L’endemà

Surto de casa ben d’hora (vull contribuir a un país imparable, encara que no m’ho sembli ni m’ho cregui), de bona hora. Dia festiu, l’endemà del diumenge de Carnaval i de les eleccions, dia aquell que s’havia batejat com la festa de la democràcia, i em venen a la memòria aquelles paraules d’Ernest Maragall. Em sembla que hi ha una qüestió de legitimitat i de respecte als resultats. Esquerra ha guanyat les eleccions i, per tant, la responsabilitat d’ocupar l’alcaldia correspon a Esquerra Republicana i a Maragall, (entrevista a Ernest Maragall al diari ARA). Canvio Maragall per Illa. I em surt una rialla. Ni de lluny serà President tot i que s‘ha guanyat i la legitimitat la possibilitat d’intentar-ho. És legítim intentar-ho i també ho és picar amb el cap contra una paret. Ell sabrà  perquè ho fa. És veritat que ho va dir i repetir en campanya. Deu ser per demostrar i recordar que va guanyar les eleccions almenys la primera volta, la de vot popular. La dels pactes dels despatxos la té perduda avanç de començar. 

La ciutat ben d’hora esta buida i més avui que és festiu, només el forns estan oberts i alguns bars que intenten aprofitar el màxim temps d’obertura comencen a aixecar persianes i ja hi ha qui espera per prendre’s el seu primer cafè, carajillo o barreja (això ja està en franca retirada). A aquestes hores del matí els coloms senyoregen descaradament amb vols rasants perillosos encara que en alguns indrets hi ha certa competició amb gavines, amb xicles inquietants,  que saben que als patis de les escoles troben possibilitats de menjar. Avui no hi ha colles d’adolescent que vagin cap a les escoles ni treballadors a la feina.

La ciutat segueix adormida, si bé és cert que ja es va despertant mica en mica, potser hi ha en aquets moments pels carrers tantes persones com gossos. Molts, lligats, deslligats pixant i cagant a les seves. Alguns “amos” recullen les cagarades o tira aigua a la pixarada i altres les deixen com a mines al mig del carrer. No hi ha manera. Els serveis de neteja actuen amb diligència però l’incivisme encara domina...

Bon moment per fer la reflexió sobre el dia anterior Carnaval i dia d’eleccions. Seguim Carrer de l’aigua, Plaça de les Cols i seguim cavil·lant sobre el ball de xifres de les eleccions del diumenge. Cal ser un savi per resoldre tantes preguntes que es poden fer. Cal mirar la globalitat però així mateix cal fer-ho  amb una lupa, anar a mesa per mesa, L’abstenció es situa en rècords. Ja se sap pandèmia, pluja i també crec que hi ha un cert distanciament de molta gent amb la política, potser per l’efecte col·lateral de les mesures que s’han adoptat per la pandèmia i també per aquelles que no s’ha adoptat. I la baixa participació fa que amb menys vots que les anteriors eleccions l’independentisme però amb la participació que s’ha donat sumi un 48 % de vot al Parlament i un 50 i escaig si sumen el vot que no ha obtingut representació, fita històrica, però vaja no sumaria al Front Nacional i a la CUP, estan a les antípodes... Ja sabem que a l’hora de sumar tot compte, només faltaria.

Però, i seguim amb els xifres, la patacada de C’s és espectacular, brutal, perden més d’un milió de vots, és diu aviat però costa de pair. En fi no cal deslegitimar res en funció de la participació però també cal llegir amb una certa finezza els percentatges, i de la pujades i baixades de vot respecte a la participació. I que dir del vot que en alguns llocs del país té una sobre representació no massa lògica. Tothom enyora una llei electoral però sembla que hi ha incapacitat manifesta de fer-la

Ja ens entenem el PSC supera amb 50.000 vots, 50.000 més i en canvi tenen els mateixos escons... ja veiem la distribució

En fi cavil·lacions, avancem cap la Plaça Llarga i carrer Major i pensem que certament l’organització de les meses ahir va ser molt bona. Almenys si parlo per la messa on vaig votar Chapeau!, seguretat distància mans, ventilació, ordre i rapidesa. No és que hi hagués cap temor a anar a votar però un cop allà en la franja recomanada tot funcionava molt bé. És d’agrair.

