La dimissió semblaria obligada

No em trec la mascareta ni per anar al vàter deia el conseller Puigneró davant d’un micro que no sabia que estava obert i li deia la Consellera de Presidència. Això que podria de ser una conyeta  distesa (i és sabut que en aquets país som molt de la broma i del ha, ha, hi, hi) passava a ser un comentari amb una certa càrrega de frivolitat després de que el conseller sortís en una foto amb força més gent sense mascareta, passant d’alguna manera del que va dient i recomanant el govern.

I ja sabem que cada estiu té la seva fotografia controvertida que es àmpliament reproduïda, comentada a tor i a dret i que genera una certa polèmica durant uns dies per després caure en l’oblit o superada perquè n’hi haurà alguna de millor que farà oblidar la primera i així anar seguint fins que passin les vacances i anem per coses més serioses.

Aquest any, de moment,  ja en tenim una. La fotografia que es va publicar a les xarxes socials i abastament reproduïda per gairebé tots els mitjans de comunicació i diaris. La foto en qüestió era la de la paella que va organitzar la periodista Pilar Rahola a la Catalunya Nord amb 21 participants fotografiats a l’estil d’equip esportiu sense mascareta i sense cap mena de distància de prudència recomanada.

No és la primera vegada que la paella raholiana genera polèmica. Fa uns anys una foto semblant amb el Major Trapero entre els assistents li van jugar una mala passada al cap dels Mossos, se li van entravessar les gambes i alguns li van retreure fins a l’extenuació i alguns altres, encara més retorçats, hi veien part de la presumpta conspiració que el va portar davant els tribunals d’on va sortir absolt i amb la cara ben alta.

Ara el tema que ha generat la polèmica, a més de la suma dels participants que va més enllà del recomanat per sanitat, ha estat la presencia del vicepresident Jordi Puigneró que en la fotografia surt sense la mascareta que el seu propi govern recomana. No és obligatòria, però si recomanable com s’ha dit manta vegades.

Cert que la fotografia era a la Catalunya Nord, territori administratiu francès i els organitzadors del tec al·leguen que no hi ha limitació de concurrents i no és obligatòria la mascareta, tot i que consultant les pàgines sobre les restriccions a França es manté el nombre de 10 persones en reunions i també l’ús de la mascareta. No cal confondre el que es demana per entrar a França i la normativa que existeix de convivència. Però és igual, encara que no hi haguessin restriccions en termes legals l’actitud del Vicepresident falla en els termes morals. Perquè ell forma part d’un govern en els actes públic i privats. Perquè no es pot treure l’americana i passar a fer ús d’altres normes quan va en mànigues de camisa.

No es pot formar part d’un govern aquí, anar dictant mesures i després traspassar un ratlla fronterera i deixar de fer allò que tu reclames a  la resta de conciutadans.

La paella era mixta polítics, exiliats, diputats al Parlament i periodistes o tertulians de TV3. A més de Puigneró hi van assistir entre altres Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, o el diputat de Junts al Parlament, Joan Canadell, Dante Fachín... Tothom és lliure de reunir-se amb qui vulgui, amb amics coneguts i saludats, clar que sí, però un representant polític que té un càrrec en un govern el mínim que pot fer és complir les recomanacions que fa quan es disfressa de Vicepresident i amb cara seriosa, compungida i volent ser convincent s’adreça al personal.

Més clar l’aigua, el Conseller de salut en veure la foto va donar una resposta ràpida i incontestable “Tothom ha de complir les normes i més un responsable polític”, missatge clar i sens pal·liatius.

Les excuses presentades quan alguna cosa grinyola són les conegudes de sempre, acte privat en temps de lleure, en lloc sense restriccions (fals), tothom vacunat, amb test d’antígens... I  segurament deu tenir raó però la raó a vegades no convenç ni a uns i altres. Sobretot quan es contradiu el que es diu i es recomana i el que es fa.

Perquè, com hem dit, no sembla gens oportú ni convincent posar-te el barret de conseller i reclamar unes exigències al personal i després, com que pots, et saltes la frontera i barra lliure.

No, conseller, no és això.

Predicar amb l’exemple és fonamental quan es tenen responsabilitats polítiques.

Però per a segon qui sembla que això no serveixi.

I tant que volem assemblar-nos a altres països que creiem més avançats, doncs segur que algú ja hauria dimitit. Aquí costa molt.

Però al Conseller Puigneró li hauria de marcar el camí el que ha fet la regidora d’ERC de Palafrugell que també va ser enxampada saltant-se (i en puritat cal reconèixer que no és el mateix) el toc de queda i conscient del que ha fet ha enviat una carta a l’alcalde presentant la seva renúncia. La regidora diu que "sempre" ha tingut present que com a càrrec públic ha de "donar exemple" amb els seus actes: "Així ho he fet en tot moment i sobretot al llarg d'aquesta pandèmia. És de ser una persona honesta el fet de reconèixer aquest error i demanar disculpes a la ciutadania i als meus companys i companyes de l'equip de govern".

Vet aquí que la regidora li marca el camí al Conseller.

Encara que ja hagi passat uns quants dies no estaria de més una dimissió. Evidentment donada la composició i equilibris el govern el President suposo que ni es planteja cessar-lo.

Endavant les atxes!