Parlem de l’enuresi...

Hi ha tres tipus d’enuresi, la nocturna, la només diürna o la mixta, també es pot donar una enuresi primària,  la que persisteix durant el dia després dels 4 anys. L’enuresi nocturna primària és la que persisteix durant la nit després dels 6 anys, quan l’infant mai ha presentat continència urinària durant un llarg període i d’enuresi secundària quan apareix de dia o de nit després d’un període de continència de 6 a 12 mesos.

L’enuresi nocturna és la més freqüent, amb un 85% dels casos, el 15–30% dels nens de 6 anys més que les nenes.

L'enuresi esdevé una pèrdua d'orina intermitent, involuntària, durant la son, a partir dels 5 anys d'edat, no és una malaltia sinó un símptoma que apareix per molts factors. Pot ser  monosimptomàtica, quan la fuita d'orina nocturna no s'associa a símptomes diürns. I la no monosimptomàtica quan la fuita nocturna s'associa a altres símptomes diürns com l’augment de la freqüència, la urgència miccional o la incontinència diürna.

Pot aparèixer en diverses formes, com a poliúria nocturna quan es produeix massa orina durant la nit. Per la disminució de la capacitat vesical,  la bufeta de l’infant és petita o no s’ha desenvolupat prou com per retenir l'orina durant una nit completa.

També pot aparèixer per una alteració en el mecanisme del despertar quan l’infant té el son profund  i no es desperta quan té la bufeta plena o per manca de control de la micció, l’infant no ha après a retenir/buidar l’orina.

Calen esbrinar els antecedents familiars d'enuresi, si tenen dificultats per despertar-se a la nit, pels hàbits dietètics i pels líquids ingerits durant el dia i també és important conèixer els hàbits deposicionals.

El tractament de l'enuresi es basa en corregir els hàbits de comportament que puguin influir-hi (algunes vegades millorant els hàbits dietètics i d'ingesta d'aigua es pot resoldre el problema), el tractament farmacològic (desmopressina, anticolinèrgics o antidepressius tricíclics) i les alarmes.

La desmopresina és una medicació amb recepta (de vegades anomenada DDAVP) que imita una hormona natural en el cos i que s'utilitza per tractar l'enuresi nocturna. Quan els tractaments conductuals fallen, la desmopresina és eficaç per ajudar als infants a deixar de mullar-se al llit.

La desmopressina s'utilitza amb més freqüència per tractar l'enuresi en els sis anys o més, la restricció de líquids ha d'acompanyar l'administració del medicament a l'hora d'anar a dormir.

Els educadors i educadores sabem que no hi ha estratègies de prevenció de l’enuresi, però s’ha de fer un treball. Un bon recurs pot ser fer un calendari miccional nocturn de les nits sense i amb fuites, fer-los fer pipí cada 2 hores, sobretot a l'escola (5-6 miccions/dia), també beure regularment durant el dia, disminuir la ingesta de líquids a la nit, millorar el restrenyiment.

Hem d’afirmar amb rotunditat que l’enuresi té solució i es pot tractar. S’ha de ser sensible als sentiments de l‘infant, també ens cal recordar-los que hi ha més nens i nenes que s’orinen al llit. Al llit caldrà posar-hi una funda de plàstic sota els llençols per protegir el matalàs i les olors. També hem de treballar la col·laboració de l’infant quan cal fer el canvi de llençols i les cobertes mullades, així aprèn a adquirir  responsabilitats. Els adults els hem de recordar que han d’anar al vàter i que no beguin massa líquids abans d’anar a dormir.

Recordeu que sempre hem de mostrar una actitud positiva, l’infant pot apuntar en el calendari cada matí si se li ha escapat el pipí, premiar-los si cal quan el llit està sec, donant sempre suport i mai càstig.

En els infants és recomanable evitar l’ús de bolquers, el seu servei és únicament protegir el matalàs, s’han de treballar aspectes conductuals amb premis i recompenses els dies que el nen o nena no mulla el llit, cal evitar els càstigs en els dies o nits en els quals se’ls escapa.

