El poder dels algorismes

Estan per tot arreu. I amb un poder que no els correspon o no els hauria de correspondre. Sobretot quan en la seva aplicació es fa trampa. Ara que la calor ens ataca, el coronavirus entra en una certa rutina -perillosa però rutina- i la política ha agafat vacances tot i que fa quatre dies ens deia que els problemes eren inajornables, el tema estrella -Messi al marge- és el preu de la llum. Una variable de la que, dia si dia també, ens avancen el que vindrà, talment com si tinguessin una bola de vidre on veure un futur que, segons els experts, ve determinat únicament per la llei de l’oferta i la demanda. I per un algorisme que permet el càlcul. La pregunta és molt simple. Com es pot saber dos o tres dies abans quina serà aquesta demanda d’energia i, per tant, quin en serà el preu? I sense donar la sensació d’haver tret la dada final del dringar d’una ruleta o l’atzar d’una baralla de cartes.

Segons el diccionari –el meu aliat permanent- un algorisme és un conjunt de regles per a resoldre un problema en un nombre finit de passos. Com quan el nostre fill de 3 anys fa la suma de 3 i 4 separant primer 3 boles de la primera fila de l’àbac, després 4 de la segona i finalment, comptant les boles separades, ens diu que el resultat és 7. Tres passos per resoldre un problema. Perfecte.

Però aquestes regles, aquests passos, han de complir dues condicions. Ser realitzables i no ser ambigües. Si el fill encara no sap comptar o no disposa d’un àbac, és evident que no podrà fer la suma. Si li demano que sumi dues xifres del calendari del mes que penja a la paret, sense dir-li quines, potser farà una suma, però no la que jo havia pensat i, per tant, en cap dels dos casos l’algoritme servirà per res.

Un cop vist i entès l’exemple, podem acostar-nos a la realitat que ens envolta. Una realitat on aquestes dues condicions no es compleixen sempre i, sovint, ho fan prenent-nos el pèl. Perquè quan ens anuncien que ens rebaixaran “fins a un 10% la factura de la llum”, què ens estan dient? Que, segons quin sigui el nostre cas, el descompte variarà. Això és política de transparència? Perquè si intento entendre pel meu compte el mecanisme de “preu variable” amb el que ens volen donar la sensació de ser sensibles als nostres problemes per arribar a final de mes, puc acabar requerint els serveis d’un catedràtic de matemàtiques... i un psiquiatra. I això sempre i quan tingui a la meva disposició les dades de consum en cadascuna de les franges horàries, obtingudes anant al comptador cada hora de canvi de tarifa per fer-hi la lectura corresponent.

El fet no és excepcional. Només cal anar al supermercat i veure com les cebes o els melons ens ofereixen un 25% de descompte sobre el preu original. Un preu que varia cada dia i que, per tant, tant pot ser sobre el que efectivament pensaven cobrar-nos, com sobre el que han incrementat en un 30% just abans de començar la campanya.

Uns i altres es limiten a aplicar un algorisme que, naturalment, no difonen i nosaltres, refiats, donem per bo.

Però, mentrestant, els ciutadans anem rebent inputs que no fan més que augmentar-nos el nivell d’angoixa i inseguretat. Barrejats amb missatges -com en el cas de la COVID- que amaguen una crítica cap a nosaltres. En forma de poc compromís enfront les accions que fan les administracions i els poderosos en favor nostre. Demanant-nos esforços irrealitzables o proposant-nos normes ambigües que ells son els primers en canviar, dia si dia també, per manament de tercers dedicats a interpretar-les.

I tot gràcies als algorismes i a l’aplicació del cinisme més descarnat. Aquell que, quan parla de repartir la riquesa entre tots -fent una divisió- acaba invocant que, com deia el meu professor d’estadística, aquesta és la disciplina matemàtica que, quan jo em menjo un pollastre i els meus tres companys cap, em permet dir que ens hem menjat un quart de pollastre cadascú.

Tot plegat encara té una darrera variable que tampoc s’explicita o analitza gaire sovint. La de la divulgació/difusió de la informació. En quantitat i forma. En temps dedicat als arguments favorables al poderós i temps dedicat als desfavorables. En ús reiterat de reflexions poc consistents venudes com veritats immutables i mencions fugisseres a arguments sòlids i clars en forma de comentaris irònics o fins i tot vexatoris. O vosaltres sou dels que tenen -diuen- temps de llegir els textos en lletra menuda que passen els cinc darrers segons de molts anuncis per la part baixa de la pantalla mentre el comptador de la llum corre i corre?