Virus, bacteris i la teoria del contagi: un altre horitzó

Les diferents fases de confinament i els efectes del conjunt de mesures aplicades contra la COVID-19 estan repercutint en l’alteració de l’activitat quotidiana, econòmica, laboral... La sobreexposició a les notícies, a les alertes sanitàries, fa que algunes persones visquin amb por de ser infectades o d’infectar els éssers estimats. Aquesta preocupació juntament amb l’existència de molts altres problemes a la vida està duent a gran part de la població a viure de forma continuada amb tristor i pessimisme. En aquest context les farmacèutiques i els científics que les avalen esdevenen els defensors de la salut pública sense els quals no podem sobreviure, ni tan sols donar un pas, davant les futures pandèmies que ja s’anuncien.

Els salvadors de la humanitat mouen un dels negocis més pròspers del món. Ja abans de l’estiu de 2020 el diari Público informava que la indústria farmacèutica ja obtenia un negoci de més d’un bilió de dòlars i que aquest augmentaria gràcies al coronavirus (1). D’aquesta xifra astronòmica, 851.700 milions d’euros es referien només a medicaments de prescripció, és a dir, els que es subministren en hospitals o es poden adquirir en farmàcies amb recepta mèdica. A l’afegir els medicaments sense recepta, la factura total superava els 1,43 bilions de dòlars (1,32 bilions d’euros).

Per fer-nos una idea, l’any 2020 els guanys de les corporacions farmacèutiques era superior al doble del pressupost anyal dels EUA en defensa. La notícia afegia que la meitat del mercat mundial de producció i venda de medicaments està controlada per només quinze multinacionals.

Aquestes xifres que no incorporen els guanys previstos per la fabricació de vacunes han portat el cofundador de BioNTech, Urgun Sahin, un dels salvadors de la humanitat, a convertir-se en una de les 500 persones més riques del món (2). Això succeïa després que aquesta empresa pionera en l’ús de l’ARN missatger desenvolupés amb Pfizer la vacuna que ja ha començat a aplicar-se. Gràcies als fàrmacs i les vacunes, Sahin posseeix una fortuna que supera el 4.190 milions d’euros.

Aquesta fortuna es podria explicar per haver tingut “la sort” o les relacions necessàries per aconseguir un acord de compra de 600 milions de dosis (cada dosi costarà 12 €) per part de la mateixa UE (3). Un acord que deu donar la màxima tranquil·litat als accionistes de l’empresa, ja que suposa posar al mercat una vacuna que sent una incògnita ja és considerada bé d’interès nacional i perquè, en cas d’efectes inesperats, els ciutadans i les ciutadanes d’Europa no els podran demandar, ja que seran els estats europeus els que amb els diners públics de totes i tots assumiran les indemnitzacions(4).

Aquestes decisions, si més no sorprenents perquè van contra dels interessos dels mateixos estats, en la meva opinió són producte d’un entramat de relacions que afecta sectors intocables de la societat. Per posar un exemple, el 26/10/20 Diario 16 publicava que les farmacèutiques s’havien gastat en els darrers 3 anys més de 2.000 milions en comissions a metges (5). El diari també deia que el cobrament per part de professionals de la salut d’aquestes importants remuneracions està tipificat com un delicte  per rebre comissions il·lícites i que podrien ser acusats de frau per haver exposat els pacients a decisions mèdiques determinades per l’ interès econòmic.

L’estratègia de relacions també afecta el sector de la investigació. La web de Farmaindustria informa que durant el 2020 han dedicat 483 milions a activitats d’investigació i de formació científica d’organitzacions i professionals sanitaris (6). Aquesta manera de procedir està perfectament normalitzada en la nostra societat; de fet, la mateixa web la qualifica de “bones pràctiques”, però si ens parem a reflexionar és evident que rebre regals de qualsevol corporació pot condicionar totalment el fet de poder mantenir-se independent. És fàcil deduir que amb aquestes inversions la indústria farmacèutica aconsegueix l'aval mèdic als seus productes i influenciar sobre què s’investiga i què no.

