Parlem d’emocions...

Durant el transcurs de la nostra vida les emocions ens han ajudat a sobreviure, de vegades quan sentim un soroll i ens espantem, el nostre cos reacciona automàticament posant-nos alerta. Quan això ens passa el cor se’ns dispara i provoca que la sang circuli més ràpidament, aleshores ens posem en guàrdia per atacar o, si cal, per fugir.

A mesura que passen els anys les situacions canvien, trobem absurd sortir corrents cada cop que sentim un soroll a casa o pel carrer, això si el nostre cos de la mateixa manera encara reacciona.

Quan parlem dels aprenentatges socials i parlem de la por a fer el ridícul o a no ser acceptat, la reacció del nostre cos manifesta emocions. Davant d’unes noves situacions, quan no les sabem resoldre, responem amb ira o ansietat, igual que ho fem davant d’un soroll desconegut per a nosaltres.

Són mecanismes que ens ajuden a reaccionar ràpidament davant d’uns successos inesperats que funcionen de manera automàtica, aquests esdevenen com impulsos per actuar. Les emocions són pròpies de l’ésser humà i les podem classificar en positives i negatives en funció de si contribueixen d’una manera positiva o negativa a la nostra vida.

Cal que fem un aprenentatge important davant d’algunes situacions i en relació a les emocions, totes són vàlides, tampoc existeixen emocions bones o dolentes. Cal però gestionar-les adequadament i de forma sana. Hem de saber que les emocions són energia i l’única energia que és negativa és l’energia estancada. No podem desconnectar o evitar les emocions això sí, podem aprendre a gestionar els nostres estats emocionals.

Les emocions esdevenen en estats afectius innats, que apareixen com a reaccions a estímuls interns el nostre estat físic, els records o els pensaments i a estímuls externs com les olors, els colors, les imatges, les carícies i les veus. Aquests es produeixen d’una manera ràpida, automàtica que sol ser inconscient i involuntària. Les reconeixem perquè ens produeixen canvis fisiològics com palpitacions, la suor o un somriure. Hem de saber que les emocions no desapareixen a força de voluntat o aplicant certa lògica.

Vull que penseu en com les emocions canvien segons el que succeeix al nostre entorn, les circumstàncies i sobretot com vivim aquestes circumstàncies, ara el més important és, penseu-hi, com actuem i reaccionem davant d’aquestes.

Podem observar que una emoció només marxa quan és substituïda per una altra. De vegades i segons com ens despertem podem fer-ho amb un sentiment de tristor i per contra acabar el dia amb alegria, sempre estarà condicionat per les coses que ens passen i sobretot depenent de com les hem viscut.

La intel·ligència emocional és l’habilitat per identificar, entendre i regular les emocions pròpies i les dels altres. Aquest és un concepte del que en sentim a parlar molt sovint, els experts han demostrat que ens pot aportar molts beneficis per a nosaltres, per a la nostra salut mental i sobretot pel nostre rendiment.

Pels infants és fonamental aprendre la importància de conèixer el que senten i perquè ho senten, a l’escola cal fer un treball amb les emocions.

Quan parlem dels sentiments hem de reconèixer que són emocions més elaborades, no són tan ràpides ni automàtiques com les bàsiques. El que succeeix quan parlem de sentiments és que prenem consciència d’una emoció i li posem un nom a aquesta.

Hem d’adonar-nos en realitat que la diferència entre emoció i sentiment és molt subtil, hauríem de tenir en consideració que segurament el més pràctic i encertat seria considerar que tant les emocions com els sentiments formen part únicament de les reaccions innates.

Quan parlen del nombre d’emocions bàsiques no hi ha una posició conjunta entre els professionals, això sí reconeixen que  tots tenim dret als nostres sentiments. Totes les emocions son bones, les agradables i les desagradables. Les emocions no les podem evitar, formen part de les reaccions innates, cal tenir en consideració que les podem aprendre a controlar, però no a parar.

Pels nadons amb només uns mesos de vida observem emocions bàsiques com la por, l’alegria o l’enuig, però és important establir unes categories per les emocions més habituals que són en realitat les més importants.

La por, suposa una anticipació a una amenaça o perill, que pot esdevenir real o imaginària,  que ens produeix ansietat, incertesa, inseguretat.

La sorpresa ens produeix un sobresalt i un desconcert. L’aversió és un disgust o fàstic vers allò que tenim al davant. La ira provoca ràbia, enuig quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats. L’ alegria és una sensació de benestar i seguretat que sentim quan aconseguim algun desig i quan hem rebut el que ens fa més il·lusió.

La tristor, la pena, la solitud o el pessimisme quan perdem quelcom important o també quan alguna persona ens ha decebut.

Tots els estats emocionals ens permeten conèixer, créixer, aprendre, evolucionar i sentir-nos vius amb tots els sentits, les emocions doncs ens poden condicionar completament la nostra vida.

Per entendre bé les emocions, us proposo fer-ne una classificació en aquelles que comunament anomenem negatives com la ira, ens provoca directament ràbia, còlera, odi, fúria, indignació, exasperació, tensió, excitació, agitació, acritud, irritabilitat, hostilitat, violència, enuig, enveja, impotència .

Amb la por, arriba el temor, horror, pànic, temor, espant, fòbia. Amb l’ansietat l’angoixa, desesperació, inquietud, estrès, preocupació, consternació.

La tristor origina depressió, frustració, decepció, pena, dolor, pessimisme, solitud, abatiment, disgust. Amb la vergonya observem culpabilitat, timidesa, inseguretat. Finalment l’aversió ens provoca hostilitat, antipatia, fàstic.

Per un altra costat podem classificar les emocions que considerem positives com l’alegria, aquesta la podem relacionar amb entusiasme, eufòria, excitació, content, diversió, plaer, gratificació, satisfacció. O l’humor que provoca somriure, el riure, rialla.

Amb l’amor arriba l’afecte, la tendresa, la simpatia, l’empatia, l’acceptació, l’amabilitat, el respecte, la devoció, l’adoració, l’enamorament i la gratitud. La felicitat amb la tranquil·litat, la pau, la satisfacció i el benestar personal.

Podem trobar emocions que no podem classificar-les directament i que provoquen ambigüitat, com la sorpresa amb un desconcert, una confusió, una perplexitat, amb imprevistos, o amb l’esperança i amb la compassió apareix l´empatia.

“Es molt probable que les millors decisions  no són fruit d’una reflexió del cervell, sinó del resultat d’una emoció”, Eduard Punset.

Cal gaudir del present per aconseguir que la nostra ment no resti estancada en preocupacions i pensaments repetitius. Hem de mantenir el cos actiu, aquest ha de ser el nostre aliat per a reduir la intensitat de les emocions que sentim.

"És impossible educar sense sentiment. Cadascú de nosaltres és una comunitat errant de cèl·lules que ha entregat al cervell les claus del seu comportament.”, Eduard Punset.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.