Camps de concentració i camps d'extermini

La col·locació a Vilanova i la Geltrú de les 17 llambordes del Projecte Stolpersteine, en mi, ha resultat eficaç. M'ha fet repensar i rellegir el que ja és un clàssic del tema: “Història dels camps de concentració nazis” del professor de la Universitat de Londres Nikolaus Wachsmann. Els hi parlo d'un text amb abundant bibliografia i nombroses notes a peu de pàgina que, en aquest cas, es recullen en mes de 200 fulles d'anotacions i aclariments. Metodologia científica sense perdonar ningú: dels camps de concentració a Cuba del meu paisà el general Weiler (general governador de Cuba i diverses vegades ministre de la Guerra a Madrid ), dels camps anglesos a la Sud-Àfrica de la guerra boer i dels camps nazis. De ben segur que es queda curt; la humanitat no n'ha acabat d'aprendre i ha seguit fent desastres: el Gulaj soviètic, Cambodja i un llarg etcètera. Però anem als nazis, possiblement els més destructius per unitat de temps i eficàcia destructiva entre el 1933 i el 1945. 

Dachau 29 d' abril de 1945. Les tropes USA troben a Dachau imatges i realitats tenebroses. Una sorpresa? Ben bé, no. La sorpresa va ser la magnitud i la intensitat del desastre. No cal fer-ne referències, tots tenim les imatges al fons de les nostres retines, tots hem vist les muntanyes de cadàvers sense enterrar, pell i ossos. Malgrat hi hagin negacionistes dels fets tots els hem vist. Dachau va ser el primer camp de concentració que es va obrir als dos mesos de ser Hitler Canceller d' Alemanya. El primer camp de les SS. L'únic que sempre va estar en funcionament; 40.000 assassinats entre 1933 i 1945. Va passar a ser un “camp de custòdia protectora” (que rics poden arribar a ser els eufemismes...) de 120 comunistes de Munich i els seus voltants a ser referència de l'esperit del nazisme. Els camps, segons Heinrich Himmler, eren l'eina per a crear una comunitat nacional sense marginats socials, racials i polítics. 

En la geografia del III Reich s'hi varen arribar a contar més d'un centenar de camps de concentració. 2,3 milions d'homes, dones i nens hi varen ingressar. 1,7 milions hi moriren entre 1933 i 1945. Quasi un milió eren jueus. Era la Solució Final: extermini sistemàtic dels jueus d'Europa. De qualsevol manera, el conjunt dels 6 milions de jueus assassinats pels nazis ho varen ser a les cunetes i als camps de l' Europa de l'Est o gasejats a diferents camps de la mort com Treblinka. Cal tenir present que la SS va utilitzar els camps per diferents propòsits segons els moments. Des de camps d'entrenament de l'exèrcit abans de la guerra, a camps d'amenaces dissuassòries per a polítics contraris als nazis, treballs forçats, camps de tortura, fàbriques de producció d'armament, d'execució, d'experiments amb humans...

Quan Adolf Eichmann va ser detingut il·legalment pel Mossad israelià a Buenos Aires va definir els camps de concentració com a un lloc on era molt fàcil entrar i molt difícil sortir. Eichmann havia rebut l'ordre de coordinar els trens que, plens a vessar de detinguts -habitualment jueus-, feien els recorreguts dels territoris del III Reich. La feina d' Eichmann va ser exemplar. Els trens arribaven regularment al seu lloc de destí. En funció de com anaven bufant els vents de la guerra que destrossaven Europa, l'administració dels camps de concentració o bé era modèlica, o bé ni tan sols quedaven ben filiats els que arribaven als camps d'extermini amb els trens d'Eichmann. A la immensa màquina de matar que era Auschwitz al final de la guerra, els detinguts sortien dels trens per anar directament a ser gasejats i cremats. Auschwitz era un camp de treball i un camp d'extermini; hi havia uns dos-cents detinguts que feien feines de manteniment al camp i aconseguien que les instal·lacions estiguessin a ple rendiment. Auschwitz havia sigut alliberat pels russos uns mesos abans que Dachau, però la premsa soviètica en va parlar poc. Els camps es donen a conèixer al món quan els aliats entren a Dachau, Buchenwald i Bergen-Belsen. Auschwitz és qui en major mesura s'identifica amb l'Holocaust jueu.

Wolfgang Sofsky, sociòleg alemany que ha estudiat els camps alemanys i la relació entre el binomi violència-seguretat, professor a Gottinger i Erfurt, assegura que els camps són una manifestació del poder absolut un cop traspassades les fronteres de la racionalitat i la ideologia. Els camps alemanys estaven immersos en una xarxa del terror nazi més extensa que els propis camps; els tribunals de justícia, la policia, presons, robatoris dels bens dels detinguts.... no els hi recorda alguna situació semblant i propera? Cal tenir ben present els treballs de Sofsky en moments en què l'extrema dreta i l'antisemitisme són ben presents a Europa, a l'Estat espanyol, a casa nostra...