Constatant que Tele5, Antena3, La Sexta, TV1, TV2... i les televisions locals o autonòmiques, en les quals incloc TV3, no veuen o no volen veure que aquest entramat de relacions i interessos pot tenir alguna influència en tot el que està passant, i copsant que aquests periodistes amb un codi deontològic a complir només es dediquen a transmetre el relat oficial, he pensat que era necessari compartir amb vostès un punt de vista científic diferent sobre els virus, els bacteris i la teoria del contagi que no s'ha vist als mitjans oficials, per tal que vostès arribin a les seves pròpies conclusions.

Dit això, els convido a escoltar Máximo Sandín, doctor en Ciències Biològiques i Bioantropologia, durant 35 anys professor d'evolució humana i ecologia en el Departament de Biologia de la Universidad Autónoma de Madrid (7), anomenat el defensor dels virus i els bacteris per ser pioner en el món científic en la defensa del paper fonamental dels virus en l'evolució humana. Ell mateix reconeix que pot resultar xocant la seva teoria de proposar els virus i els bacteris, considerats "oficialment" en textos científics "els nostres pitjors enemics", com a elements fonamentals de la vida.

Segons el professor els éssers humans estem constituïts per virus i bacteris. Per fer-nos una idea, en aigües marines superficials s'ha comptabilitzat la sorprenent quantitat de 10.000 milions de virus per litre. Aquests virus tenen com a paper controlar les poblacions de bacteris i algues i la producció de compostos sulfurosos que contribueixen a la nucleació dels núvols. Xifres similars es troben entre els bacteris del sòl. A més una quantitat de virus aproximadament entre cinc i vint-i-cinc vegades el nombre de bacteris estan a l’intestí, controlant i regulant el nombre de bacteris i intercanviant informació genètica entre ells; és a dir, els virus controlen els bacteris que, a la vegada, controlen el bon funcionament de l’organisme.

Sandín en els seus articles explica que la teoria bel·ligerant contra la Natura ens ha fet veure el medi natural i els éssers que hi viuen com a elements a dominar o a defensar-nos-en. En aplicació d’aquesta teoria una enorme quantitat de virus bacterians havien estat considerats com a bacteriòfags: se’ls anomenava així perquè es deia que eren virus que menjaven bacteris. No obstant, recentment s’ha descobert que estan situats en la superfície de totes les mucoses de l'organisme; controlen la població bacteriana i també comuniquen uns bacteris amb altres, intercanviant informació genètica i actuant com un sistema immunitari.

Segons les seves conclusions, els bacteris i els virus són els nostres components essencials i, de fet, vivim literalment immersos en una mar de bacteris i virus. Però no només ens envolten, sinó que es pot dir que treballen per a nosaltres. Una enorme quantitat de bacteriòfags adherits a les mucoses protegeixen l'organisme de bacteris aliens; bilions de virus controlen la microbiota intestinal i, per tant, la salut de l'organisme… A més, cal afegir les colònies de bacteris controlats per virus que estan a la nostra pell protegint-la de bacteris de l'exterior.

Si els virus estan en nosaltres, protegeixen l'equilibri del nostre organisme i són part (la major part) del nostre genoma, quin pot ser el motiu pel qual s'han considerat els nostres pitjors enemics? Segons el professor és degut al marc conceptual imperant: la concepció competitiva d'una Natura poblada d'enemics que domina la biologia des de fa 200 anys. Es tracta d’una concepció ancorada en la competitivitat i en la lluita de la qual prové també la famosa teoria microbiana o teoria del contagi (8).

Per entendre aquesta situació, Sandín ens explica que a l’era industrial els progressos de l’òptica del microscopi, pel que fa a l’observació dels microorganismes, van generar dues postures totalment oposades. Un primer grup en observar aquests ens biològics va pensar que òbviament eren agressius i, per tant, ens havíem de defendre d’ells, postura que Sandín assenyala que era poc científica, donat que els microorganismes que havien aconseguit observar no eren invasius, sinó que ja existien abans de poder veure’ls amb una òptica millor. L’altre grup, integrat per l’àmplia majoria dels científics de l’època, va pensar que justament perquè aquestes entitats sempre havien estat (abans de ser observades), devien complir una funció biològica, encara que en aquell moment la desconeguessin.

El primer grup estava encapçalat per Louis Pasteur, doctor en Química, no en Medicina, i empresari. Com vostès saben, Pasteur és el líder de la teoria microbiana i és considerat com el pare de la medicina moderna que coneixem. L’altre grup estava dirigit pel seu professor, Pierre Antoine Béchamp, metge, professor de química i farmàcia i un dels investigadors líders del segle xix.

