Lilas, tres històries feministes

D’ençà que va sortir a la llum el primer llibre, Manty, l’any 2005, la cantautora Fina R. Palau, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia si bé des de l’any 1971 viu a Barcelona, ha publicat una dotzena de llibres. Lilas (Ed. Hijos de Hule) és la seva darrera obra publicada.

A Lilas trobem tres històries on ressalten els valors feministes, sobretot els valors més agosarats d’aquella primera onada feminista dels anys setanta que va fornir la base dels feminismes actuals, àmbit des dels quals l’autora ha viscut i viu, observa la realitat i l’expressa, ja sigui via musical, cantant acompanyada de la seva guitarra, ja sigui escrivint poemes o textos narratius com els que configuren aquest volum que es clou amb Ingrid, una història de format més llarg que les altres dues i que guarda un rerefons autobiogràfic que la fa particularment rellevant.

Ingrid és la història d’un amor fallit, si bé el record que en queda en l’ànima de la protagonista és perdurable fins al mateix moment en què el relata. No és aquest l’amor l’ideal que ha somiat la protagonista per a tota la vida, ja que a penes iniciat s’interromp a causa d’una traïció i no té continuïtat. Després del trauma sofert resta un dolor difús, un dol per la pèrdua que passarà per diferents moments en les següents dècades, fins i tot podrà creure que l’ha oblidat. Però a mesura que la protagonista va fent anys el record d’aquell antic amor si li farà present d’una manera gairebé obsessiva fins al punt de viatjar a Mainz, la ciutat alemanya on se suposa que viu Ingrid, la persona que va estimar. La protagonista no farà res per veure el seu vell amor, només recorrerà els espais per on creu que transcorre la seva vida, visitarà museus, universitats i biblioteques, parlarà amb les aigües del Rin i meditarà a cel obert sobre la impossibilitat de saber si aquell amor ho hauria estat de debò, no només la projecció ideal que en fa ara.

En aquell moment de la seva vida en què es va produir la dramàtica ruptura en la seva relació amorosa es va obrir un buit que la protagonista va anar omplint d’intensa, entusiasta, efervescent activitat social i intel·lectual: viatjarà, estudiarà, cantarà cançons de protesta en àmbits obrers de la clandestinitat i continuarà lluitant pels drets de les dones, sobretot els laborals. Però, com es diu, no hi ha res més etern que l’amor no realitzat encara que en el present es tingui una vida sentimental completa.

La fantasia d’un amor perdut pot romandre fins quan? Sovint troba la seva superació o sublimació precisament en el moment de convertir-la en una forma d’art: una cançó i un text, com és el cas de l’escriptura d’Ingrid.