Homenots catalans vistos per Xavier Garcia

Caldrà que algun dia es reconegui com cal la tasca de memòria viva que està duent a terme Xavier Garcia Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950). Durant molts anys redactor del diari AVUI, Xavier Garcia escriu amb prosa enèrgica i vibrant periodisme, assaig, biografia i textos memorialístics amb una visió ecològica en sentit ampli: no només en la defensa de la terra i els seus recursos, sinó també de la seva gent i la seva cultura tot fent una atenció especial a una sèrie ja ben llarga d’homenots, que la cultura centralitzada i oficialista no ha tingut prou en compte, simplement perquè aquests homenots no han tingut els altaveus necessaris per fer-se visibles i per fer-se sentir, un peix que es mossega la cua.

Després de la publicació d’Homenots del Sud en quatre volums –uns dos-cents personatges del conjunt comarcal de la circumscripció de Tarragona-, Xavier Garcia Pujades acaba de publicar mercès a la Uned de Tortosa, Octogenaris que he conegut (altres Homenots catalans). Aquesta vegada són 15 homenots de diversa procedència del país, alguns dels quals són i han de ser considerats en la nòmina d’aquelles personalitats imprescindibles per dibuixar un mapa complet de la cultura i l’activisme polític i social en pro de la democràcia i els drets humans i dels pobles, sobretot tenint en compte que després de la Guerra Civil es va haver de començar de zero. Així es reflecteix en aquests retrats* entre els quals hi ha el d’Esteve Albert, Artur Bladé, Josep M. Poblet, Josep Iglésies, Pere Ribot i Teodor Garriga entre d’altres personatges tan insòlits i tan rellevants i  poc coneguts com ara Jaume Sabaté.

La lectura d’aquests 15 retrats dóna la mesura de l’extraordinari exemple que suposen unes actituds humanes, culturals i cíviques de primer ordre, així com d’aquestes actituds sobresurt el desig ben treballat de preservació de la cultura catalana de fons que ens fa ser qui som, i del valor del mestratge que camina en paral·lel al de casa i al de l’escola, i que queda tan ben reflectit en les mateixes paraules de Xavier Garcia quan recorda les del seu pare, Xavier Garcia Soler, amic d’alguns d’aquests homenots que es reunien de forma clandestina en un despatx a prop de l’Oro del Rhin: «Us portaré el meu noi, que estudia per periodista, a veure si me l’arregleu per a que sigui home de profit per a Catalunya». Tota una proclama de voluntat de servei a una Catalunya que s’havia de redreçar, i que ells, cadascú des del seu lloc i amb els seus talents, n’havien fet ja no poques passes i no sense dificultats.

En una cadena de necessària continuïtat, no cal dir com aquest «noi que estudia per a periodista» ha estat un bon amic i un bon deixeble d’aquells homenots savis i de caràcter ferm, i de tots aquells altres que ha anat coneixent pel camí d’una trajectòria de calat en l’àmbit del periodisme i la història cultural i patrimonial dels Països Catalans, així com d’un activisme valent en el camp de l’ecologia i la defensa del patrimoni natural.

A octogenaris que he conegut per força Xavier Garcia Pujades ha hagut de fer una tria d’aquestes personalitats que, com diu al seu pròleg, «han estat les meves Vides paral·leles –si se’m permet, com Plutarc féu les seves- i elles m’ha estat estímul i aprenentatge». Sens dubte. Només cal llegir aquests retrats per percebre no només l’aprenentatge d’una humanitat que ha begut del més profund de la terra i del cel, per dir-ho amb una metàfora poètica, sinó també d’una cultura feta de tantes i bones lectures, i amanida amb unes profitoses converses que han destil·lat el bo i millor d’aquests homenots que les noves generacions han de conèixer per fer-se una idea del seu valuós llegat intel·lectual: saviesa humanística lligada a una gran generositat cívica, i la riquesa d’una cultura ben arrelada com a saó per donar un sentit transcendent a la vida.

*La relació dels 15 homenots retratats per Xavier Garcia Pujades comprèn: Esteve Albert, Artur Bladé, Josep Cañas, Esteve Fàbregas, Teodor Garriga, Ventura Gassol, Josep Iglésies, Josep Lladonosa, Joan-Baptista Manyà, Ramon Muntanyola, Josep M. Poblet, Pere Ribot, Jaume Sabaté, Josep Serra i Roca i Marc-Aureli Vila.