El PSC l’única alternativa al govern vilanoví

Aquesta setmana s’han complert dos anys de la victòria de la candidatura socialista, que jo mateix encapçalava, a les eleccions municipals. Ara que, tot just, ens trobem a l’equador del mandat és un bon moment per fer balanç de l’estat de la nostra ciutat, així com, per analitzar els reptes que tenim al davant.

La confiança majoritària de la ciutadania que el PSC va obtenir a les eleccions de 2019, malauradament, no va poder traduir-se en un govern socialista al consistori. Aleshores, els interessos partidistes i el tacticisme van imposar-se i es van traduir en un govern municipal conformat per tres partits que havien perdut les eleccions i als quals només els unia la voluntat d’impedir que els i les socialistes tornéssim a liderar el govern de la ciutat.

I aquesta manca de model compartit i d’estratègia comuna, aquesta falta de visió de la ciutat en el mig i llarg termini és quelcom que està patint Vilanova i la Geltrú en un dels pitjors moments possibles: quan cal fer front a una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents ocasionada per la pandèmia de la COVID-19.

Des del nostre punt de vista, en aquests dos anys s’han perdut oportunitats, s’ha renunciat a treballar conjuntament amb els agents econòmics i socials i amb el conjunt del teixit associatiu de la ciutat, i s’ha governat imposant el rodet de la majoria absoluta que aquests tres grups sumen al ple, prenent decisions d’esquenes a la ciutadania. Un govern que, en la pràctica, funciona com si fossin tres governs i que no té com a prioritats aquelles que la ciutat necessita.

Per comprovar aquest fet, només ens cal sortir a passejar pels carrers i places. La deixadesa i el deteriorament de l’espai públic és més que evident. Avui Vilanova i la Geltrú és una ciutat més bruta, més fosca i està més trencada que mai i, el què és pitjor, no sembla que aquesta qüestió tingui visos d’arreglar-se en el futur immediat.

En aquest sentit, cal una acció contundent de manteniment i neteja a l’espai públic; per revertir la situació de la recollida de les escombraries que ara ens diuen que duran a terme imposant un model “porta a porta” a tota la ciutat que molt ens temem que només servirà per empitjorar la situació; i per resoldre, d’una vegada per totes, les deficiències en l’enllumenat públic. Quelcom tan essencial com aquestes tres qüestions, la raó de ser dels ajuntaments, el govern municipal ha estat fins ara incapaç de solucionar-ho.

També tenim avui una ciutat més desordenada i caòtica pel que fa la mobilitat, un àmbit en què s’han pres decisions, com la de reduir la Ronda Ibèrica a un sol carril amb l’excusa de la pandèmia, tan il·lògiques com irresponsables, en tant que incrementen el pas de vehicles pel centre de la ciutat, al mateix temps que no s’ha fet cap passa per recuperar i millorar la pacificació del centre de la ciutat. Decisions que ens allunyen de la ciutat amable i amb qualitat de vida que volem i que necessitem.

Perquè, sens dubte, una ciutat neta, il·luminada i bonica, un espai públic de qualitat és un primer pas essencial per a la tan necessària recuperació econòmica. Més d’un any després de l’esclat de la pandèmia, Vilanova i la Geltrú necessita recuperar posicions en quant a l’atracció de visitants i turistes, imprescindibles per al nostre sector hoteler, de la restauració i comercial; per a la generació de riquesa i de llocs de treball. I mantenir una estratègia també en l’àmbit de la reindustralització que passi per ajudar a consolidar i mantenir l’actual planta industrial i cercar noves oportunitats, com per cert, estan fent moltes ciutats.

Un àmbit, el de la promoció econòmica, en el qual el govern tripartit de la ciutat s’ha caracteritzat per una paràlisi alarmant, especialment, en els moments crítics generats per la COVID-19. En el moment en què més suport necessitava el teixit productiu i empresarial de la ciutat, s’ha trobat amb un govern sense rumb, incapaç de prendre accions contundents de suport i reticent a definir una estratègia compartida amb els agents econòmics i socials per fer front a la greu crisi econòmica que vivim.

Una crisi que, malauradament, ha deixat moltes famílies en una situació precària i, davant la qual, també hem trobat a faltar una manca d’estratègia municipal en el mig i llarg termini, més enllà de gestionar l’emergència.

La nostra ciutat i les famílies més colpejades per la crisi, necessiten actuacions i polítiques que els ajudin, no ja a sobreviure, sinó a tirar endavant, amb la creació d’oportunitats i eines que els permetin tornar a incorporar-se al mercat laboral, a les activitats formatives, a superar i deixar enrere aquesta situació de vulnerabilitat i, en definitiva, a tornar a recuperar les regnes de la seva vida.

Necessitem unes polítiques socials que, més enllà de la conjuntura, plantegin instruments en el mig i llarg termini evitin la cronificació de les situacions de vulnerabilitat socials provocades per la pandèmia, així com, actuacions contundents de prevenció per evitar que ningú quedi enrere. I per fer-les possibles necessitem més recursos, més pressupost i més treballadors municipals que les tirin endavant, reforçant els serveis socials i, també, reforçant l’IMET. Haurien anat bé, per exemple, en aquest àmbit els 180.000 euros que enguany es destinaran a habilitar i llogar una nau per ubicar-hi un espai jove provisional que paguem des de fa un any sense cap utilitat. Una altra de les prioritats errònies del govern.

Com també és equivocada la passivitat amb la qual s’ha fet front al deteriorament dels serveis de salut a la ciutat, aguditzats i empesos, encara més per la pandèmia com a excusa per reduir l’atenció sanitària i on han sortit a al llum les grans mancances del sistema públic de salut. Novament, un àmbit sense cap proposta, sense cap reivindicació, sense cap reclamació per part del govern de Vilanova i la Geltrú cap al govern, per cert del mateix color polític, de la Generalitat.

Malauradament, a la nostra ciutat en el pitjor moment estem tenint el pitjor govern. Un govern, d’altra banda, molt debilitat, dividit i amb evidents lluites internes com demostra la fugida d’una regidora de la CUP i la recent amenaça d’aquesta mateixa formació política d’abandonar el govern en els propers mesos i a la qual ERC, que ostenta l’alcaldia, ha decidit no assumir un lideratge que més que mai es troba a faltar al capdavant de la ciutat. Notícies que no fan augurar, sinó tot el contrari, cap canvi de rumb cap a una major dedicació, una feina intensa i unes prioritats encertades que tant necessitem a Vilanova i la Geltrú.

Per la nostra part, des els regidors i regidores del PSC i el conjunt dels i de les socialistes de  Vilanova i la Geltrú, continuarem treballant, com ho hem fet fins ara, amb vocació clarament constructiva, plantejant la nostra visió de ciutat, aportant les nostres idees i propostes per a la millora de la nostra ciutat.

Seguirem construint una alternativa política que cada dia és més necessària, que ja va ser majoritària el 2019 i que estic convençut que el 2023 ho tornarà a ser, fent possible un govern amb les prioritats clares i amb l’únic objectiu de construir una ciutat millor per a tots i cadascun dels vilanovins i vilanovines.

Juan Luis Ruiz
Cap de llista del PSC a Vilanova i la Geltrú