La controvèrsia entre els dos grups, segons Sandín, és que Pasteur afirmava que els microorganismes, bacteris, virus i fongs eren la causa de la majoria de malalties. En canvi, Béchamp considerava que els bacteris no eren la causa de la malaltia, sinó la conseqüència; les causes eren la gana, la misèria i les condicions de precarietat en què es vivia, on hi havia bacteris que, en molts casos, sorprenentment, intentaven netejar l’organisme.

Pasteur defensava que la malaltia sorgeix dels microorganismes fora del cos, que aquests són els agents causants primaris de les afeccions i també sostenia que la malaltia podia atacar qualsevol persona. Entre dos individus en contacte hi hauria transmissió sistemàtica del microbi. Per prevenir la malaltia s’havia de matar els microorganismes.

El professor Sandín continua explicant que Pasteur sense fer els estudis corresponents per comprovar aquesta teoria va començar a crear productes i a experimentar diverses vacunes. Els seus experiments van comptar amb el suport de la indústria i del sector econòmic. Va saber obtenir importants ingressos gràcies a les patents que en una situació d’auge a l’època li van suposar l’explotació dels seus experiments.

La tasca de Pasteur va acabar essent premiada pel públic francès, qui amb les seves donacions en forma de subscripció nacional va contribuir a la creació de l’Institut Pasteur de París. Posteriorment es crearia la xarxa internacional d’instituts Pasteur, un grup de 30 institucions en 27 països. En canvi, el treball d’Antoine Béchamp va ser ignorat  fins que el Dr. Montague R. Leverson va llegir els seus escrits. Mesos abans de la mort, Leverson va viatjar a França per reunir-se amb Béchamp i més tard va ser el traductor de l’edició de 1912. Actualment un grup important de científics segueix les seves teories.

Tot i l’èxit que va envoltar el treball de Pasteur, sembla ser que les seves pràctiques no van ser del tot clares i la qüestió inclús ha estat matèria de diferents llibres. El 1975 un historiador de Princeton, el professor Gerald L. Geison, va tenir l’oportunitat de realitzar un estudi exhaustiu de les 10.000 pàgines que contenien les 102 llibretes d’anotacions de laboratori que Pasteur guardava zelosament i que s’havien mantingut en secret fins que un dels seus hereus va fer donació d’aquests documents a la Biblioteca Nacional de París.
En les conclusions del seu informe titulat “La ciència privada de Louis Pasteur” presentat el 1993 a l’Associació Americana per l’Avanç de la Ciència, Geison asseguraria que Pasteur no només va publicar informació fraudulenta sinó que qualificava la seva forma de procedir com a “mala conducta científica” per violar les regles de la medicina, la ciència i l’ètica.

En contraposició a la teoria microbiana, per a Sandín, el nostre sistema immunitari és la màquina biològica més perfecta per evitar malalties com el càncer. Els treballs en epigenètica demostren que aquesta màquina està condicionada per la nostra alimentació i l’ambient en què vivim. Apunta que el nostre estil de vida actual, tan ple de substàncies químiques i agents contaminants, pot ser l’arrel de la majoria de les nostres malalties.

La nostra cultura bacteriofòbica fa que ens enverinem massivament amb productes tòxics de neteja, salut i higiene personal, amb la intenció d’assassinar tots els bacteris que se’ns creuen pel camí, també en el nostre intestí. Des de la guerra bacteriològica per la desinfecció total de l’hàbitat, fins a la saturació dels antibiòtics com a panacea de la salut i el progrés farmacològic. Segons Sandín ens hem equivocat d’enemic generant una guerra contra els virus i els bacteris.

Una de les conclusions més dramàtiques a què aquest investigador arriba és que aquest segle ha fet grans descobriments en medicina, però també ha creat gran part de les malalties que patim actualment.(9) I afegeix que la guerra permanent contra aquests ens o éssers biològics que han construït, regulen i mantenen la vida al nostre Planeta és el símptoma més greu d’una civilització alienada de la realitat que camina cap a la seva autodestrucció.

