Què en farem de Vilanova i la Geltrú?

Preocupa la posició i l’actitud del Govern Municipal de Vilanova i la Geltrú davant la “desindustrialització” que pateix la ciutat a causa del tancament de MAHLE. Es pot llegir a la premsa que l’alcaldessa “manifesta la seva preocupació per la pèrdua de llocs de treball i la desindustrialització progressiva del Penedès i li demana al Govern de la Generalitat que la reindustrialització sigui ràpida”, suposem que a Vilanova i al Penedès, tot i que una i altra tenen realitats i necessitats socials i econòmiques ben diferents. Sembla com si el Govern Municipal no hi tingués res a fer i com si no hi tingués cap responsabilitat.

Malauradament ja fa algunes dècades que Vilanova i la Geltrú està patint el degoteig de la “desindustrialització”. També l’està patint Catalunya, per diverses i complexes causes. La liberalització del comerç mundial, la deslocalització de la producció, la pèrdua de competitivitat, la manca d’infraestructures, la insuficient digitalització de l’economia local i comarcal, l’escàs enfoc a la sostenibilitat social, ambiental i econòmica o un planejament urbanístic -en el cas de Vilanova- clarament desfasat i caducat.

Seria millor que a més de la preocupació que manifesta l’alcaldessa (és el mínim), expliqués quins són els projectes de futur que té el Govern Municipal, a mig i llarg termini, per revertir aquesta negativa progressió de l’activitat econòmica local. Com tenen previst fer-li front, de manera activa i propositiva, en termes concrets. I seria millor que, a més d’explicar-ho, tots poguéssim constatar-ho en el dia a dia de l’acció del seu Govern.

Per descomptat que cal adoptar mesures urgents i efectives per a totes aquelles persones afectades i necessitades, mesures pal·liatives necessàries que ningú discuteix. Però el que no escoltem és què està fent el Govern Local per generar activitat econòmica, en el curt, mig i llarg termini. Com imagina el Govern Local la ciutat del futur per tal que generi riquesa i la distribueixi de manera equitativa? És a dir, quines activitats econòmiques es podran dur a terme a la Vilanova i la Geltrú del futur, per tal de generar llocs de treball per als seus residents? Com les farem possibles aquestes activitats? Aquestes no són preguntes de resposta fàcil. Però ens agradaria escoltar com enfoca el futur l’actual equip de Govern.

Definir i implantar aquestes mesures que han de permetre una nova etapa d’activitat i progrés econòmic no és un procés ràpid. També cal aclarir què entenem per progrés. El que és imprescindible és començar. Això és millor fer-ho avui i no deixar-ho per demà. Cal començar a definir com pensem i volem que la Vilanova del segle XXI generi activitat i progrés social i econòmic, de manera sostenible i responsable, en base als nous entorns digitals.

De fet, es va començar quan al 2019 es van iniciar els treballs de l’Avanç de Pla General d’Ordenació Urbanística promogut per l’actual Govern de Vilanova. Però el 2020, aquest projecte va quedar aturat i no n’hem sabut res més. I no és creïble que la pandèmia en sigui la responsable.

Actualment, el Pla General d’Ordenació Urbanística vigent és del 2001. Es va redactar en el context social i econòmic de finals dels 90. Res a veure amb el context actual. El 2016 es va iniciar una revisió d’aquest Pla respecte l’Eixample Nord, però no es va culminar i per tant, mai no va entrar en vigor. Una dècada de retard en el planejament urbanístic de Vilanova és un luxe que no ens podem permetre i que paguem a un preu molt elevat: pèrdua de llocs de treball, pèrdua d’oportunitats, afebliment del posicionament de la ciutat, pèrdua de recursos econòmics per al present i el futur de la ciutat.

Ens referim al Pla General d’Ordenació Urbanística perquè es tracta d’un document transversal, global, que integra tots els aspectes d’una realitat social i urbana com és Vilanova i la Geltrú o altre poble o ciutat. Perquè és el document que partint d’una anàlisi de la realitat actual, de la ciutat i el seu context més ampli, dels seus reptes i oportunitats, els seus anhels, formula una proposta -amb el consens més ampli possible-, sobre la forma i contingut de futur, en base el marc jurídic vigent. És a dir, formula una visió de futur de la ciutat i la manera com s’anirà concretant per tal de fer-la possible.

Què fa un Govern, a més de gestionar el dia a dia, si no prepara, proposa i concreta un futur millor per a la ciutat? Com és que quasi tres anys després no hem avançat gens per disposar del nou Pla General que la ciutat necessita tant com l’aigua que no arriba aquest hivern? Fer-lo només és responsabilitat del Govern Municipal. No fer-lo és una irresponsabilitat que tots i totes ja estem pagant en forma d’atur, menys oportunitats, manca de manteniment de la ciutat, desànim, etc. I fer-lo no és una tasca ràpida. Doncs a què esperem?