Catalunya en imatges gravades

El resultat és un discurs visual en el qual els espectadors podran admirar unes imatges, generalment gravats calcogràfics, que, com diu l’autor, «són un intent d’unir dos sentiments: el del territori i el de l’ofici, tots dos estimats, admirats, sentits, que els gaudeixo d’una forma apassionada i emocional tots els dies». Qui coneix personalment Marià Casas sap que és així: un artista enamorat de l’objectiu del seu art alhora que un gravador entusiasta d’aquesta tècnica artística sobre paper.

A Catalunya gravada trobem un espectacular desplegament d’imatges gravades d’indrets de Catalunya realitzades sota l’òptica personal de Marià Casas. Imatges que tenen molt de recerca i d’originalitat en el sentit més pur del terme, ja que, com deia Gaudí, originalitat és tornar a l’origen. És a dir: a l’essencial dels paisatges, a l’ànima de monuments, pobles i ciutats de Catalunya, a respirar l’alè d’una idiosincràsia que atrau la mirada d’un artista disposat a fer-ne un retrat dibuixat, ja sigui un castell fortificat, una ermita, una església, un carreró, un mur romà, una torre, un pont medieval, una cooperativa, una masia blanca, un campanar.

Tot parlant a través dels seus gravats, a Catalunya gravada Marià Casas també exposa per escrit les seves motivacions a l’hora d’elaborar aquest llibre que ha necessitat no només el motor de l’entusiasme i la perseverança en el temps -un llibre com Catalunya gravada demana moltes hores de treball-, sinó també unes bones cames per viatjar i caminar per tot el territori català. És trepitjant la terra i observant com la llum la dibuixa des de tots els angles que apreciem Catalunya, la d’ara i la del passat. És sentint i pensant Catalunya com Marià Casas l’exposa en una col·lecció d’imatges gravades que revelen l’emoció i la veracitat de tot allò que reconeixem del nostre territori, ja sigui per proximitat amb la imatge gravada, ja sigui perquè nosaltres també hem viatjat i caminat per alguns o molts d’aquests indrets de les quatre províncies dividides en comarques: indrets de mar o de muntanya, paisatges de boscos, rius de grans o petits cabals, o de vestigis antics de més de tres mil anys, que de tot hi ha en aquesta Catalunya polièdrica.

«A les nostres terres la llum té una intensitat mai vista, l’aire sembla més transparent i els colors prenen una vivacitat insòlita», escriu Marià Casas, que, com en altres treballs de la seva autoria, ha volgut acompanyar els seus gravats amb un esplet d’escrits com el de Joan Martí i Castell que obre el llibre, seguit dels textos d’Arnau Puig, Olga Xirinacs, Josep Poblet, Josep M. Cadena, Xavier Amorós, Josep M. Soler, Oriol Pi de Cabanyes, Joan M. pujals, Josep Alegre, Enric Olivé, Josep Gomis, Alexandre Masoliver, Josep-Jesús Escoda, Josep M. Franquet, Magí Sunyer, Maria Joana Virgili, Maria Federica Roquet, Antoni Coll, Alfons Solanas, Francesc Roig, M. Rosa Vives i qui signa aquest article.

Coneixent l’amor, la devoció de Marià Casas pels ex-libris, a Catalunya gravada no podia faltar un apartat dedicat a aquestes marques de llibre. Tampoc no podia faltar un apartat dedicat al conjunt dels Països Catalans, amb imatges d’Alacant, Ciutadella, Maó, Xàtiva, Elx, o Ceret, o zones de la franja com Casp, Tamarit o el Maestrat, o el santuari de Lluc a Mallorca, entre d’altres. En els mots finals, Marià Casas, que en alguns moments dels seus escrits es plany de tantes coses que no li agraden, seguint el seu impuls vital, el mateix impuls generador que li ha fet obrar amb destresa cada gravat de Catalunya gravada, escriu: «La claredat arribarà algun dia i, en l’esperança de veure-la arribar, sentirem el goig del formós renaixement». Sens dubte. Molts hi somiem tant com treballem per arribar a veure la claredat de Catalunya, l’esplendor de seva ànima històricament tan amenaçada.