A més de Sandín, són molts els científics que qüestionen les “veritats científiques” oficials, actualment exclosos dels grans mitjans de comunicació. Aquest és el cas d’Ana Maria Oliva, doctora en Biomedicina, màster en Enginyeria Biomèdica, enginyera industrial, autora de diversos llibres i excel·lent comunicadora (10). Els recomano veure el vídeo: “La realidad sobre el contagio” i qualsevol altre de l’autora.

La doctora Oliva considera que existeixen virus malignes, sempre que el terreny està agredit. Els virus són telegrames que permeten una comunicació horitzontal entre membres de la mateixa espècie. El fet que ens arribi un virus no implica que hàgim d'emmalaltir; això dependrà de la capacitat d'adaptació que tinguem. L'adaptació farà que el procés sigui més o menys còmode, o sigui impossible. Si és còmode, probablement agafarem el virus, però no ens n’assabentarem; o potser tindrem uns canvis senzills o ens tocarà descansar uns dies per permetre que el nostre cos faci l'adaptació; o també pot passar que ens produeixi greus problemes.

L'adaptació dependrà del nostre terreny (cos, ment, emocions...). Si el nostre cos està agredit per situacions que vivim, per hàbits de vida poc saludables; si està intoxicat per culpa d'una mala alimentació, pel consum de productes que porten tòxics...; desalineat perquè les nostres emocions i ment no estan en equilibri, potser per una baixa autoestima, per relacions tòxiques, per no saber gaudir de la vida..., perquè no socialitzem o vivim allunyats de la Natura...; si el nostre cos no funciona com hauria de fer, és que estem estancats. Llavors l'adaptació que demana el missatge (bacteri, virus...) ens resultarà molt difícil, però la culpa no la tindrà el missatge: aquest pot anar a molts organismes  i la resposta serà diferent.

En la mateixa línia treball afegeixo el no menys interessant treball de Ronald Modra (11), investigador i fundador del diari El guardián de la salud. Aquest expert en salut comenta que el que va descobrir Béchamp fou que les cèl·lules del nostre cos no són atacades per gèrmens externs portadors de malalties, com suggereix la teoria de Pasteur (i com se’ns ha inculcat), sinó que les nostres cèl·lules es deterioren, es degeneren i es fan malbé per l’estrès de la vida diària o per toxines introduïdes (físiques o químiques), fins a tal punt que es debiliten, enverinen o emmalalteixen.

Explica que la gent cau malalta perquè les seves cèl·lules estan compromeses, fet que les desequilibra i les fa susceptibles al creixement del bacteri des de dins, en lloc de ser envaïdes des de l’exterior, d’acord amb el que defensava Pasteur. Mentre aquest va fonamentar la seva tesi en la prevenció d’una invasió de bacteris des de l’exterior de l’organisme, com s’està fent en la situació actual, Béchamp es basava en la prevenció del creixement de les bacteris des de dins de l’organisme.

En la publicació abans esmentada, Modra afegeix que Béchamp va descobrir que la cèl·lula s’autodestrueix si es contamina o es degenera: si mantenim la cèl·lula sana i forta, aquesta funcionarà bé, però si no, això permetrà que els petits microsomes, que reaccionen a les condicions pobres de l’acidesa de la cèl·lula, la fermentin i se la mengin. Segons Pasteur no importa si la cèl·lula és saludable o no, perquè són els gèrmens externs els que causen la mort o la contaminació d’aquesta.

A la vista de les aportacions de Sandín, Oliva, Modra i molts més altres, la teoria de què la malaltia pot atacar qualsevol persona i que entre dos individus en contacte hi haurà transmissió sistemàtica del microbi, argument científic amb el que fins ara s’ha espantant la població, és qüestionable, ja que hi ha altres mirades científiques que no coincideixen amb el punt de vista oficial. Aquests experts expliquen que tant en epidèmies passades, com ara amb la COVID-19 les xifres demostren que, mentre una part de la població es contagia i altres arriben a morir, una altra part no s’arriba a contagiar i sobreviu. El mateix que passa  amb els membres d’una mateixa família que exposats a una mateixa malaltia, uns emmalalteixen i els altres no.

I de què depèn que unes persones es contagiïn i altres no? Per aquests experts, així com per altres professionals de les medicines alternatives (homeopatia, naturopatia, medicina tradicional xinesa, ayurveda, nova medicina germànica, etc.), el contagi dependrà de l’estat del terreny del pacient, de la seva resposta immunitària, de la capacitat d’adaptació als canvis, de la salut de les seves cèl·lules... Des d’aquest plantejament, com més cuidem les nostres defenses naturals més forts i protegits estarem i conseqüentment, millor serà la nostra adaptació a qualsevol problema de salut comunitària que es presenti.

