Molt de renou i poca llana

L’equivalent d’aquesta expressió -en altres llengües- no deixa en bon lloc un seguit de personatges dels que parlaré seguidament:

- mucho ruido y pocas nueces

- all talk and no action

- trop parler pour rien faire

- parlare troppo per non fare niente

4 mesos després de formalitzar la seva inscripció com a partit polític -al Ministeri de Justícia- “Podemos” obtenia un bon resultat a les eleccions de maig de 2014. Fregant el 8% de vots emesos, assolia la fita de 5 escons al parlament. Així, esdevenia el quart partit més votat d’Espanya. D’aleshores ençà, han anat garlant teatralment, ampliant el “cau” amb una amalgama de plataformes estereotipades arreu. “D’aquella pols, vénen aquests fangs”: amb la caixa de ressonància de batllies com Barcelona, València, Pamplona, Càdiz o Santiago, van anar fent bullir l’olla. Fins que esdevingueren imprescindibles per a garantir l’elecció d’en Pedro Sánchez com a president del govern (gener de 2020).

Fa tota la impressió que aquella mena de matrimoni mal avingut no funciona. Poc s’esperaven, als dos mesos d’haver segellat un pacte de legislatura que toparien amb el malson de la COVID. D’allò, som a punt de commemorar un primer aniversari per oblidar. Al rànquing de gestió pandèmica dels països de la U.E., ocupem llocs de cua. Amb la pruna afegida d’aldarulls a diferents ciutats del país arran la presó del raper Pablo Hasél...

…En aquest punt, la direcció ultrapersonalista i messiànica dels “podemites” (combinats amb els “comuns”) no dona la talla. Atiant el foc i cercant la gresca contínua, cada cop són més les veus que demanen un cop de timó envers dues possibles opcions: la destitució del tal Pablo o la dissolució del parlament i convocatòria d’eleccions. Si hem d’aguantar tres anys més de batussa, bona nit i tapa’t!

Aprofitant l’avinentesa, les formacions catalanes orientades a una nova implementació del "procés secessionista” es freguen les mans. Sis dies ha trigat, però, el president en funcions de la Generalitat ha sortit a dir la seva públicament, en relació al sarau imperdonable del carrer. Bé no parava d’ésser -dia sí i dia també- al plató d’emissores de ràdio i TV per a fer anar el ventilador. Molt soroll per a no res. N’arribarem a treure l’aigua clara? En sortirà un govern com cal, ben cohesionat tècnicament i de cara a treure el principat del sot on som aquests darrers anys?

Si el fort sotrac derivat del Coronavirus no ajuda a acoblar voluntats i compromís, val més que pleguin. Així de clar. Cal un gran pacte d’estat, sense més dilacions. Menys declaracions i més rauxa social. Ho agrairan el teixit sanitari, educatiu, comercial, músico-teatral, industrial, turístic, restaurador, bancari i demés.

Tanta xerrameca inútil i buida enfarfega i treu la gent de polleguera.