més

I recorrem al tòpic de que es veu llum al final del túnel, també és cert que cal donar expectatives esperançadores i així el Ministeri de Sanitat i també la Conselleria de Salut han explicat el seu pla per arribar a vacunar un 70 % de la població de l’estat abans de l’estiu..

Buf, no sabem si tot plegat es agafar-nos a un clau roent per mantenir viva l’esperança d’allunyar-nos del mal son en que estem immersos.

Sense voler ser “gafe” crec que encara anem per llarg.. tant de bo m’equivoqui com en tantes altres previsions. Fe (no cega, per descomptat) en la ciència i una certa confiança amb l’autoritat sanitària.

I després, quan això millori, la pregunta possiblement sigui: vacunat, o no vacunat?.