Com moltes persones penso que les mesures COVID-19 són incoherents, cosa que em fa pensar que responen més a raons polítiques i econòmiques que a motius de salut. I per què ho penso? A més de tot el que he intentat exposar fins al moment, perquè els beneficiaris d’aquestes mesures són les grans corporacions (farmacèutiques, energètiques, telecomunicacions, AMAZON, etc.), mentre  desmantellen l’economia local, la petita i mitjana empresa. També se’n beneficia el mateix sistema, que amb la por al contagi, no es veu qüestionat, ja que acceptem el retall de les nostres llibertats més essencials.

Estem normalitzant una societat que sota el pretext de no contagiar-se, es manté impertèrrita davant la necessitat d’auxili a coneguts i desconeguts. Una societat que haurà de pair tots els problemes psicològics i psiquiàtrics derivats del distanciament social. I sobretot de no poder acompanyar en els darrers dies de vida els seus éssers estimats, per no parlar del que estem fent amb la nostra gent gran i dels efectes desequilibradors que tindran les mesures en la població infantil. D’aquesta forma les mesures que en teoria són “per protegir-nos”, a la realitat produeixen l’efecte contrari, ja que físicament i psicològica emmalaltim i alhora destruïm els valors comunitaris de la nostra societat.

Jo no dic que el sistema sanitari actual no tingui coses positives a oferir, perquè indubtablement les té, i que no s’hagi de reconèixer el sacrifici i els estralls que està causant el pas de la COVID-19 al col·lectiu de metges, infermeres i personal sociosanitari que es troben en la difícil situació d’estar a primera fila. El que qüestiono és el marc conceptual que s’ensenya a les universitats, perquè, entre moltes altres coses, està basat en l’especialització mèdica, enfocament basat en el mètode reduccionista que ha estat molt important per aprofundir en l’estudi i coneixement de moltes matèries però que te el desavantatge d’estat mancat d’una visió holística del pacient i de la comunitat.

La manca d’una visió holística a escala individual fa que el pacient es perdi en les múltiples especialitzacions mèdiques i en els diagnòstics oficials no quedin recollits els efectes de l’estil de vida dels quals parla la Dra. Oliva. Per exemple, no es considera rellevant per a la salut del pacient si s’alimenta amb productes transgènics i ultra processats o si ho fa amb productes orgànics i ecològics. Si les seves relacions personals són harmonioses o tòxiques. Si les seves emocions estan alineades o si el seu nivell d’autoestima és òptim o baix. Tampoc el fet que la persona tingui l’economia sanejada o que per exemple, no tingui treball o li manquin diners per pagar el lloguer o el menjador dels seus fills.

Pel sistema sanitari, com ja hem vist, resulta irrellevant si la persona fa activitats a l’aire lliure o viu tancat, sense prendre l’aire i el sol. Si viu amb por i en constant estrès pel que pugui passar. Tampoc es considera un indicador de la salut, encara que hi hagi centenars d’estudis científics independents que ho acreditin, la contaminació ambiental, química, electromagnètica... El sistema no dóna importància tampoc al nombre de medicaments que pren el pacient, no contempla els seus efectes adversos ni la incompatibilitat que els fàrmacs que pren tenen entre si.

Tots aquests aspectes, i d’altres que em deixo, són decisius per a la salut. I a conseqüència d’aquest enfocament reduccionista, on les parts són més importants que el tot, no es considera d’interès el nivell de nutrició cel·lular defensat per Ronald Modra. Tampoc es reconeix el sistema immunitari humà com a la màquina perfecte de la que parla el professor Sandín, com que no el contemplen, la majoria dels fàrmacs i solucions que es prescriuen el debiliten.

En la meva modesta opinió, crec que la ciutadania no podem quedar-nos de braços plegats, mentre els nostres governants de tots els gustos i colors ens estan portant cap a un futur on la nostra salut i les nostres llibertats més essencials, en nom de la “ciència” són decidides des del despatx de les anomenades autoritats sanitàries, quan sabem que és el mateix despatx que el de les grans corporacions farmacèutiques, ja que les primeres acaben prescrivint les “solucions terapèutiques” de les segones (fàrmacs, vacunes, etc.).

