-
Tribuna
-
Bienve Moya
- Vilanova i la Geltrú
- 17-08-2021 13:10
Contenidors plens al carrer Francesc Macià. Leo Cegarra
Jo crec que el sistema de contenidors mai s'hagués hagut d'acceptar, que tenir unes caixes repartides pels carrers on apilar la merda de la ciutat, no té res de civilitzat
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Assidu com soc als mitjans audiovisuals -no pas apassionat, eh!- m'entretinc a repassar cada dia una estona el Twitter i el Facebook. Pel que fa als que es refereixen a problemàtiques de la ciutat adverteixo, sobretot al Twitter una nombrosa quantitat de piulades exclamant-se de la brutícia, sobretot amb relació als punts de recollida de brossa, i també sobre alguns indrets urbans deteriorats que són punt de reunió de persones sense sostre o simplement sense futur. La gran majoria d'aquestes piulades denuncien l'abandó en què l'ajuntament manté aquests indrets. Forces d'aquestes piulades són ben compressibles i van a l'origen del malestar, algunes (masses al meu parer) es limiten a fer fàstics de l'ajuntament carregant-li (a part de la incúria dels punts de recollida de brossa) tots els mals de la humanitat. Aquestes últimes piulades venen a ser com aquell acudit italià que fa dir a qualsevol ciutadà emprenyat: "piove, porco governo!". O sigui, no són gens eficaces i només serveixen per descarregar la mala llet del denunciant, res més. La veritat és que els motius per la queixa són ben evidents i justificats, sobretot amb relació a la recollida de la brossa, als contenidors; i sobretot ho ha estat aquests últimes setmanes en què un (o més d'un brètol) s'ha dedicat a calar foc als contenidors. Però m'agradaria dir (com a ciutadà d’a peu també dec tenir dret a participar-hi) que en aquesta qüestió, alguns dels "indignats" (els quals compto com amics i coneguts) no sé si tenen en compte que la problemàtica de la mancança de contenidors no és cosa d'ara ni d'un any o dos enrere, sinó que té a veure amb quan va signar-se l'acord actual amb la companyia que té a càrrec seu ( i que de totes totes no compleix) el suposat servei. Ho dic, no pas per treure la responsabilitat de ningú, sinó per traslladar a cadascú la seva: aquest contracte no va firmar-se l'any passat, sinó fa més de dos anys. I si voleu saber-ne els detalls de quan i "què" es va firmar, suposo que podeu preguntar-ho i us respondran, i també estic ben segur que la decisió de firmar-lo podria justificar-se.
Ara, l'ajuntament actual vol intervenir en la qüestió i s'ha proposat contractar un servei "porta a porta", que amb certa lògica (per l'experiència acumulada) tots temem que pugui ser pitjor el remei que la ferida. Bé, deixeu-me dir que, primer, pitjor, pitjor que l'actual... ho tenim difícil per superar-ho. En tot cas, el que sí que quedarà clar és que la brossa i deixalles que avui apilem al voltant dels contenidors, si més no quedarà repartida entre cada una de les portes dels veïns. Que voldrà dir que veurem, fefaentment, quins són els ciutadans més incívics, i sabrem els barris on els veïns són més capaços d'organitzar-se i complir amb les normes de civisme ciutadà. Podeu opinar que és poca cosa? Potser sí, però pitjor és avui que les piles de brossa s'amunteguen en racons que la majoria dels veïns consideren lluny de la "seva particular responsabilitat cívica". Jo crec que el sistema de contenidors mai s'hagués hagut d'acceptar, que tenir unes caixes repartides pels carrers on apilar la merda de la ciutat, no té res de civilitzat; que la brossa l'originen els ciutadans i que en són tan responsables de la seva recollida i transformació com en són de complir amb altres lleis i normes que fan de la ciutat el millor sistema (fins avui) de viure en comunitat. Aquest sistema actual (els contenidors) no va ser mai, que jo recordi, una demanda ciutadana, sinó la visió economicista, àvida de guanys fàcils, d'un sector d'espavilats, que va veure en ella, no pas l'organització d'un servei públic, sinó un "negoci" rodó amb allò que els incipients polítics de la transició -que van trobar-se amb el caos del tardo-franquisme- no van saber com resoldre. Això, quant a la qüestió de la brossa. Amb relació a l'altra qüestió encetada, els indrets de la ciutat deteriorats, on fan cau els sense sostre i sense esperança. Prometo escriure'n, si tinc prou esma. Ei, tota aquesta exposició, només és la meva particular opinió.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!