Art ceràmic inspirat en les flors d’Alexandre de Riquer

Amb motiu de la commemoració aquest any 2020 del centenari de la mort d’Alexandre de Riquer (1856-1920) que tot just acabem de deixar enrere, una ceramista de gust exquisit, Eulàlia Sayrach Muñoz de Morales*, ha elaborat una bella col·lecció de plats de ceràmica inspirats en motius florals d’Alexandre de Riquer, tan significatius en la seva obra.

Des dels seus inicis com a dibuixant, pintor, dissenyador i decorador professional, Alexandre de Riquer va incloure elements de la natura en les seves composicions i les flors hi són d’una manera destacada sobretot després d’haver conegut i adoptat el japonisme aleshores tan de moda. Aquesta tendència es va veure afavorida per la seva incorporació entusiasta al moviment Arts and Crafts fundat per William Morris. Amb l’explosió del Modern Style, les fins aleshores denominades ‘arts menors’ o artesanes deixen el segon pla per ser elevades a categoria d’art.

En les arts aplicades i oficis artístics, tan presents en el Modernisme, s’hi dona la feliç conjunció de l’artesania convertida en una manifestació d’art per dos fets fonamentals: perquè la peça té una funció útil alhora que ornamental. Ornament que no és retòric sinó que està amarat de simbolisme, és a dir: l’ornament ‘diu’ alguna cosa més enllà del que representa. Així, doncs, ja sigui en l’ornament, ja sigui en el disseny formal d’una peça funcional, apareix una nova dimensió de significat que enalteix la peça. És en aquesta categoria de l’artesania elevada a art que cal situar tantes de les obres creatives d’Alexandre de Riquer que han sobresortit en la seva plàstica i han esdevingut models en l’àmbit decoratiu.

En la seva estada a Londres l’any 1894, Alexandre de Riquer va conèixer a fons el moviment Arts and Crafts, l’esperit del qual bevia de les fonts del  Prerafaelitisme. La connexió amb d’aquest moviment d’esperit i estètica simbolista que havia iniciat John Ruskin, Dante-Gabriel Rossetti i havia continuat William Morris, Edward Burne-Jones, Robert Anning Bell, etc. va ser immediata. La identificació d’Alexandre de Riquer amb el corrent prerafaelita que promovia les arts i els oficis al servei de la noble idea d’embellir la vida quotidiana es va produir de manera natural. A la tornada a Catalunya Alexandre de Riquer es va convertir en el primer representant de les arts gràfiques i decoratives del Modernisme de matriu anglesa a casa nostra.

Aquesta mateixa concepció d’embellir la vida quotidiana amb peces artesanes que al mateix temps són una manifestació d’art cal situar la col·lecció de ceràmiques d’Eulàlia Sayrach inspirades en els motius florals que Alexandre de Riquer va prodigar tant en la seva lluminosa obra pictòrica com en els seus exquisits treballs de disseny aplicat a la il·lustració de cartells, llibres, caplletres i ex-libris, així com a la decoració de plafons, marqueteries, esmalts, joies, vitralls o paviments hidràulics com el que es troba al Cercle del Liceu (1900).

La col·lecció de plats de ceràmica d’Eulàlia Sayrah Muñoz de Morales respon a la plasmació gràcil i emotiva en el fang de les flors boscanes que la mateixa artista va anar aplegant en el temps del postconfinament de la pandèmia que ha marcat de manera indeleble els darrers nou mesos de l’any 2020. A l’avantsala d’aquests moments d’introspecció i de gaudi íntim de retrobament amb la natura per part de la ceramista, hi havia hagut les estones de contemplació de les flors riquerianes que s’havien anat gravant a la retina sensible de l’artista.

El resultat són uns plats de ceràmica d’una bellesa tan subtil com expressiva que conviden a la sensualitat del tacte, així com a la visió meravellada del fang treballat com a matèria vehicle de l’esperit amb què han estat fetes aquestes peces en homenatge a Alexandre de Riquer que en la seva virtut connecta amb una de les idees matricials de la filosofia artística de William Morris: l’ànima en la mà. Eulàlia Sayrach Muñoz de Morales la rubrica amb les seves flors gravades en el fang dolç, mal·leable, en una escriptura artística de simbòlica i edènica bellesa que esclata en la pàtina que la cocció al foc viu ha daurat.

*Eulàlia Sayrach Muñoz de Morales ha participat en diverses exposicions personals i col·lectives amb les seves ceràmiques. L’última exposició va tenir lloc el passat mes de gener de 2020 a la Fundació Josep Palau i Fabre, de Caldes d’Estrac: Del foc al vers, una mostra conjunta de les seves ceràmiques en harmonia amb poemes de Feliu Formosa. Va col·laborar en aquesta mostra que ha estat publicada en forma de llibre el fotògraf Jordi Parra. En l’exercici del seu treball artístic en homenatge a Alexandre de Riquer, la ceramista ha escrit: «Quan incorporo la Natura al fang, m’agrada pensar que ajudo a preservar-la, a venerar-la». Eulàlia Sayrach mostra la mateixa sensibilitat ecològica d’Alexandre de Riquer quan en un dels seus versos de Poema del bosc exclama entristit per la pèrdua del bosc: «Ha mort, ha mort el bosc. Sols queda una migrada/ imatge del que fou la catedral sagrada...» El bosc, les flors, la Natura tota com a espai sagrat que cal venerar i preservar per llegar-la a les noves generacions.