Les treballadores d’AISSA no poden esperar més!

En uns mesos farà dos anys que la COVID-19 va arribar al nostre país. La pandèmia ha afectat de forma especialment dramàtica a les residències, essent significativa la mortalitat entre la població d'edat més avançada abans de la campanya de vacunació massiva. A això, cal sumar les repercussions sobre les treballadores de l'àmbit de les cures, concretament en el camp de la dependència i l'atenció a la gent gran. A les baixes retribucions i a les altes càrregues de treball, se'ls va sumar un esgotament emocional i físic extraordinari. A aquest sobreesforç no se l'ha compensat amb millores laborals ni un reconeixement social suficient. Parlem, doncs, que vivim una gran paradoxa: els treballs essencials estan fets per persones que no són considerades essencials. Els treballs fonamentals pel desenvolupament de la vida es fan en condicions de gran desigualtat.

L'any passat, al ple ordinari de març, el grup municipal de SOM VNG vam presentar una moció anomenada "Moció pels drets de les treballadores de les cures". En aquesta, es denunciava la situació de discriminació amb les treballadores d'AISSA (Assistència Integral Social i Sanitària), l'Organisme municipal orientat a l'assistència i serveis socials en dependència, manca d'autonomia personal i vulnerabilitat social, a la residència Jossepets i dels servei d'atenció domiciliària (SAD) vers altres treballadores municipals, i es proposava l'adhesió de la plantilla al conveni col·lectiu de l'Ajuntament. Incloent les millores socials i econòmiques que això representaria, tal com s'estableix a l'acord de subrogació signat el 28 de novembre de 2018. La moció va ser tombada pels vots contraris dels partits que conformen el govern, que van manifestar que, tot i estar d'acord amb aquesta, necessitaven més temps per a complir els objectius.

La precarietat de les treballadores de les cures no només és conseqüència d'una retribució salarial baixa, sinó que té a veure també amb la temporalitat. A més, es tracta d'un sector tan feminitzat que pateix les conseqüències derivades del sistema patriarcal com la invisibilització de les condicions laborals de les dones, això es tradueix per exemple, en l'absència del reconeixement i detecció de les malalties laborals derivades d'aquestes feines, com la síndrome d'esgotament professional (burnout), i la càrrega emocional. El menysteniment professional (agreujat per una administració que les deixa de banda), ja que sovint no se les reconeix la seva especialització, la seva formació professional, la seva càrrega de treball i la seva funció social.

En el cas de Vilanova i la Geltrú, la nostra ciutat té la capacitat d'acabar amb aquesta problemàtica que pateixen les treballadores de l'organisme autònom d'AISSA, que tot i ser un ens públic, reprodueix la situació de precarietat del sector privat. Per tot això, al proper Ple del 24 de gener, SOM VNG hem registrat una moció on proposem implementar l'adhesió de la plantilla al conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, tal com estableix l'acord de subrogació signat el 28 de novembre de 2018, i que aquesta adhesió sigui efectiva l'any 2023.

Ester Franco
Regidora de SOM VNG