Carnaval, carnaval…

L’any passat encara vam poder honorar el nostre rei de veritat, el legítim, encara vam sortir col·lectivament pels carrers de la ciutat a rebre’l i retre-li homenatge, encara ens vam poder tocar, arrambar i besar sense cap mena d’impediment (més enllà de la voluntat i acceptació de cadascú. Deixem-ho clar).

Ja es veia la poteta del virus però encara es va salvar la situació. Llunyania, ignorància, incredulitat, era com la grip. Era cosa dels xinets. Ja hi havia informacions inquietants però potser vam mirar cap una altra banda i au! a la disbauxa. Fins i tot hi ha qui havia previst disfressa de corona virus... Poc dies més tard ens confinàvem per sorpresa per tothom i ja entràvem en una situació impensable. Les coses van anar rodolant avall i avall i encara no ens hem aturat per començar a remuntar altre cop.

I encara no hi veiem el final. Ja s’acosta ens diuen. Però de moment sense rei, sense sardina, sense  comparsa i sense enterrament.

Ens havien dit que entravem en una nova normalitat, en una represa que tot aniria bé, i hem acabat cantant amb el Miki Núñez Escriurem que tot no va ser fàcil. Gens fàcil.

Hem vist com al cap de l’any el calendari festiu quedava pràcticament esborrat, algunes accions simbòliques i algunes sortides de to justificant-se amb allò de que tenim ganes de festes. Res, pàgina pública de la festa en blanc més enllà dels elements formals i religiosos amb invitació prèvia que s’han pogut mantenir.

La secreta esperança de que per Carnaval hi tornaríem ha quedat també frustrada. Crèiem il·lusos de nosaltres que l’arribada del 2021 ,com per art de màgia, marcaria una etapa i la realitat és que no ha estat així, hem donat el tomb al calendari, tornem a estar en Carnaval i realment la situació ara ja coneguda, patida ja no ens permet mirar cap una altra banda i no queda cap més remei que fer un Carnaval diferent, viure un Carnaval molt més interior que arrauxadament compartit.

No està “la cosa” encara per massa optimisme o almenys per festejar públicament i de manera col·lectiva la festa. Tot així ja hem vist que diversos carrers de la ciutat s’han guarnit amb elements bàsics del nostre carnaval. És una mostra de resistència, de projecció de la tossuderia de mantenir viu com mai l’esperit del carnaval. És d’agrair certament.

Una llambregada a elements decoratius ens transportarà a la memòria de tants carnavals viscuts que ens farà creure fermament que vindran nous carnavals (“Tots junts vencerem, tots junts vencerem demà. Oh, dins del meu cor crec fermament que tots vencerem demà. Grup de Folk) i que els fruirem fins el final, a tope, i com dèiem de jovenets “a sin peligro”.

Diuen els experts sociòlegs, filòsofs i altres pensadors saberuts que després, quan passi la pandèmia hi haurà una explosió dels sentits. Ho haurem d’aprofitar sens dubte, ens menjarem tot el que ara hem hagut de guardar al rebost. Serà un no parar, una rauxa permanent. Això diuen els pensadors. Suposicions de més ganes que de realitat. Suposicions esperançades. Profecies alentidores. I sí ,si és així el Carnaval de l’any vinet pot ser un Cafarnaüm de sentits i sensacions, una pletòrica manera de demostrar que un cop més, com diu el mestre Bienve Moya, la festa derrotarà la mort.

Però mentre (distància, mans, mascareta i ventilació) hem de viure el present i el present encara no està per masses alegries -alguna sí, clar- i per tant haurem de passar amb el que puguem i amb les mesures de prudència extrema que certament no concorden massa, gens vaja, amb la disposició anímica i festiva del Carnaval.

Prudència, sembla que és el capteniment del Procicat, Pla territorial de protecció civil de Catalunya, quan ha fet tirar per terra les esperances d’un cert carnaval presencial als veïns de cap el nord del mapa (Longitud: E1°48'42.95" Latitud: N41°14'6.22"). Els del poble del costat que sempre han volgut creure’s que tenen el millor carnaval del món mundial han topat amb el Procicat -terme de l’estructura governamental que ja per sempre més estarà entre les paraules que formarà part de la nostra vida per bé i per mal- els ha tombat la proposta i hauran de conformar-se com tothom, quin remei, a viure la festa com els viuran i veuran els demés, una mica de virtual, una mica de televisió, amb repeticions de la jugada, potser amb una mica de salsa reduïda al xató, potser amb unes videoconferències i xats picants i engrescadors, potser amb el Rei, la reina i tutti quanti llançant el missatge per streaming, en fi, que la nova tecnologia un cop més ens arriba per ajudar a poder viure un Carnaval diferent, però amb un esperit transgressor com sempre. Un Carnaval de molta imatge de molta televisió i de molta connexió telemàtica.

Millor això que res oi? Doncs, vinga! a gaudir-lo.

Però la festa també té una part interioritzada molt personal i aquesta no ens la traurà ningú. Aquella sensació d’estar més que bé, de fruir cada moment, de fer volar la imaginació -que és gratuït i plaent a voltes- que ens permetrà ben segur recrear ni que sigui il·lusòriament el nostre, íntim carnaval. Provem-ho.

I m’ha arribat a l’anima llegar aquí mateix a l’Eix: El que sí que ha descartat radicalment l'Ajuntament és fer sonar el Turuta, l'himne de la festa, al carrer: "quan sentim el Turuta és impossible evitar saltar", ha explicat Adelaida Moya. El consistori intenta evitar d'aquesta manera l'impuls de celebracions espontànies.

Home, tampoc cal que ens reprimiu l’espontaneïtat, si aquesta és amb la mateixa prudència que ens fa caminar pel carrer, sense agrupar-me amb ningú de fora de la bombolla.

La veritat no em veig fent passades per passadís amunt i avall com quan caminava en el moment dur del confinament o ballant les danses al menjador de casa, ni tampoc fent una mena “d’arrivo” improvisat al terrat, però si que potser entraré al col·legi electoral abillat de comparser i oferint caramels, ecològics naturalment i passats com correspon pel miraculós hidrogel i fent jo mateix el so del turuta això sí guardaré les distàncies i ho faré no espontàniament i sí intencionalment procurant no molestar a ningú (dingú, que diuen ara) .

Enguany certament la quaresma, la repressió i mortificació de les sensacions carnals com tantes coses s’haurà avançat amb la complicitat de la covid i del procicat.

Però no ho dubtem sempre, sempre:

carnaval, carnaval, carnaval, t'estimo
allarem sense parar en el món sencer
Carnaval, carnaval, carnestoltes, febrer
Sona alegre el carnaval en el món sencer
Bells amors, alegra l'ànima
La matinada et farà ballar
Deixa les penes per demà
Perquè aquesta nit és carnaval

Apa som-hi... i comparsers, comparseres la plaça tornarà ser vostra (i de tothom, naturalment, i sense exclusions).

Bon Carnaval!!