Plaça de la Diputació i Plaça Pau Casals, i seguint pensant en la nit electoral. No va ser llarga, no va ser gaire tensa, tot i que segur que alguns candidats es deurien rossegar les ungles. I clar, pocs admetien la derrota, encara que perdessin vots però mantenien escons. Només amb una atac de sinceritat el candidat el PP accepta que malament, molt malament mentre Carrizosa amb un bany de xifres sobre l’abstenció justifica la derrota.

Nit de guanyadors i pocs perdedors. Ja se sap les victòries tenen, pares, mares, avis, àvies i tietes i les derrotes son més orfes que mai.

I Vox, se m’escapa un “gargall”, i estic a punt de trepitjar una merda de gos. Col.... No ens ho esperàvem.

Cordo sanitari al PSC els nous empestats del país, cordó sanitari a VOX, sembla més que un Parlament el “seguru”. Test d’antígens als socialistes si volen alguna cosa que no fos que contagiïn.

I ens espera más de lo mismo.?

Torno a la Plaça de les Cols (no hi ha restes de la batussa al bar Coyote sortosament) i carrer Caputxins avall, i un record el PDeCat que per poc no entra el Parlament, que no votaré mai (ja sé que no es pot dir mai que d’aquest aigua no en beure i que aquest capellà no és el meu pare) però cal reconèixer que ha fet una bona campanya, valenta i ja era hora que algú reivindiqués el llegat honest de CDC, i ara serà l’ase dels cops perquè els seus vots, segons la Sra. Borràs, els han impedit la victòria a JxCat. O potser també hi ha un cert cansament d’escoltar Puigdemont i també Comin.. de fet han perdut més de 300 mil vots. Dit queda. ... I naturalment un record també a tots aquells altres partits que es van presentar i que han obtingut resultat més aviat escassos per no dir nuls. I un record especialment pel Moviment Corrent Roig que va obtenir 92 vots.0.01%. Té un llarg recorregut al davant. Millorar resultats no serà difícil. Segurament el resultat vol dir que ni les famílies dels candidats els han votat. Ja passa això, ja.

En fi, Plaça dels Cotxes i la merenga de la façana del col·legi el Cim té algunes parts que ja comencen a fer figa... La merenga aguanta poc. Però ens sobreposarem ara que ja no hi ha campanya i deixarem de sentir el creuament de paraules, retrets mitges veritats i mitges mentides a tutti pleni.

La Plaça de la Vila a mig gas, sense l’activitat d’un dia com un altre, les banderes de les entitats fan goig. Penjades als balcons es recorden que encara el Carnaval és viu. Malgrat no hàgim trobats els clàssics borratxos d’altres anys a aquesta hora, ben d’hora intenten saber on es troben i com tornar a casa seva. Tampoc hem trobat la bandera de la Puput que sembla que de manera màgica va enlairar el vol i va fer una passada clandestina

Plaça del Carros, 11 graus de temperatura, humitat de prop del 60%. Però la temperatura política ha pujat de cop i encara pujarà més. Vistos els resultats d’un triple empat -amb vots no, hi va haver, una certa diferència notable- en escons porta a que possiblement el guanyador en segona vota sigui perdedor i aquells que han perdut més de 700.000 vots seran el guanyadors. És així i res  a dir, però també cal pensar en quin serà el full de ruta i filar prim.

Casa d’Empara, suggereix relaxació, descans i ja una certa decrepitud de la vida. Però també d’esperança que dona, avui no però, sentir els crits de la canalla que juga al pati de l’escola del costat.

Amunt que fa pujada i reflexionem que aquest cop algunes enquestes estranyament han clavat el resultat. Arribem a casa, quan entrem notem alguna cosa diferent, trobem a faltar alguna cosa., ens notem estranys, la sensació és que ens falta alguna cosa. Ah! Ara i caic! És dilluns de Carnaval i no ens hem  enganxat a terra amb el sucre fos i brut dels caramels. Les sabates estan netes de les restes de caramels ecològics, sucre serpentines i tot el que penja. En altres ocasions ho hem maleït i molt i vet aquí que avui ho enyorem.

Això ens porta a una  realitat, no hi ha hagut Carnaval i sí eleccions, podrien arribar a ser el mateix vist el que hem vist durant la campanya.

I ara doncs toca el temps de treure’ns la mascara (que no la mascareta) i començar el ball. Qui comença, quines parelles farem? O potser trios que sembla que sempre és un al·licient.

Temps al temps.