Sospecha

El mateix autor dóna la pauta del llibre:  “Versa sobre todo de la necesidad de confianza, ya que cuenta la historia de cómo un policía se convierte en el principal sospechoso del horrible crimen que investiga. El argumento podría incluso extrapolarse a la propia sociedad en estos tiempos de crisis en los que la desconfianza es generalizada, y es ésa la parte de crítica social del libro”, explica Mañas. “Me gusta meterme en la mente de personajes que son capaces de hacer cosas que yo jamás haría, porque así puedo liberarme de todas esas pulsiones contenidas”

Mañas es va donar a conèixer quan a l’any 1994 va quedar finalista del premi Nadal amb el llibre Historias del Kronen que va esdevenir una de les principals pel·lícules contemporànies del cinema espanyol. Aquesta novel·la ha estat seleccionada per diversos crítics com una de les cent millors novel·les espanyoles de tots els temps. A partir d’aquesta primera obra n’han seguit altres que també han assolit un excel·lent nivell tant de crítica com d’acceptació popular consagrant-lo com un clàssic del nostre segle. Les següent obres que han obtingut entre altres un major reconeixement són, El caso Karen a l’any 2005, La pella a l’any 2008 i també té publicada una obra sobre les gestes d’Alexandre el Gran El Secreto del oráculo, 2007. Ha estat un autor traduït a diverses llengües i també a més de Historias del Kronen també han estat portades al cinema altres tres de les seves novel·les.

Les seves obres més conegudes són: Mensaka que va obtenir també un èxit sorprenent, Soy un escritor frustrado, Ciudad Rayada publicada a l’any 1998, a l’any 1999 escriu Sonko 95, Un alma en incandescencia escrita al 2008, Pensando en torno a Franciam Charlot (aforismos sobre pintura) i al 2009 El Quatuor de Matadero, en col·laboració con Antonio Domínguez Leiva i ara al 2010, Sospecha.

En aquesta novel·la la trama és força complexa tot comença quan una dependenta d’una farmàcia és brutalment violada i assassinada. Un dels policies que havia estat prèviament amb ella analitzant una denúncia anònima i que calia que la protegís es detingut com a presumpte culpable de la mort. A partir d’aquí es desencadenen amb una rapidesa inusual l’acció policial i tot sembla indicar que realment el policia sospitós és el culpable i el protagonista, que té, en el fons, el dubte de creure que el seu company és culpable investiga pel seu compte fins a trobar el veritable culpable que mogut per la venjança ordeix una trama força complexa..

La novel·la ens presenta uns personatges molt ben definits i sobretot amb una normalitat absoluta la policia són autèntics antiherois i els altres protagonista són fills de la realitat de la nostra societat. El policia protagonista és gai i acaba de trencar una relació amb un americà, té un germà que pateix disfuncions psíquiques i està en alguns moments sota la seva tutela fet que condiciona en alguns moments les seves actuacions però també li dóna una pàtina d’humanitat molt interessant, el policia acusat té una vida sentimental agitada amb nombroses relacions, fet que el porta a la situació delicada en que acabarà trobant-se i amb unes conseqüències socials, laborals i personals molt dures. Mañas descriu l’ambient de les comissaries amb les discussions, la manera d’entendre la feina i de l’enfrontament silenciós i les competències alguns cops, fins i tot, deslleial, entre cossos policials de manera molt creïble, i lògicament els ambients tèrbols de la gran capital i els seus entorns són també ben descrits.

Elements com el boom immobiliari, els comentaris sobre l’actualitat política, els debats sobre l’esport són elements que van sorgint al llarg de la narració per donar-hi una major versemblança i una actualitat que traspassa i millora el que podria ser la simple narració, ja de per sí prou interessant i ben treballada. Aquesta implicació molt directa dels personatges en la quotidianitat dóna un major realisme en una societat que es veu ja immersa en la recessió econòmica i res ja no és igual que ens els moments del diner fàcil.   

L’obra és un autèntic compendi de com les sospites poden estructurar-se de manera ràpida i generar una espiral i una teranyina que és molt difícil desempallegar-se’n i que et pot canviar la vida a pitjor.

Angoixa en alguns moments i amb una trama escrupolosament treballada, uns personatges que en el fons són descreguts per tot el que han vist però encara queda un bri d’esperança que els pot ajudar a emergir del pou en que sembla que han caigut.

Interessant, ben escrita i enganxa des del primer moment.

Les descripcions col·laterals són imprescindible per entendre la novel·la i la gran dimensió que té.

Sospecha
José Ángel Mañas
Editorial Destino
Barcelona, 2010