Vegueria Penedès, per seguir avançant

El passat 13 d’octubre, vaig assistir al primer debat del “procés participatiu” de l’avanç del Pla Territorial Parcial del Penedès a Vilafranca i desprès de les diferents aportacions dels assistents em va quedar clar el següent:

Que les quatre comarques (72 municipis) que configuren la vegueria, tenen un sòl agrari propi i variat que els fa diferents d’altres indrets catalans. Això ja és suficient per protegir-lo, aprovant definitivament la seva catalogació. La qüestió és tot el sòl? O només el de vinya ? Plantejo això perquè, per un altre costat, va lligat a una altra pregunta, i és: volem créixer? O ja n’hi ha prou de població? Son preguntes que també han de ser resoltes en els diferents planejaments municipals (POUM), i per valorar-ho correctament és necessari un procés participatiu a cada municipi.

Ja sé que tenim un procés engegat i no del tot acabat, com per exemple el Pla Territorial Parcial del Penedès, però és que se’ns acumula la feina. Ara també hi ha obert un debat d’ampliació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Tot això, en plena pandèmia del Covid i de manera  telemàtica, majoritàriament, que és la pitjor manera per socialitzar i emfatitzar. Per altra banda, i pel que fa a la Generalitat, d’interès n’hi ha més aviat poc i lent (administrativament i econòmicament ), però el territori està patint, i molt (industries que tanquen), pateix deficiència en els serveis en general i hi ha poca exigència al Govern Central pel que fa a manteniment d’infraestructures, així com en el fet d’acabar els compliments històrics assolits.

El territori és divers en el seu paisatge, i el productiu ja té feina (amb penes i treballs). Però ... i el que no ho és?  Qui el gestiona, i amb quins ajuts? La conseqüència actual és que creix la massa forestal i, per tant, l’augment de perill d’incendis ( pèrdua de paisatge i costos econòmics per al país ).

Tota aquesta reflexió la faig perquè hi ha molta feina a fer. Només faltava la pandèmia que, sota la meva opinió, ens ha deixat cansats i menys actius, i això no és bo per a les generacions futures.

Podem fer-hi res? Pel que sembla, tenim el Procés d’independència una mica enquistat i un futur no massa clar: sentències, taules de diàleg, ordenació del territori, canvi climàtic, immigració, intel·ligència artificial, transició energètica i tantes coses més. Però el que sí que no podem fer es desanimar-nos. Hem de ser proactius i demostrar fermesa en les nostres conviccions.

Es per això que proposaria tornar a situar als balcons dels Ajuntaments i a les entrades dels municipi la retolació que diu “MUNICIPI VEGUERÍA PENEDÈS”. També  impulsaria programes de Radio a totes les emissores del territori, capçaleres  als mitjans de comunicació dels butlletins municipals, webs municipals, institucions comarcals, distincions culturals, esportives, etc. Ser-hi, que ens ho creiem, que som i volem ser-ho per seguir avançant. I això es diu COMUNICAR. Cal fer publicitat. Fem-ho i recordem que una imatge val més que mil paraules.

Així ho veig