Encara que molts pares entenen i accepten que el seu fill/a mulli el llit als 4 anys, l'enuresi en el llit és en realitat més comú en els adolescents del que es pot pensar. Prop del 4 per cent dels nois i el 2 per cent de les noies mullen el llit durant l'adolescència, molts/es ho superen abans que es converteixin en adults. Penseu que als 18 anys, només un 1,5 per cent dels homes i el 5 per cent de les dones encara mullen el llit.

L’encopresi infantil o incontinència fecal es defineix com l’evacuació de femta, de manera reiterada, involuntària o intencionada, en llocs no apropiats per a aquest propòsit (inclosa la roba interior) parlem que hi ha encopresis quan aquests episodis es repeteixen diverses vegades al mes durant almenys tres mesos.

Un altra qüestió és parlar d’enuresi en els adults on els músculs han de fer un moviment de contracció per això han de tenir un domini neuromuscular adequat de contracció de les parets de la bufeta. En el cas dels adults amb problemes, provoca un alentiment dels moviments de contracció. Pel que fa a  l’home, per la seva fisiologia, les probabilitats de patir-la són més grans que en la dona, tenint en consideració que amb l’edat es perd la tensió i el control en aquesta part del cos.

En el cas dels adults, la bufeta plena envia un missatge al cervell que el fa despertar enmig de la nit, la majoria dels infants desenvolupen lentament aquesta capacitat al llarg del temps. Alguns d'ells/es deixen de mullar-se el llit  en l’edat preescolar, en canvi, altres no desenvolupen aquesta capacitat fins molt més endavant.

Hi ha moltes teories sobre els factors que poden contribuir a l'enuresi, s’investiga el cas de la genètica, quan els dos progenitors mullen el llit, aleshores l’infant té un 70 per cent de probabilitats i si és un sol, la probabilitat serà del 40%.

També contribueixen els problemes en la bufeta en adolescents que tenen bufetes relativament petites i que no poden contenir molta orina, alguns tenen espasmes musculars que poden conduir a una enuresi nocturna. També passa amb els trastorns de la son, que els impedeix despertar-se per aixecar-se i anar al bany,  com es el cas de l'apnea del son, que els dificulta per fer-ho.

La majoria d’adolescents no dormen prou a les nits, molts ho fan durant el dia o dormen els caps de setmana, això pot afectar als cicles normals del cervell i dificultar la comunicació de la bufeta amb el cervell quan estan dormint.

Trobem experts que creuen que l’estrès , davant un canvi d’escola, una separació dels pares, els pot provocar que consumeixin més menjars salats i beguin més líquids a l'hora d'anar a dormir.

Alguns problemes mèdics, com les infeccions del tracte urinari poden provocar enuresi i també la diabetis, el restrenyiment o els problemes en el tracte urinari.

Cal vigilar amb el consum de la cafeïna, especialment al final del dia, aquesta pot augmentar les probabilitats que un adolescent mulli el llit i augmenta la quantitat d'orina, també els refrescs, les begudes energètiques o altres begudes amb cafeïna. Beure massa aigua o altres begudes a la nit augmenta les possibilitats que l’infant ompli la bufeta durant la nits.

En una societat poc donada a la paciència i amb un dia a dia massa ràpid, ens cal ser conscients que els infants necessiten del nostre temps, ens hem d’obligar a atendre les seves necessitats. Aquestes no sempre es ressolen a cop de recepta, de terapeuta o de manual, serà el nostre sentit comú, com a educadors i educadores el que ens ha de donar respostes.

Us convido a prendre consciència que abans que nosaltres fóssim pares i mares ho han estat molts d’altres i abans altres, que van resoldre eficaçment o no els problemes dels seus fills i filles, amb molt d’amor i paciència, que van criar uns infants amb moltes menys possibilitats i segurament més feliços.

“Si entenem el nostre cos com l’única cosa que tenim, com l’única casa amb la que naixem i morim, com es pot entendre que hi hagi parts del nostre cos que no coneguem?” Fer pipí (infantil), compixar, orinar, espixorrar-se (col·loquial), fer un riu (col·loquial), pixar (col·loquial).

Joan Rodríguez i Serra és educador social