Benvingut 2022

Ens ha passat de pressa el 21, entre pandèmies, afirmacions de final de les mateixes que no s’han complert, i mil històries més ens plantem, surfejant, amb dificultats, al 2022 en plena sisena onada. I es van succeint les onades com en un temporal d’aquest de llevant que són forts i duren, i molt.

Ara fa un any vivíem esperançats quan vam veure que el dia dels Sants Innocents (quina paradoxa!) vacunaven la primera persona contra la Covid-19 a Catalunya, la Josefa Pérez de 89 anys. Constatàvem fefaentment que sí, que s’havia rebut la primera vacuna. S’obria un nou horitzó d’esperança. I ja portem moltes cues per vacunar-nos en la primera, segona i ja anem per la tercera dosi, i esperant esperançats.

I ara, en acabar l’any i començar-ne un altre, el 2022, novament es trobem en una onada que ni els més llestos no havien previst. Una tal òmicron ens fa la guitza quan gairebé teníem assumit que ja estàvem al final de la pandèmia, que ja li teníem el peu al coll.

Que hi farem. Al mal temps bona cara.

Que s’acosta un nou any ho intuïm per les compareixences habituals de les nostres autoritats per llençar un missatge sense massa interès, més aviat per alliçonar-nos. Per Nadal hem tingut el molt més que prescindible discurs del rei que no aporta res de res a la nostra vida ni a la societat, més enllà de generar debats, bàsicament entre els polítics, però vaja tampoc és el que el discurs de l’honorable President ens hagi aportat gaire més, els tòpics que ja hem sentit ara ajuntats amb més o menys gràcia per sant Esteve. Després del bany de catalanó del Concert de Sant Esteve ens apareix l’honorable... com per apagar la tele i a seguir.

I ja hi som, el 2022 truca a la porta i ens apareix amb més ombres que llums, amb més incerteses que certeses. Però no per això no deixarem de donar-li la benvinguda una mica més esperançats.

Com que tenim ganes que tot millori no podem revestir-nos de pessimisme i  així doncs amb un realisme amb dosis de voluntarisme afegit confiarem un cop més que sí, que ara amb el canvi d’any veurem d’una vegada la sortida del túnel. La llum ja portem massa vegades veient-la i no hi ha manera de que s’apropi.

I no li demanarem al nou nat 2022 que vingui amb un pa sota el braç, ens conformarem amb que les elèctriques no ens escanyin ni estafin més i que els bancs que en són accionistes es carreguin amb una mica més d’humanitat i per comptes de robotitzar-ho tot i fer-te esclau de la tecnologia hi posin una mica més de sentiment i ens atenguin, ja no amb deferència i cortesia, només amb una mica més d’educació i comprensió.

Principi d’any, temps de propòsits, desitjos o projectes.

Però la realitat ens fa pensar que ens cal una certa prudència a l’hora de fer-ho. Estem en un moment convuls i encara està per veure com això s’acabarà o no. No cal doncs ara, encara que sigui bo, mirar massa a llarg termini.

Sortegem el present, vetllem el futur més immediat i sobretot aprenguem lliçons del passat més proper perquè sembla que no hàgim fet.

Perquè si el panorama pandèmic està per resoldre i poques coses hi ha clares ara ens agafem a la tesi que l’òmicron és un virus més afeblit i per tant pot ésser el principi del final de la pandèmia -ja hi tornem en posar finals, toquem fusta-. El volcà de la Palma va acabar apagant-se deixant desolació, destrucció i tristesa  però amb perspectives de refer, doncs això el 2022 hauria de ser l’any de refer.

De refer un cert clima de respecte en camp de la política, on sembla que l’insult, la insinuació tendenciosa, la mitja veritat que a vegades és pitjor que la mentida han passat per davant de l’argument racional. Posicionaments encastellats sense cap possibilitat de moure’s de la zona de confort sense creure en la possibilitat de que els altres puguin tenir cap mena de raó. Amb el guirigall desfermat es fa difícil seguir mantenint el valor i la transparència de les  institucions. Massa soroll ens distreu de seguir aprofundint ens els procediments d‘eixamplament de la democràcia.  l cal seguir refent, recuperant la bona política que ha de permetre aïllar el creixent feixisme que assetja la nostra societat.

Debats, els més aferrissats que calgui però mantenint les formes apropiades que la discrepància serveixi per trobar una síntesi acceptable i assumible per les majories.

Serà difícil perquè el 2022 és un any que serà pròleg de l’inici, el 23, d’un cicle electoral que com sempre són incerts i carregats de tacticismes i poc donat a trobar enteses i acords.

Però més enllà dels debats polítics que són moltes vegades principis generals el que també cal és que el 2022 poguéssim ser capaços de trencar dinàmiques que afebleixen la cohesió social, la pobresa, trencar la manca de recursos públics en el camp immobiliari -o que comencin les expropiacions del Sareb ja que entre tots vam salvar els propietaris, els bancs- per poder donar cobertura a tothom a qui li calgui habitatge, recolzar una escola que iguali en oportunitats  tothom, evitar els falsos i artificials conflictes virulents com el de les llengües atiat per observacions i manifestacions forassenyades.

Cadascú sap les seves necessitats per tant de forma individual procurarem refer el nostre camí millor, però col·lectivament també hem de procurar que hi hagi elements de millora compartits.

Possiblement tòpics coneguts, repetits, manta de vegades explicats però és que en la successió temporal no deixen de veure’s els mateixos errors i conflictes, amb matisos si es vol, però els mateixos i per tant contra el tòpic de conflicte el tòpic de determinada solució i per tant qualsevol gamma diversa de  solucions són també tòpiques.

Acabem l’any amb percepció d’un cert cansament personal i col·lectiu, masses anades i vingudes, masses accelerades i frenades, masses afirmacions seguides de negacions, cansats de no trobar potser els punt just de processar i validar l’allau d’informacions de savis, experts, epidemiòlegs, opinadors a sou dels governs, tertulians, polítics i aprenents de guru... Tot plegat un galimaties.

No sabem si la història posarà a cadascú al seu lloc.

La realitat és que el 2022 hauria de ser -i ho volem creure- l’any de refer bona part del que hem anat perdent i a guanyar una mica més del que teníem.

Sigui com sigui i esperançats desitjar que tinguem un venturós any 2022 carregat de salut per damunt de totes les altres, que ja aniran venint també.