Anglada Camarasa al París del Moulin Rouge

Durant el 2021 es celebrarà, amb diferents actes, l’Any Anglada Camarasa, per commemorar els 150 anys del naixement d’un dels pintors més eminents de l’art català. Des del Museu Balaguer ens hem sumat a aquesta commemoració, de la mateixa manera que en anys anteriors ens vam afegir als dedicats a Alexandre de Riquer i Modest Urgell. Tots són artistes importants presents en les col·leccions vilanovines perquè ells mateixos van donar quadres a Víctor Balaguer. En el cas d’Anglada, una figura internacional que va gaudir d’un gran èxit de venda ja en vida, val a dir que són pocs els museus catalans que compten amb obra seva.

Dijous 13 de maig al vespre vam organitzar un diàleg entre un dels comissaris de l’Any Anglada, en Bernat Puigdollers (l’altre comissari és Franscec Fontbona), i jo mateixa, a partir de les pintures de l’artista presents al nostre museu, que permetien fer un repàs d’una part important de la seva fecunda trajectòria, especialment des de l’etapa de formació fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Vam iniciar la conversa per un Paisatge amb pont (1890), una vista del Montseny en un capvespre de primavera amb un horitzó alt tenyit de llum crepuscular. És la típica obra de primera època, molt naturalista encara, on segueix la petjada d’un dels seus mestres admirats, Modest Urgell, i que el jove Anglada va dedicar a Víctor Balaguer amb una inscripció manuscrita en un racó de la tela quan l’hi va regalar. Anglada, de jove, havia estat sovint per Vilanova i per Arbúcies, on possiblement va conèixer Víctor Balaguer. Havia assistit a classes a l’escola d’Arts i Oficis, aleshores vinculada a la Biblioteca Museu, i va tenir com a professor Tomàs Moragas, amb qui continuaria després al seu taller de Barcelona. Amb l’orientalisme de Moragas, Anglada es deuria inspirar per copiar un retrat que podia admirar a les parets del Museu Balaguer, La Mestissa, de Juan Luna, artista filipí, que mostra una jove de cabellera negra abundant en un moment íntim de toilette. Aquesta còpia, signada per Anglada en la part superior del quadre, va ingressar al museu com a donació fa pocs anys.

Però on Anglada forja el seu estil inconfusible és a París, on arriba al 1894. És aquell mític París de tombant de segle que tots els artistes anhelaven visitar, el bressol de la modernitat, epicentre de les novetats, que desplaça Roma com a “Meca de l’art”. Anglada queda enlluernat per aquella gran capital que quan cau el dia s’encén de vida, amb una llum elèctrica que farà vibrar el color de les seves composicions. Assistirà a classes a les conegudes acadèmies Julian i Colarossi, i anirà definint un segell molt propi que el catapultarà a la fama. De la mà de l’artista peruà Carlos Baca-Flor, descobrirà Paris la nuit: teatres, locals nocturns, cabarets, music hall... Freqüentarà aquell “barri vermell” a les faldes de Montmartre, el Boulevard de Clichy, on hi havia el cèlebre Moulin Rouge que Toulouse-Lautrec va immortalitzar, o el Chat Noir −que va tancar just al 1897. I tants d’altres que es podrien citar: La Taverne Royale, el Jardin de Paris, el Champs Elysées... Les dames de la nit, engalanades amb vestits fastuosos i barrets ampul·losos, seran les protagonistes de la primera etapa parisenca d’Anglada que, amb una pinzellada audaç i una virtuosa paleta cromàtica, genera obres atrevides i atractives. Les tauletes de petit format exposades en la primera planta del nostre museu −que pertanyen a l’anomenat “Llegat 56”− van ser executades en aquest moment en què Anglada copsa l’exquisida i perillosa frivolitat nocturna. D’aquestes, la principal és Figures, amb diverses demimondaines com a protagonistes absolutes. És una de les peces del museu que ha estat més demanada en préstec al llarg dels anys (juntament amb el Montmartre de Casas), i que és precursora de l’obra El casino de París, un dels quadres estrella en l’exposició que Anglada celebrà a la barcelonina Sala Parés l’any 1900. També d’aquesta fase és Interior de nit. Moulin Rouge, que mostra el bullici nocturn del bulevard a través d’unes finestres. O Efecte de nit. Estudi de cavalls, executat amb una pinzellada fresca que esbossa dos cavalls blancs contra la foscor, en uns apunts que prenia quan sortia amb els seus amics Pere Ysern i Marià Pidelaserra pels escorxadors i mercats de París.

La darrera obra que es va comentar en aquest diàleg a dues veus es pot trobar titulada com Els amants de Jaca o Els enamorats de Jaca, ja de 1910. És un quadre de grans dimensions, dipòsit de la Diputació de Barcelona, que s’exhibeix al Museu Balaguer des de l’any 2012 i que correspon a la següent etapa d’Anglada, en què tracta reiteradament temes més folklòrics pels quals va ser comparat amb altres grans pintors del moment com Zuloaga o Sorolla. És un fris de personatges masculins cantant sota un cel estrellat de blau intens. En termes generals, però, Anglada es centrarà més en pintar noies amb els vestits tradicionals de València i Andalusia, que tant el van seduir, i produirà obres com Joves de Burriana i moltes gitanes i “chulas” amb vistosos mantons prodigiosament executats amb simfonies de colors i que han esdevingut icones de l’obra angladiana. Aquest és un Anglada ja triomfant que veurà com l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’obliga a fugir de París, per retirar-se a la pau de l’illa de Mallorca, al Port de Pollença, on iniciarà una etapa amb temàtiques diferents, emmirallant-se en el meravellós paisatge mediterrani que l’envoltava.

Us convido a veure les obres d’Anglada Camarasa a les sales permanents del Museu Balaguer, i també a seguir el desenvolupament de l’Any Anglada amb les activitats i exposicions que tindran lloc a diferents museus catalans. És, sense cap mena de dubte, un dels nostres artistes més internacionals i més notables.

Mireia Rosich Salvó
Directora del Museu Víctor Balaguer