Nedar, surar és el repte

A Natació l’autora de serveix de la metàfora que proporciona el fet de nedar aparellat a la por que en la seva infantesa l’infonia l’aigua de la piscina del seu poble arran d’una mala experiència. El llibre parteix, doncs, d’aquell punt inicial, parteix de l’ofec que des d’altres punt de vista ens assalta quan la vida ens posa paranys i ens ofereix el plat de les misèries morals. El repte és surar cada vegada que es presenta l’ofec en les seves diverses cares. El repte és madurar com a persona a desgrat de l’ofec i la por que, a desgrat d’això, mobilitza a superar-la.

La poètica de Raquel Estrada Roig a Natació, d’estil condensat i d’imatges belles, impactants i gens adotzenades, és radical, sorgeix del seu centre vital, de la seva experiència directa utilitzant les metàfores del medi aquàtic que, d’altra banda, simbolitza el món dels sentiments. No es pretén valenta, la poeta, sinó impulsada pel desig de surar a l’ofec en què a vegades ens llança la vida i els esdeveniments que no ens agraden perquè ens duen de cap a la inhumanitat, i això sí que no. Aleshores la poeta escriu per dir els dubtes i l’enuig, però també l’esperança perquè «en la llavor hi cap tot», un vers que en la seva contundent plenitud pot servir de capçal, de lema, d’inspiració en les hores baixes.

Capbussar-se, doncs, i nedar, surar, esdevé un gest d’afirmació en la poètica de Raquel Estrada Roig. No en va ella mateixa diu que la seva poesia camina en paral·lel al seu procés personal de maduració. I és que cal nedar sempre, a favor de la corrent si va bé, però també a contra corrent quan s’imposa la protesta necessària per avançar en un món ple de corrupcions.

Cal renéixer tantes vegades com faci falta, «granet a granet de mi (...) fins que soc jo». I, encara: «ensenya-li les fermeses/ que portis al cap,/ l’única casa teva», exclama la poeta en un exercici auster de «buscar el que raja de dins». No hi ha matèria primera més genuïna que la pròpia matèria i d’aquí cal extreure el propi llegat.

A Natació Raquel Estrada Roig assoleix de tensar els límits de la realitat per sobrepassar-la a través de la literatura. A Natació la poeta es troba a ella mateixa quan es diu que sí, que s’ha de llançar, també a l’escriptura. Res de més agosarat que escriure perquè tothom veu el salt. I, no obstant això, escriure tot el procés a Natació. A Natació l’autora es posa a prova com a creadora a través d’un valent i dinàmic capbussament integral que abasta vida i paraula. Natació és una fita en l’obra poètica de Raquel Estrada Roig.