Per a una millor comprensió d’aquest article voldria incloure algunes conclusions finals del professor Sandín, el qual ens comenta que serà difícil un canvi de rumb en aquest camí que va cap a un carreró sense sortida, mentre les societats dels països “desenvolupats” no tinguin la possibilitat d’accedir a una informació lliure que faci possible una reflexió sobre les “veritats científiques” que ens està imposant un sistema econòmic ferotge i els que li fan propaganda.

Aquest apassionat investigador és un dels impulsors de la Nova Biologia, de la que diu que els seus plantejaments i recents descobriments estan transformant aquest món inhòspit, degradat per la competència de tots contra tots i plagat de terribles enemics, en un món ric i complex però, sobretot, ple de misteris per desvelar, en el que tots els habitants, fins al més ínfim i estrany, tenen un paper a jugar i un dret a la vida.

Com a societat estem en un moment en què està en crisi una manera de fer i d’entendre el món. Tenim l’oportunitat de viure una època en la que es colpegen els fonaments de les institucions sanitàries, científiques, judicials, mediàtiques... i la mateixa partitocràcia, ja que el sistema que coneixem ha arribat a un estat de putrefacció prou evident.
És el moment doncs de qüestionar les “veritats” oficials, que ara per ara són repetides les 24 h per les grans plataformes de comunicació

públiques i privades, on les grans fortunes juntament amb les grans corporacions dels sectors estratègics, com és el cas del farmacèutic, han invertit molt perquè el nostre punt de vista, la nostra opinió, sigui el que ells volen que creiem.

Fem-nos preguntes sobre el que està passant i sobretot fem-los preguntes! Com recomana Sandín, qüestionem les “veritats científiques” que se’ns  imposen. Toca apoderar-nos, recuperar la nostra sobirania i llibertat, i alhora fer-nos conscients que la nostra salut està indissociablement lligada a la salut del Planeta, tot va lligat!
 

Marta Domènech Flores
Consultora de creixement personal
Autora del llibre Súbete al árbol más alto

1. https://www.publico.es/economia/industria-farmaceutica-negocio-billon-dolares-engorda-gracias-coronavirus.html
2. https://www.eleconomista.es/sanidad/noticias/10925597/12/20/El-exito-de-la-vacuna-contra-el-coronavirus-convierte-al-cofundador-de-BioNTech-en-una-de-las-personas-mas-ricas-del-mundo.html
3. https://www.lavanguardia.com/vida/20210108/6173605/coronavirus-ue-amplia-acuerdo-pfizer-600-millones-dosis-vacuna.html
4. https://www.eldiario.es/sociedad/farmaceuticas-ganan-estados-europeos-indemnizaran-efectos-inesperados-vacunas-coronavirus_1_6222300.html
5. https://diario16.com/las-farmaceuticas-se-han-gastado-en-3-anos-mas-de-2-000-millones-en-comisiones-a-medicos/?fbclid=IwAR1uBIT03OjjL4n7s9QSqCV4Y0TQkciXim6O-lL8YCqmVH6J5-q3trFTRhk
6. https://www.farmaindustria.es/web/prensa/notas-de-prensa/2020/06/26/las-companias-farmaceuticas-dedicaron-el-ano-pasado-483-millones-a-actividades-de-investigacion-y-formacion-cientifica-con-organizaciones-y-profesionales-sanitarios/
7. Dr. Máximo Sandin. somosbacteriasyvirus.com
8. Entrevista a Dr. Máximo Sandin. https://www.vivosano.org/entrevista-maximo-sandin/
9.  Microbiota: Una revolución para salvar la Tierra  y el ser humano  (ediciones i) del que Sandín és coator, juntament amb Lynn Margulis, Palmira Pozuelo, Jairo Restrepo, Juana Labrador i altres.
10. Dra. Ana Maria Oliva. «La realidad sobre el contagio». https://www.youtube.com/watch?v=6C7Y2oZ1fqc
11. Ronald Mudra. El Guardián Mundial. Núm. 2, pàgines 5 i 6. https://materialdenmg.com/pasteur-vs-bechamp-diez-mil-mentiras-pueden-ocultar-una-verdad,