Ens convindria saber

Començo aquest article agraint les paraules del Sr. Antonio Pau, entrevistat a la secció “La Contra” de La Vanguardia que, inusualment, fa un elogi dels dissidents que tenen criteri propi i la valentia de defensar-lo. Quan se li pregunta què ha après dels heretges, diu que són un model de conducta per al nostre temps, degut al predomini d’allò políticament correcte i del pensament únic que provoquen que qualsevol persona que surti dels motlles rebi una allau de critiques. Insisteix que necessitem veus discordants, perquè d’una altra manera tothom acceptaria l’statu quo i no hauria cap evolució a la societat.

Tots sabem que la corrupció als grans partits s’ha convertit en un clàssic, com també ho és al sistema judicial, actualment en el punt de mira del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la seva falta d’imparcialitat. La corrupció corre per les venes i les arteries de la nostra societat, però mentre els polítics i els organismes mèdics oficials ens venen la vacuna com la solució, poca gent és conscient de la trama d’influències, interessos i complicitats a l’entorn de les corporacions farmacèutiques, darrerament més conegudes com a Big Pharma.

A Espanya, per tenir-nos anestesiats, comptem amb els nostres grans mitjans de comunicació amb els seus corresponents programes escombraries. Les televisions i ràdios públiques i privades treballen les 24h per “informar-nos” del que passa. Aquests grans mitjans, dels que òbviament excloc la premsa i la ràdio independents, en un país en què la justícia ni se la coneix ni se l’espera, fan d’altaveu de les grans corporacions (bancàries, energètiques, agroalimentàries, farmacèutiques, de telecomunicacions, etc.), com també dels grans partits i governs de torn. Des de l’inici de la pandèmia, si algú s’ha atrevit a dissentir sobre l’ús de la mascareta, PCR, vacunes... o simplement a proposar alternatives, ha estat censurat o cruelment vilipendiat pels “periodistes” i tertulians en general, propiciant amb això un ambient de divisió en la societat.

Hauria de cridar enormement l’atenció que el Gobierno hagi creat la Comisión Permanente contra la Desinformación, coneguda popularment com ministeri de la veritat. Aquest tipus d’iniciativa ja va començar amb l’anterior govern del PP, amb l’acord del PSOE i de Ciudadanos. Des de llavors s’ha volgut fer un pas més per vigilar i controlar els mitjans en un sentit ampli, aprofitant els avenços tecnològics actuals. Donat que és molt lleig que això ho faci un govern directament, el Gobierno ha posat en marxa un grup d’“experts en desinformació”, a més d’altres verificadors d’informació que es dediquen a combatre les notícies falses gràcies als anomenats vigilants del capitalisme: Google, Facebook, Apple i Amazon. A Espanya els verificadors són Newtral, EFE Verifica, Maldita.es (El periodismo para que no te la cuelen)... En teoria el seu treball s’hauria de sustentar en el que diuen els estudis, les notícies de premsa, les opinions d’experts, etc., però sovint allò que afirmen esdevé, en virtut del principi d’autoritat, l’argument en sí mateix i la veritat inqüestionable.

És cert que hi ha molta notícia falsa a Internet i que la gent està cansada i marejada per tanta informació contradictòria dels governs i de la mateixa OMS. No obstant això, el que em sembla rellevant és que les agències de la desinformació, com no tenen supervisió ni control, poden caure en la tendència de no voler mossegar la mà que els dona de menjar. Un exemple d’això és el vídeo de Natalia Prego, metgessa de família que en presentar un estudi en doble cec, realitzat a 10 milions de persones, fet per la Universitat de Ciència i Tecnologia de Huazhong de Wuhan (1), exposa la conclusió sorprenent i tranquil·litzadora que els asimptomàtics no transmeten la malaltia, encara que la prova PCR hagi estat positiva. El treball ha estat publicat a la revista Nature, una de les més prestigioses del món científic.

Atès que la conclusió no és políticament correcta, Maldita ha batejat com a bulo (2) el vídeo de presentació de la Dra. Prego (heretge per no agenollar-se davant el pensament mèdic dominant), aconseguint dos objectius: demonitzar, encara més, la imatge de la metgessa i treure credibilitat a l’estudi, ja que un cop apareix marcat amb l’avís de bulo, la gent ja no se’l pren seriosament.

