Reiteració: un cop més Àmbit versus Vegueria

D’ençà fa temps de manera reiterada (potser, fins i tot, pesada) hem anat escrivint al voltant de la Vegueria i la irrealitat de la mateixa.

La Vegueria del Penedès neix, entre altres coses, com una reivindicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs atenent que ja hi havia algunes experiències com el Pacte del Penedès o l’Escola d’Estiu i elements d’aspecte econòmic com la D.O. i altres. També cal recordar que quan es va promoure la divisió comarcal hi ha esforços per trobar un cert consens al voltant de que el Penedès esdevingués una comarca única sense massa èxit.

La incorporació de la Vegueria del Penedès no va ser sinó a través d’una modificació de la Llei de Vegueries ja que en el seu redactat aprovat inicialment el Penedès no hi constava.

Va ser un triomf dels defensors de la Vegueria però hagué estat crec molt positiu exercir el tant reclamat dret a decidir i aprofitant qualsevol elecció fer una consulta a la ciutadania sobre la voluntat de pertinència a la mateixa. Tenim dubtes de que el sí hagués guanyat percentualment veient la disposició o més aviat la indiferència popular d’alguns territoris.

Cada cop que hi ha hagut canvi de govern, o modificacions legals que afecten de manera més o menys directa al desplegament territorial, sigui pel que sigui, intentem manifestar-nos i aportar el modestíssim punt de vista, encara que sigui reiterat. Si ens deixa la direcció de l’Eix ho seguirem fent per no oblidar l’objectiu final; la vegueria, i no caure en la confusió entre àmbit territorial i vegueria, que podent coincidir sobre el mapa tenen funcions molt diferents i políticament el seu significat també és completament diferent.

Passades les eleccions i conformat el govern s’entra en el procés de nomenar els càrrecs de segon i tercer nivell, sobretot aquells que estan vinculats a les confiances polítiques i per les quotes de partit que corresponen.

Hi ha hagut canvis de cromos pel que fa a la nostra vegueria (el criteri no massa explicat, a no ser que sigui el del partit més votat dels que conformaren el govern que va ser ERC, tot i que en el conjunt de la Vegueria i per escollir “veguers” després de les eleccions municipals guanyà el PSC), qui era fins ara Delegat del Govern a l’àmbit el Penedès Pere Regull, membre destacat del PDCat ha estat cessat i en el seu lloc com a delegat s’ha nomenat l’alcalde, de Sant Martí de Tous, David Alquézar, i el Cap de l’Oficina serà en Pol Pagès, alcalde Sant Quintí de Mediona, tots dos membres d’ERC. Ens sap greu perquè algun històric membre d’ERC de la nostra ciutat aspirava legítimament a ocupar el lloc, però sembla que no convenia.

No coneixem ni personalment ni tenim massa coneixement de la trajectòria política del nou delegat, això no té cap importància, el que cal es veure d’aquí un temps quina és la seva gestió al voltant de la delegació de competències de les conselleries a l’àmbit de  Penedès.

Però ja tenim alguns precedents que ens fan pensar que l’acció de l’àmbit estarà lligada a la poca disposició del govern d’ERC i JxCat als traspassos de competències a l’àmbit i ja no cal dir respecte a la Vegueria que no s’ha fet absolutament res, ni un pas per la seva implantació.

Les dades són eloqüents, fa tres anys (el 23 de juliol) que va ser anomenat Pere Regull, alcalde  Vilafranca, com a Delegat en aquell moment solemne el President Torra afirmava “amb el nomenament del delegat territorial del govern al Penedès donem compliment a l’organització territorial de Catalunya, la que ens és pròpia, la de les vuit vegueries, feta ja amb mentalitat republicana” (beneïda sigui la mentalitat). I encara s’afirmava amb tota pompositat que tot es feia pensant en les necessitats del país.

Valenta conya, o no han pensat, o no hi ha necessitats al país. Ni una cosa ni l’altre semblen massa versemblants.

