Sembla el mercat de Calaf

D'acord amb la  llegenda, la dita arrenca d'un dia de ple hivern, en aquest poble de la  comarca de l'Alta Segarra, on se celebren mercats de molta  anomenada. El fred cru i una habitual boira gebradora són elements  habituals acoblats al seu entorn. Tant és així que es recorda alguna  ocasió en la que els mots de marxants i clients es glaçaven, restant  penjats a l'aire. Al migdia, en dominar un potent raig de sol,  aconseguia desglaçar-los, caient al terra, bo i generant un gran  aldarull. És allò que alguns anomenen brogit o guirigall. Per això  s'extrapola a situacions i llocs de molta desorganització i desacord. 

En una situació així, ningú no s'entén. El xivarri ho impedeix. I no  s'arranja pas cridant més i més. Se m'acut aquesta reflexió quan poso al mateix pot la nefasta gestió de la COVID i la judicialització  permanent de qüestions com política, ensenyament o el propi idioma. Sense passar per alt els escarafalls del Parlament de Catalunya, on la pròpia presidenta pixa fora de test cercant sempre la confrontació "bèl·lica". Altrament no puc interpretar el debat sobre el cas de les bruixes o l'oposició a retirar el seu escó al diputat cupaire Pau Juvillà. Són aquests, realment, els temes prioritaris que preocupen la gent del carrer? Jo diria que més aviat no. 

Per acabar d'emmerdar la troca, només m'ha faltat conèixer una  sentència del tribunal de la Unió Europea: la que tomba una norma  fiscal de l'ex-ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Des d'ara, ja no  serà obligat presentar la declaració del famós model 720, que  obligava a declarar els contribuents amb béns i drets a països de  l'estranger. Plantegen o entenen que aquest tipus de normativa  menoscaba la lliure circulació de capitals. Toca't el nas i balla! Si més no perquè aquesta escletxa legal permetrà que la família del "molt impresentable" president Jordi Pujol Soley pugui recórrer multes per valor de 1'75 milions d'euros. Quan segueix ajornant la posta al dia de les seves obligacions amb l'administració tributària. 

Visca el tripijoc, el frau, la corrupció i la manca d'ètica! Tal com deia  La Trinca, en una de les seves cançons, "al poble que el donin pel  sac". Quin disbarat! Mai no hauria arribat a intuir cap lligam entre  Calaf i la patètica resposta d'un personatge que es va cobrir de glòria, al Parlament, amb la vergonyant resposta del"diuen, diuen, diuen".