Aquest no és un cas aïllat: són molts els estudis, les declaracions de metges i científics reputats que tenen una altra visió del que està passant. Però res que suposi sortir dels motlles oficials és acceptat. Entretant, la gran indústria farmacèutica no perd el temps. Eldiario.es publica la notícia que la Big Pharma, davant del repte de fer vacunes en pocs mesos (essent norma habitual esperar de 6 a 10 anys), han aconseguit cobrir-se les espatlles aconseguint que fossin els estats europeus els que es facin càrrec dels efectes inesperats de les mateixes. (3)

Per comprendre com han aconseguit que els estats europeus es facin càrrec de les indemnitzacions, quan ho haurien de fer les mateixes empreses, ens hem de traslladar a l’OMS. Els convido a veure el documental: OMS, ¿en quién confiar? (4), dirigit el 2018 per Lilian Franck i produït per la cadena francoalemanya Arte, emès el 20 de novembre de 2018, en el programa Documentos de la TV2 (RTVE). És un interessantíssim treball que analitza la influència perniciosa de la indústria farmacèutica (i també de la indústria del tabac, de l’energia nuclear, etc.) sobre l’OMS. Explica com s’ha anat privatitzant, d’ençà que es va fundar el 1948. Mostra com els governs de França, Itàlia i Regne Unit van tancar acords secrets, abans de l’episodi de la grip porcina (2009), mitjançant els quals es comprometien a adquirir les vacunes d’aquella grip, però només si l’OMS declarava el nivell C d’alerta pandèmica. Explica com els mitjans de comunicació van exagerar els perills d’aquella grip. El document mostra la política de regals i analitza com l’organització rep l’assessorament de consultors externs, alguns d’ells científics, amb conflictes d’interessos, de tal manera que es van donar casos de consultors que tenien relació amb els fabricants de vacunes, per exemple tenien accions de les seves empreses, etc.

Vist l’escàndol de la grip porcina (2009/2010) els proposo escoltar l’entrevista realitzada el 28 d’agost de 2016 a la Cadena Ser, a l’exdirector del Programa Mundial de Medicaments de l’OMS, Germán Velásquez (5), impulsor del Libro Rojo de l’OMS. Aquest llibre va fer enfurismar la indústria farmacèutica, ja que la seva aprovació hauria suposat desmuntar la utilitat de les patents dels medicaments i, conseqüentment, acabar amb el monopoli de la seva explotació comercial. Una situació que, tal com ell mateix explica, va obligar l’ONU a protegir-lo després de rebre diverses agressions i amenaces de mort. Velásquez denúncia que l’OMS funciona per interessos privats. Diu que les donacions voluntàries suposen que els donants decideixen els objectius dels seus diners, aconseguint que aquestes aportacions escapin de les deliberacions i de les prioritats fixades pels estats membres. Posa com exemple que el 90% del Programa Mundial de Medicaments que ell va dirigir ara és finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, de manera que només se centra en els projectes pels quals aquesta fundació ha donat diners, mentre que la resta que no els interessa es queda en un calaix, tal com li ha passat al Programa d’Ús Racional dels Medicaments.

Una altra entrevista que no pot quedar sota la boira de la desinformació interessada és la del Dr. Peter Rost (6), expresident de Pfizer, laboratori del qual Espanya està esperant rebre 20 milions de dosis, destinades a 10.000 ciutadans (2 dosis per persona). Rost explica que la corporació Pfizer suborna governs, universitats, organitzacions de salut, a través de donar subvencions per a investigacions a institucions mèdiques o docents. Al començament investiguen junts, la qual cosa fa que s’estableixi una relació d’amistat que té com a objectiu generar un sentiment de gratitud amb la corporació que atorga els diners. L’expresident de Pfizer explica que es fan pagaments directes a metges, professors i investigadors. Els diners només es donen a qui dona suport als seus medicaments, mentre que als qui no ho fan senzillament no se’ls dona res. Aconsegueixen influència comprant voluntats, de manera que determinada institució mèdica o universitària digui el que volen que digui. Explica que aquestes pràctiques les coneix tothom menys el públic.