Però encara hi ha més dates que vistes avui exposen amb tota la cruesa la total inacció dels darrers governs pel que fa a la Vegueria. Al març del 2019, imagineu-vos el que ha plogut era el mateix President Torra, que davant una assemblea d‘alcaldes del Penedès a la vila d’El Vendrell, deia “Podria posar moltes excuses però és cert que el desplegament de competències no pot passar només per haver designat un delegat”,

No es demanen excuses es demana voluntat política i aquesta no ha existit. Però l’ex delegat, que era més optimista que el mateix President, afirmava a la premsa que ja hi havia alguna proposta de distribució de competències així segons Regull: “es preveu que Vilanova aculli Territori i Sostenibilitat, Vilafranca assumeixi d’Ensenyament i Agricultura, Igualada s’encarregui d’Empresa i Coneixement, i que el Vendrell es quedi Cultura, a falta de concretar la resta de Departaments.”

Em fi això ja és el passat i per tant no cal perdre-hi massa temps.

El futur sembla, només sembla, més positiu ja que el nou delegat davant l’assemblea de la Plataforma Pro Vegueria, ha afirmat que es compromet amb la plataforma a desplegar serveis de quatre conselleries en dos anys. Si hi ha 14 conselleries en l’actualitat a aquest ritme en vuit anys encara no estarà tot desplegat. Bé, millor això que res, però molt ens fa témer que en vuit anys la Vegueria serà encara una entelèquia difuminada pel desplegament de la descentralització del govern de la Generalitat. Crida l’atenció que el Delegat del Govern faci l’anunci en l’assemblea d’una entitat que ha fet un notori i excel·lent treball però no té cap representació política d’electes, i en canvi no ho faci davant la representació política configurada pels alcaldes i regidors de les diverses ciutats del Penedès. Segurament perquè els alcaldes i regidors ja tenen la mosca a l’orella després de tantes declaracions d’intencions però que no han servit de res.

Evidentment no tenim, encara, raons perquè no creure’ns al Delegat i potser sí que en dos anys farà aquest desplegament. Si és així caldrà valora-ho molt positivament però comprendran que tinguem més que dubtes raonables i una certa incredulitat veient el capteniment dels dos darrers governs de la Generalitat formats per ERC i JxCat que no han fet res per avançar en el desplegament de la llei de Vegueries i el que han fet ha estat avançar -aquí al Penedès, ni això- en la descentralització de l’administració de la Generalitat. Però la Vegueria és un altre cosa. Ni el delegat és el Veguer ni aquest existeix encara com a representant polític electe del territori. 

La Delegació del govern és pura -i ja és molt- descentralització del govern de la Generalitat i de les competències de les seves conselleries, però les delegacions no fixen els criteris polítics de les actuacions globals en el territori  sinó que són derivades del que fixa i prioritza el govern, en aquest cas de la Generalitat que no tenen perquè correspondre ni amb el desig i ni amb la voluntat política del territori ni de la part dels i les electes de la vegueria. Tot i així no cal menystenir ni infravalorar que la implementació de les delegacions de les conselleries ajudaria a fer tràmits i gestions i també que el govern pugues observar, a través de els delegacions, de ben a prop el que passa al territori. Però això no és la vegueria.

Perquè implementar la vegueria requereix canvis legislatius que atenyen a més d’una administració i més en aquells casos, com el nostre, que salta els limitis provincials, per tant amb una mica de sort i al ritme que proclama el nou delegat potser en sis anys haurem fet les transferències però la vegueria continuarà essent una voluntat política escrita, una il·lusió política-administrativa.

En fi, veurem si els compromisos del nou delegat es compleixen o un cop més queden altre cop en el llimbs dels desitjos i paraules que potser eren ben intencionades però impossibles de complir.

Veurem.

Això sí per molt que vulguem i retorcem el llenguatge la Vegueria només existeix al DOGC, en lloc més. Ara, cal felicitar-se per la feina que estan fent algunes entitats amb treballs i estudis, però tampoc cal que ens fem trampes al solitari, estem en la fase de descentralització administrativa no en la fase de crear una vegueria amb tots els ets i uts.

Potser alguns es conformen amb això, altres ben segur que no.

Got mig buit o got mig ple.