Sobre el mateix tema, l’article de El Confidencial, amb el titular “Del soborno al fraude masivo: las 196 multas a las farmacéuticas que combaten el virus” (7), publica les dades de la investigació realitzada per Jérôme i Beck (JAMA novembre 2020) en la que s’inclou un gràfic que permet veure les pràctiques delictives de la Big Pharma. De les corporacions estudiades, Pfizer apareix denunciada per suborn, publicitat enganyosa, ocultació d’informació i delictes mediambientals. Pel que fa a AstraZeneca, de la que el govern espanyol rebrà 31 milions de dosis, segon el gràfic de l’article, se’ls ha denunciat per comissions il·legals i també suborn i ocultació d’informació. I també Farma Roche apareix en el gràfic denunciada per delicte d’etiquetatge i publicitat enganyosa (delictes recollits de 2003 a 2016).
Per aprofundir una mica més, els animo que ens desplacem a la reunió del 9 d’octubre de 2020, organitzada per El País i Roche Pharma, en la que es van reunir amb el ministre Salvador Illa, el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, el president de la Región de Murcia, Fernando López Miras, i experts sanitaris, segons el diari amb l’objectiu de repensar la sanitat pública espanyola. (8)
Els polítics participants en la reunió, que diuen que ens protegeixen, haurien de saber o potser no volen saber que Roche, a part dels delictes que acabem de comentar, segons Redacción Médica (9), ja el 2000 va estar denunciada a França juntament amb Novartis i Gennentech, i van haver de pagar 444 milions d’euros per pràctiques abusives relacionades amb la venda del Lucentis, un medicament per a tractar la degeneració macular.

També, segons l’article publicat el 22 de novembre de 2001, en la secció “Cinco Dias” de El Pais Economia (10), la farmacèutica suïssa Roche va estar la instigadora d’una trama coneguda amb el nom del càrtel de les vitamines (A, E i D3) que va operar durant 10 anys. Aquesta trama tenia com a objectiu repartir-se el mercat i pactar els preus dels seus productes. L’import de la multa va ser de 855,22 milions d'€, dels quals va haver de pagar 462 milions d'€.

Segons Discovery Salud (11), la farmacèutica Roche va estar implicada a l’estafa del Tamiflú. “En un article de la British Medical, un grup d’investigadors de l’organització independent Cochrane Collaboration, encapçalada per Tom Tefferson, afirma que Roche va incomplir el compromís d’aportar les proves que sustentaven les afirmacions terapèutiques sobre el Tamiflú, producte que els laboratoris van permetre que fos presentat per l’OMS com a solució a la fraudulenta pandèmia de la grip A, convidant a la compra massiva per part dels països occidentals, entres ells Espanya, que va acumular una reserva de 15 milions de tractaments”.

Sembla que els governs no haurien de tenir tractes comercials amb empreses que per funcionar fan activitats delictives. Això és el mínim que els hauríem d’exigir. Però no és així; a més de continuar fent negocis amb elles, ens han instal·lat en la lògica del pensament únic, concedint a aquestes corporacions l’exclusiva en la solució “terapèutica” de la Covid, per això ara la panacea és la vacuna.

En la meva modesta opinió, crec que els governs (de tots els gustos i colors) que diuen que ens volen protegir, si fossin coherents amb el que prediquen, haurien d’estar oberts i amatents a totes les possibles solucions. Durant els 10 mesos que han passat, per posar només dos exemples de casos d’èxit contra la Covid, haguessin pogut realitzar investigacions urgents per validar els resultats exitosos amb malalts de la Covid-19, tractats amb l’ozonoteràpia que, a més de comportar altres beneficis per a la salut, no té efectes secundaris; i també haurien pogut validar els milers de casos de curació de la Covid-19 amb diòxid de clor, que tampoc presenten efectes secundaris i alhora serveix per a un munt de malalties. El diòxid de clor està essent ara ja receptat per més de 3.000 metges de 18 països. Però no, ells ja tenen la solució; de fet ja la tenien: és la solució dels seus proveïdors. No en volen una altra; d’aquesta manera mantenen l’engranatge del sistema ben greixat. Ara el que els falta és que nosaltres els ho posem fàcil.

Tal com jo ho veig, per dir-ho resumidament, la humanitat està davant d’una cruïlla de camins. Hem de decidir si continuem essent dependents de les grans corporacions, en aquest cas de les farmacèutiques, monopolis de la “salut” gràcies als costos socials d’una població cada cop més sobremedicada i amb més malalties cròniques. Però tenint present que combregar amb la Big Pharma requereix tancar els ulls als seus prospectes plens d’efectes adversos, engolir la seva publicitat enganyosa que, en la majoria dels casos, no ens cura però si que aconsegueix tenir-nos encadenats al sistema. Significa dir que no ens importen les seves activitats de suborn a científics, metges, governs, jutges i mitjans de comunicació, i significa també que decidim ser indiferents a la contaminació ambiental que generen els seus laboratoris, al patiment animal i al dels més desvalguts de la Terra, amb qui experimenten gràcies a la misèria i a l’engany.

L’altra opció passa per fer-nos responsables de la nostra salut, recuperar la sobirania i força vital del nostre cos. Acostumats a la “cultura” de la pastilla, ens hem oblidat, i ja els anat bé que no hi penséssim, que el nostre cos disposa d’un sistema immunològic que, de manera natural, ens protegeix de les infeccions i malalties. Perquè aquest sistema funcioni òptimament, necessitem alimentar-nos amb productes que conservin els seus nutrients, fer exercici, respirar aire net, prendre el sol i mantenir una actitud positiva davant la vida. Per contra, una alimentació deficient i inadequada, la falta d’exercici, la manca de contacte amb l’aire i el sol, així com viure sotmesos a un ambient de pànic i por, debilita la nostra capacitat de resposta immunitària. Per a qui li pugui interessar els annexo la Guía básica para el cuidado del sistema inmune, elaborada per Enfermeras del Colegio Oficial de Enfermería de Cantabria, del grup de treball d’infermeria integrativa.

Igual o més important que la cura del nostre cos és atendre les nostres emocions, aprenent a gestionar-les i integrar-les. I prendre consciencia que si volem un món millor inevitablement hem de fer un treball en nosaltres mateixos, un treball d’introspecció espiritual i sanació de les nostres ferides emocionals.

Aquest és un moment interessant! Aprofitem l’oportunitat que se’ns brinda, pel sol fet d’estar vius, d’aprendre a tallar les dependències que tenim d’un sistema que, a través de les multinacionals i les grans corporacions, foragita la vida, la nostra economia local i la mitjana empresa, els nostres drets i llibertats essencials i a la vegada els ecosistemes del medi natural. Adonem-nos de la manipulació dels grans mitjans de comunicació, dissenyats per a fer de la publicitat el modelatge dels nostre gustos i de la "informació" la matèria prima de les nostres opinions.

Deixem d’abandonar-nos al sofà. Si així ho sentim, aprenguem a ser veus discordants, no permetem que la nostra societat quedi esclafada sota el pes d’una única e inqüestionable veritat. Donem valor a les persones que, en un moment irrespirable com aquest, s’atreveixen a pensar diferent, escoltem les seves propostes; les necessitem per a trencar motllos! Perquè, com diu l’Antoni Pau, la nostra societat ho necessita per evolucionar.

1 https://www.youtube.com/watch?v=qYLJcTo-mfs
2 https://maldita.es/malditobulo/2020/12/01/natalia-prego-asintomaticos-no-contagian-coronavirus-estudio-wuhan-revisado-pares-nature-covid/
3 https://www.eldiario.es/sociedad/farmaceuticas-ganan-estados-europeos-indemnizaran-efectos-inesperados-vacunas-coronavirus_1_6222300.html
4  https://www.rtve.es/buscador?q=oms&start=26
5 https://cadenaser.com/ser/2016/06/16/sociedad/1466079742_072124.html
6 https://cienciaysaludnatural.com/historia-criminal-de-pfizer/
7  https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2020-11-17/covid-19-farmaceuticas-multas-ilegales_2835035/
8   https://www.prisa.com/es/noticias/noticias-1/el-ministro-salvador-illa-y-expertos-sanitarios-se-reunen-para-repensar-la-nueva-sanidad-espanola-tras-la-covid-19
9  https://www.redaccionmedica.com/secciones/industria/francia-multa-con-444-millones-a-tres-farmaceuticas-por-practicas-abusivas-8770
10 https://cincodias.elpais.com/cincodias/2001/11/22/empresas/1006440020_850215.html
11 https://www.dsalud.com/reportaje/el-timo-del-tamiflu/